La situació, sense ser nova, ha provocat polèmica per afectar pilots i marques destacades

Aquest any, el Dakar s’ha vist sorprès perls abandonaments relacionats amb desperfectes en les gàbies de seguretat dels cotxes participants. La primera en caure va ser Laia Sanz, però l’han continuat equips de renom com Carlos Sainz – Lucas Cruz amb el seu Ford Raptor T1+ i Sebastien Loeb amb el Dacia Sandriders.

Aquest seguit d’infortunis ha cridat l’atenció, sobretot tenint en compte que en edicions anteriors, fins i tot amb accidents més greus, aquestes estructures havien mantingut la seva integritat o almenys la FIA no les havia detectat. Però, què ha canviat perquè això passi ara? Analitzem els motius.

L’evolució dels cotxes de competició

Tradicionalment, els vehicles T1, la categoria reina dels cotxes tot terreny, es basaven en estructures d’acer amb la gàbia de seguretat integrada dins d’un monocasc metàl·lic. Aquest tipus de disseny proporcionava una protecció robusta, ja que el monocasc actuava com una capa addicional de reforç, fent que les deformacions de la gàbia fossin pràcticament inexistents, fins i tot en casos de bolcada.

No obstant això, els avenços tecnològics i les demandes d’optimització han portat aquests vehicles a adoptar nous enfocaments estructurals. Avui dia, molts cotxes de competició utilitzen estructures tubulars combinades amb panells exteriors de fibra de vidre o carboni. Aquest canvi fa que els cotxes siguin més lleugers i ràpids, però també més susceptibles a deformacions en certs tipus d’impactes. A diferència del monocasc metàl·lic, les estructures tubulars tenen menys marge per absorbir els esforços abans que es produeixi una deformació plàstica.

Regulacions més estrictes i controls més precisos

Un altre factor que pot haver contribuït a aquest increment d’abandonaments és l’estricte compliment del reglament per part de la Federació Internacional d’Automobilisme. La normativa estableix de manera clara i contundent que qualsevol deformació permanent en la gàbia de seguretat obliga el vehicle a abandonar la competició. Aquesta regla, que existeix des de fa anys, té com a objectiu garantir la seguretat dels pilots.

El que ha canviat aquest any són probablement els mètodes de control. Els nous sistemes de mesurament implementats per la FIA són més precisos i poden detectar deformacions que abans podien passar desapercebudes. Això significa que, encara que les deformacions siguin mínimes i no visibles a simple vista, si es detecten, es considera que el vehicle no compleix els estàndards de seguretat i ha de retirar-se.

Per què no es pot tolerar cap deformació?

Permetre que un cotxe amb una gàbia deformada continuï competint implica riscos enormes. Una estructura amb deformació plàstica perd rigidesa, estabilitat i pot comportar una major fragilitat en cas d’un segon impacte. A més, no existeixen proves ni simulacions suficients per establir un rang de deformació acceptable, ja que el comportament dels materials esdevé imprevisible un cop superen el límit elàstic. Intentar reparar aquestes estructures durant la competició també comprometria la seva integritat a causa de l’estrès tèrmic generat per les soldadures.

Quina solució hi ha?

Els equips i fabricants hauran de prendre nota d’aquestes circumstàncies per a futures proves. Si bé la introducció d’estructures tubulars ofereix avantatges competitius, caldrà considerar maneres d’augmentar la resistència de la gàbia sense comprometre el pes o la forma del vehicle. Potser una solució podria ser incorporar elements a la carrosseria externa per dissipar millor els esforços en cas de bolcada.

L’augment d’abandonaments aquest any és resultat d’una combinació de canvis en el disseny dels vehicles i l’aplicació estricta de normes que busquen preservar la seguretat dels pilots. Tot i els desafiaments, aquest rigor és essencial per protegir la vida dels seus participants.

Font: https://x.com/GuilleAlfonsin/status/1876905288089174250