El motor Alfa Romeo 415T va ser una obra mestra de l’enginyeria de la Fórmula 1 dels anys 80. Dissenyat per Gianni Tonti, aquest propulsor de 1500 cc en línia de quatre cilindres estava equipat amb turbocompressor doble, una configuració que li permetia assolir una potència de 850 CV. Aquesta xifra era extraordinària per a l’època, especialment considerant la reduïda cilindrada d’aquest motor.
El motor destacava per la seva capacitat per generar una gran quantitat d’energia en un disseny compacte, però també presentava reptes tècnics significatius. La gestió de la temperatura i la fiabilitat eren dos dels principals obstacles, ja que els turbocompressors dobles exigien un sistema de refrigeració eficient per evitar sobreescalfaments. A més, la complexitat del motor requeria un ajustament precís per garantir un rendiment òptim en condicions de competició. Per aquesta primera prova realitzada el 16 de maig de 1986 el motor es va instal·lar en un en un Euroracing 185T de la temporada anterior.
El final d’un equip i un motor nonat
Des del 1982, la marca italiana havia competit sota l’estructura d’EuroRacing, però la manca de resultats i l’escassa competitivitat dels seus monoplaces van precipitar la seva marxa com a escuderia. Després d’una desastrosa temporada 1985 en què no van aconseguir sumar cap punt, Alfa Romeo va decidir retirar el seu equip oficial de la Fórmula 1. Tot i això, Alfa Romeo va continuar present a la graella com a proveïdor de motors fins al 1987.
Per a la temporada 1987, Alfa Romeo va acordar subministrar el 415T a Ligier. No obstant això, quan FIAT, propietària de Ferrari, va prendre el control d’Alfa Romeo, l’acord es va cancel·lar. Això va obligar Ligier a equipar els seus monoplaces amb motors Megatron (antics BMW) per a tota la temporada 1987 i posar punt i final a l’història d’aquest prometedor motor.
Giorgio Francia
Giorgio Francia va ser reconegut principalment pel seu treball com a pilot de proves i desenvolupament per a Alfa Romeo durant les dècades de 1980 i 1990. Francia va iniciar la seva carrera en el món del motor competint en karts fins que fer el salt a la Fórmula Italia, i el 1974 va aconseguir el campionat del Polifac Formel 3 Trophy a Alemanya.
Tot i que va intentar debutar a la Fórmula 1 en dues ocasions, no va arribar a disputar cap Gran Premi ja que no va aconseguir el temps en classificació per formar part de la graella de la cursa. Tot i que no va aconseguir correr cap GP, Francia va ser un pilot destacat en resistència i turismes.
La seva relació més destacada amb Alfa Romeo va ser com a pilot de proves i desenvolupament. A més, Francia va competir en diverses categories de turismes amb la amrca italiana, incloent-hi el Campionat Italià de Turismes i el DTM alemany, on va conduir el mític Alfa Romeo 155 V6 TI el 1993. Després de retirar-se de la competició activa, va continuar vinculat a Alfa Romeo com a instructor de pilots.
La pista de proves de Balocco: un laboratori d’innovació
La pista de proves d’Alfa Romeo a Balocco, situada a la regió del Piemont, al nord d’Itàlia, és una instal·lació emblemàtica per a la marca. Inaugurada el 1962, aquest circuit és conegut per ser un dels centres de desenvolupament més avançats d’Europa. La pista compta amb una varietat de configuracions que permeten provar vehicles en diferents condicions, des de rectes d’alta velocitat fins a revolts tècnics que simulen els desafiaments dels circuits de competició.
Balocco no és només una pista de proves convencional; és un laboratori on es desenvolupen i es posen a prova les tecnologies més innovadores. Per exemple el pilot de l’equip Valtteri Bottas va prova l’Alfa Romeo 33 Stradale que va adquirir per a la seva col·lecció persona.
