El britànic supera Piastri amb una estratègia intel·ligent, mentre Leclerc veu com les seves opcions s’esfumen entre frustracions i errades.

El Gran Premi d’Hongria 2025, tot just abans de la pausa d’estiu, es perfilava com una d’aquelles cites que poden capgirar la dinàmica del campionat. I no va decebre. Al Hungaroring, l’estratègia, els nervis i les decisions a contrarellotge van dibuixar una cursa d’alt voltatge, que va acabar amb Lando Norris alçant els braços en senyal de victòria.

La lluita pel triomf va ser, ni més ni menys, un frec a frec entre companys d’equip. Oscar Piastri i Lando Norris van regalar un duel intens i net. Enmig de la batalla, Charles Leclerc, que havia començat des de la pole, semblava tenir-ho tot de cara. Però ves per on, la il·lusió es va esvair massa d’hora.

Norris va sumar la seva cinquena victòria de l’any. I això que les coses no van començar gens bé: una sortida fluixa, amb dues posicions perdudes davant Russell i Alonso, feia preveure una cursa difícil. Però el britànic, lluny de rendir-se, va construir la seva remuntada pas a pas. El seu secret? Una estratègia audaç, d’una sola aturada. Va allargar el primer stint fins a la volta 31, confiant —i encertant— que els rivals haurien de parar un cop més. I així va ser.

Piastri va entrar cinc voltes més tard, deixant la porta entreoberta. Mentrestant, Leclerc ja patia, sense ritme i sense solucions. En aquell moment, la cursa es va decantar. Norris ho veia clar.

A les últimes voltes, Piastri va tornar amb força. Amb gomes fresques i la mirada clavada a l’aleró del seu company, va arribar a situar-se a menys d’un segon. Però la pressió també juga, i un bloqueig a la primera corba, a dues voltes del final, va condemnar la seva ofensiva. Norris va creuar la meta amb tan sols 0.698 segons d’avantatge, però amb el triomf més dolç de la temporada.

La frustració de Leclerc

El capítol de Charles Leclerc mereix menció a part. Va començar la cursa com un mur: ferm, ràpid, dominant. Però tan aviat com va muntar els durs, el seu rendiment va caure en picat. Frustrat i desconcertat, el monegasc va carregar contra l’estratègia del seu equip, assegurant que ja havia advertit dels riscos.

I a sobre, una defensa massa agressiva contra George Russell li va costar una penalització de cinc segons. Tot i això, va aconseguir salvar els mobles amb una quarta posició, tot just davant d’un Fernando Alonso inspirat, que va completar la seva millor cursa de l’any.

Altres protagonistes amb llum pròpia

George Russell, molt regular, va acabar tercer, confirmant la bona línia de Mercedes. En paral·lel, Aston Martin va tenir un diumenge per emmarcar: Alonso cinquè, Stroll setè, i un ambient d’equip que feia temps que no es veia.

Però si algú va captivar, va ser el jove Gabriel Bortoleto. Amb tan sols unes curses a l’esquena, el brasiler va firmar una sisena posició brillant amb el Sauber, deixant detalls de pilotatge madur i decidit. El seu company, Nico Hülkenberg, no va tenir tanta sort: una penalització per sortida anticipada el va enfonsar fins al tretzè lloc.

El dia, però, va ser gris per a Lewis Hamilton. Encara que va intentar-ho tot, es va veure atrapat en trànsit i no va poder passar del dotzè lloc. I per acabar-ho d’adobar, un incident amb Verstappen —amb toc inclòs— va fer reviure tensions del passat.

Verstappen, de fet, tampoc va estar fi. Va acabar novè, a tocar d’una volta perduda i superat per un Liam Lawson molt sòlid, que va acabar vuitè amb el Racing Bulls. Kimi Antonelli va sumar un punt valuós en desena posició, mentre que Isack Hadjar es va quedar amb la mel als llavis: onzè, a les portes del premi.

Amb tot plegat, Lando Norris marxa cap a les vacances reforçat, motivat i, sobretot, decidit a lluitar pel títol. El campionat, ara més que mai, promet emocions fins a l’última cursa.