Una llista d’inscrits amb algunes sorpreses en la segona prova de l’Associació Americana de Ral·lis 2021 és motiu suficient per atreure la nostra atenció cap a aquest Campionat, amb especial atenció a l’aerodinàmica dels cotxes, com és habitual. El Ral·li del Bosc dels 100 Acres va tenir lloc durant l’últim cap de setmana en trams de terra al voltant de Salem i Potosí, Missouri. L’esdeveniment, el nom del qual fa honor al bosc en el qual es desenvolupen les històries de Winnie the Pooh, va congregar a una interessant llista d’inscrits, amb alguns detalls aerodinàmics que val la pena ressenyar. Potser va contribuir el fet que l’esdeveniment és considerat el més ràpid de la temporada americana, però s’esperen inscripcions similars en els propers esdeveniments, de manera que les expectatives per aquest any són altes.
Al duo de WRX STI habitualment alineat per Subaru Motorsports USA en la majoria de les proves del Campionat es van unir en aquesta ocasió, entre altres, un Ford Fiesta WRC i un Skoda Fabia R5 +, i aquests van ser els quatre cotxes que van lluitar per la victòria a llarg del cap de setmana.
El Ford Fiesta WRC conduït per Barry McKenna i Leon Jordan no era un cotxe amb especificacions WRC completes, ja que certs aspectes del reglament ARA no ho permeten, tal com va aclarir a Jalopnik el director de la sèrie i de la competició de l’American Ral·li Association, Preston Osborn. Pel que fa a l’aerodinàmica, era una unitat amb especificacions de 2017, amb un splitter davanter modificat. El cotxe portava la modificació que l’equip va introduir en el Ral·li Mèxic 2019, que consisteix en l’augment de l’espai entre les defenses laterals del divisor frontal i la carrosseria del cotxe (on estan col·locades les enganxines de la fletxa amunt a la foto de dalt). El principal benefici d’aquesta modificació seria millorar l’eficiència de les aletes en la generació de càrrega, augmentant així l’adherència a les rodes davanteres.
Només una punxada va impedir que el duo campió de l’ARA 2020 guanyés a Missouri. Però el cotxe va quedar sota apel·lació. L’Associació Americana de Ral·li va trobar que el Fiesta derivat del WRC de McKenna estava en una zona grisa de les regles O4WD causa de peces aerodinàmiques en el vehicle, i el pilot va apel·lar.
Què tenia de dolent el cotxe? Suposem que el problema estava en l’aleró posterior. El Reglament Tècnic de Ral·lis ARA 2021 especifica que, per als cotxes 04WD, «els alerons, les plaques o les ales no poden sobresortir de la carrosseria vistos des de dalt ni estendre per sobre de la línia de sostre més de 3 polzades vistos de costat. » L’aleró posterior del Fiesta WRC de McKenna / Jordan complia amb el reglament del WRC, que especifica que «l’aleró / aleró posterior pot ser 50 mm més alt i 55 mm més ample que la carrosseria, i pot sobresortir 50 mm de la carrosseria». Sembla que els 50 mm que sobresurt de la carrosseria (cosa que no passa ni en el WRX STI ni en el Fabia R5+) o els alerons laterals (que sobresurten de la carrosseria) podrien ser el problema. Ara, l’ARA té 45 dies per prendre una decisió definitiva.
El retorn de Ken Block i Alex Gelsomino (segons en 2006 i 2008) al Campionat ARA va tenir lloc al volant d’un Skoda Fabia R5 +, la seva nova arma després que l’any passat posessin fi a la seva llarga col·laboració amb Ford. El Fabia R5 + vist en la prova dels 100 Acres era un Fabia R5 especificació 2017, amb l’única modificació (al menys visualment) en l’aleró posterior.
El cotxe incloïa l’aleró posterior del Skoda Fabia WRC 2005, un disseny de aleró molt reeixit que també s’ha vist en altres campionats recentment.
El mateix aleró posterior ha estat utilitzat per ES Motorsport en l’ Skoda Fabia RX alineat en el Campionat Mundial de Rallycross en 2019, així com en el nou disseny de cotxe que l’equip va alinear en dues proves el 2020.
Malgrat una competència tan diversa, la victòria va tornar a caure del costat de Subaru, en mans del Campió de Ral·lis Amèrica 2006/7/8/9 Travis Pastrana, copilotat per Rhianon Smyth-Gelsomino. El cotxe es basa en un Subaru Impreza WRX STI de sèrie modificat per a la competició pel soci tècnic de l’equip, Vermont Sportscar. Una de les principals àrees de desenvolupament des de la primera aparició del cotxe el 2015 ha estat el paquet aerodinàmic personalitzat, que ha estat modificat diverses vegades des de llavors.
Les principals àrees de millora del paquet aerodinàmic personalitzat han estat el divisor frontal, la presa d’aire de sostre, els faldons laterals i l’aleró posterior. Des 2015, el divisor frontal inclou dos llavis a banda i banda, que actuen com petites aletes. El seu principal objectiu és generar un perfil de remolins (anomenats vòrtices) que actuen com una barrera que impedeix que l’aire entri sota del cotxe en l’espai entre les rodes del davant i del darrere. Això fa que la pressió sota el cotxe es mantingui baixa i es la càrrega aerodinàmica generada no es veu afectada.
Al 2019, es va afegir una petita placa (mostrada per una fletxa groga en la imatge inferior) a banda i banda del divisor frontal (similar a les que incorporen el Yaris WRC, Fiesta WRC i Hyundai i20 Coupé WRC), per canalitzar millor l’aire sota les aletes, augmentant així la seva eficiència.
L’aleró posterior de sèrie va ser substituït per un aleró més gran amb ranures verticals, que millora en gran mesura la càrrega aerodinàmica cap a la part posterior del cotxe, segons l’equip. Inicialment, les tres ranures verticals acabaven sota l’aleró superior. Des de l’ Olympus Ral·li del 2015, les ranures es van prolongar per sobre l’aleró superior, convertint-se en tres petites plaques que permeten generar càrrega aerodinàmica en els revolts, quan el cotxe està lliscant de costat.
En resum, una bona llista d’inscrits va donar lloc a un esdeveniment molt competit, en què l’WRC, R5 + i Subaru (que segueix sent la marca de ral·lis més icònica en la ment de la majoria dels aficionats a aquest esport) van competir durant tot el cap de setmana per la victòria sense les enormes diferències de temps que veiem en altres campionats. Enhorabona a l’ARA per mantenir l’equilibri i demostrar que altres alternatives són possibles.
