Vam començar el dia ja una mica malament, tota la setmana al cotxe no havia funcionat i no ho vam poder solucionar fins divendres a les 5:00 de la tarda. Igualment el mateix matí, a les 7:00, vam haver de reparar una tontería que feia que se’ns escalfes el cotxe sumant altres coses d’última hora.

Vam començar amb moltes ganes amb el meu copilot, en Gummà, ens vam trobar molt de trànsit en el primer tram, i ja la cosa va anar a pitjor quan va petar la màquina, ens vam ensorrar. La idea era sortir amb moltes ganes però res. Amb mig ral·li perdut vam decidir anar a fer-ho lo millor possible. Superats aquests problemes ja vam anar agafant el fil i vam poder augmentar el ritme tram rere tram.

Després de la parada per dinar anàvem classificats el 19 o el 20 però un badada en un punt on no vaig poder girar prou ràpid vaig perdre també la h*****, uns punts que ens haguessin anat molt bé. Era un tram complicat i la gent baixava cada cop millor i la classificació s’anava ajustant. En aquell primer tram de la tarda vam perdre 10 punts.

Per nosaltres la tarda era la clau perquè amenaçava pluja i era un terreny més nostre. Vam començar a tirar fort fins que vam arribar a l’últim tram, era el «Dragon Khan» (Mare de Déu del Mont). Era una carretera molt estreta, tota plena de paelles, engravillat, realment molt complicat. No sé si anàvem classificats el 14 abans de fer els dos últims trams. A l’últim tram ens el vam prendre molt seriosament i vam aconseguir arribar fins a vuitens.

El ral·li és molt, molt ben parit, tot ple de trampes i és la clau. Hi ha moltes coses que s’ha d’estar molt al cas, per exemple a Coll de Bracons, el primer tram, sortim i ens fan fer bucles per carreteres entre camps que tornaven a enllaçar amb Coll de Bracons però els que els hi deien «Coll de Bracons» ja hi anaven confiats i molts van penalitzar.

Fins la propera, gas i xampany!