El passat Ral·li d’Extremadura Històric suposava per a nosaltres una nova victòria dins de l’apartat pre-81 del CERVH i una mereixedora tercera posició en la classificació general escratx darrere del Muniente (BMW M3) i el Barragán, que corria a casa amb el seu Subaru Legacy.

Del ral·li, esportivament parlant, estem molt contents, ens va sortir molt bé. Vam sortir de Jarandilla líders de pre81 i segons de la classificació general del CERVH.

El cotxe cada vegada va millor i aquí el motor va funcionar perfectament. Aprofito per a agrair la seva implicació al motorista, Caruso, i al nostre equip, Baporo Motorsport. També vull felicitar els nostres companys d’equip, el Jordi Ventura i el Josep Autet que novament van fer un ral·li molt bo amb el seu VW Golf, aconseguint uns punts molt bons per a la seva categoria i per a la classificació general, de la qual són líders.

És molt agradable poder tenir companys d’equip com el Jordi i el Josep, amb la seva experiència. Compartir menjars, sopars, passejos i xerrades després d’entrenar amb ells ha estat una experiència molt bona per a mi.

D’altra banda, com a opinió personal, considero que aquest ral·li és un complet despropòsit per a tots (pilots, assistències, aficionats, prensa…).

Per a començar, el ral·li es diu Ral·li d’Extremadura Històric però una part es disputa per la província de Salamanca (serà que no hi ha carreteres a Extremadura per a fer trams), a més, la seu del ral·li va variant: Comença en Jarandilla, el primer dia acaba a Plasència, el segon dia tot es desplaça a Hervás i torna a acabar tot en Jarandilla. Només fa falta mirar un mapa de la zona nord d’Extremadura per a veure les voltes que cal donar. A nosaltres, al final, ens importa relativament poc, però els equips han de canviar l’assistència i desplaçar-se amb els camions constantment.

D’altra banda, enguany es va tornar a fer una cosa que només es fa allà: Disputar dos trams, fer un enllaç d’una hora, fer una assistència, ficar el cotxe en el parc tancat, tornar a treure’l, anar a la sortida protocol·lària (sí, després de dos trams) i després tornar al parc tancat. Gràcies a aquest invent, el divendres tothom arriba molt tard a l’hotel i el dissabte el ral·li comença molt aviat. I, com no, a sobre, una vegada acabat l’últim tram del ral·li, ens fiquen un enllaç de 100 quilòmetres per a arribar a Jarandilla de la Vera on era el parc tancat final.

Com bonus track, cal destacar que enguany existeix una classificació conjunta dins del CERVH, on estan els pre-81, pre-90 i pre-2000 tots junts. Això també mereix un capítol a part, perquè hi ha gairebé 30 anys de diferència entre cotxes, però bé, l’han inventat i la cal disputar. Perquè ara que la general puntua, ens trobem a Extremadura que no hi ha pòdium absolut ni trofeus per a aquesta classificació general. Sense paraules.

Cada final de temporada, la RFEdA envia una enquesta de satisfacció del campionat. Jo no és que sigui molt sociable, però amb tots els participants amb els quals he parlat sobre això, diuen que l’emplenen i es queixen de tot això. Jo porto disputades tres edicions d’aquest ral·li i no és que no millori, és que cada any ho fan encara pitjor. No sé a on aniran a parar aquestes enquestes…

En fi, en dues setmanes disputarem el Ral·li d’Astúries Històric, que també és puntuable per a l’Europeu, igual que el Costa Brava. Amb moltes ganes de tornar a córrer a casa!