Les lluites pel podi i per entrar entre els cinc primers classificats van centrar l’interès en les posicions capdavanteres

El VolantRACC i el Campionat de Catalunya de Promoció van viure duels molt ajustats per la victòria

La 39a edició del Ral·li Empordà ha estat l’última prova del Campionat de Catalunya de Ral·lis abans de l’aturada estival. L’Escuderia Baix Empordà va reutilitzar el seu format i recorregut de confiança amb vuit trams cronometrats repartits en dos bucles: Els Àngels, Santa Pellaia, Sant Grau i La Ganga. Un itinerari clàssic dels tram d’asfalt gironins, ràpid en algunes zones però molt tècnic en d’altres, que va posar a prova tant la fiabilitat mecànica com les habilitats del equips.

La calor barrejada amb que només hi havia un pas per l’assistència situada a La Bisbal d’Empordà després de més de 40 km de trams cronometrats, queda reflectida en una dada: dels 76 equips que van prendre la sortida en l’apartat de velocitat, 59 van aconseguir completar la prova. El tram més crític va ser el primer pas per Sant Grau, que va concentrar cinc abandonaments, entre ells el de Jose Campaner i Eduard Ferran, en un accident que acabaria provocant la neutralització del mateix, però per sort deixava al pilot balear i el copilot català sense cap seqüela física.

En aquest escenari, el ral·li va combinar dues cares molt diferents: el domini incontestable al capdavant i una intensitat màxima en la lluita pel podi, el top 5 i les copes de promoció.

Domini absolut de Dani Solà

El binomi format per Dani Solà i David Moreno, al volant de l’Skoda Fabia RS Rally2 de Calm Competició, no va donar cap opció als rivals. Solà va imposar la seva llei des del primer quilòmetre i va completar una actuació impecable, firmant l’escratx en els vuit trams del ral·li.

Ja a la primera passada per Els Àngels, Solà va començar a obrir forat amb contundència, deixant el seu perseguidor immediat a 17,5 segons, i sent l’únic pilot en arribar als 100km/h de mitjana. A mitja prova, l’avantatge ja era de 37,1 segons, i lluny d’abaixar el ritme, va continuar ampliant-lo fins a tancar la jornada amb un temps total de 54’08”3 i un marge d’1’03”5 sobre el segon equip classificat, el format per l‘Albert Orriols i Manel Muñoz, els únics que van ser capaços de seguir l’estela del Campió del Món Júnior de 2002.

La lluita pel podi i el top 5

Darrere de l’intractable Solà, la cursa pel podi va tenir molta més història. Albert Orriols i Manel Muñoz, també amb un Skoda Fabia RS Rally2, van completar un ral·li molt seriós i consistent per assegurar-se la segona plaça final. Sense tenir el ritme per discutir la victòria, van saber mantenir-se al marge dels errors i consolidar una posició que gairebé mai no va perillar.

La gran batalla del dia, en canvi, es va centrar en el tercer calaix del podi. Eduard Viñolas i Isaac Borrell, amb l’Skoda Fabia R5, van arrencar amb més força i van ocupar la tercera plaça provisional durant tota la primera meitat del ral·li. Al final del quart tram, Viñolas disposava encara d’un coixí de 9,9 segons sobre Toni Forné i Javi Martínez.

Però la segona meitat de la prova va canviar completament el guió. Forné, al volant del seu Skoda Fabia Rally2 Evo, va començar a retallar de manera decidida. Al cinquè tram, el segon pas per Els Àngels, la diferència ja havia caigut fins a només 1,6 segons, i la pressió va passar clarament a la banda de Viñolas. El moment clau va arribar en sisè tram, el segon pas per Santa Pellàia, on Forné va signar la seva millor actuació: va marcar el segon millor temps absolut i es va quedar a només una dècima de l’escratx de Solà. Aquell temps li va permetre superar Viñolas i situar-se tercer de la general amb 3,6 segons de marge.

A partir d’aquí, Forné va saber rematar la feina. En els dos últims trams va ampliar la seva renda fins als 19,8 segons finals, convertint la remuntada en un podi molt treballat i de gran valor. Viñolas, per la seva banda, va haver de conformar-se amb una quarta posició després d’haver defensat durant molta estona el tercer lloc.

El top 5 el va completar Marià Parés – Pere Requena, amb un altre Skoda Fabia RS Rally2, després de mantenir una pugna ajustada amb Quim Manresa – Paula Manresa per la cinquena plaça fins a l’última especial. Una lluita menys visible que la del podi, però igualment meritòria en una prova on qualsevol petita errada es pagava molt cara.

Rovira – San Andés, la millor notícia per al Volant RACC

Si al davant hi va haver un dominador clar, al Volant RACC l’escenari va ser radicalment oposat: igualtat màxima, diferències minúscules i una victòria decidida per detalls. Pere Rovira i Marc Que van acabar imposant-se després d’una jornada de tensió constant davant Jordi San Andrés i Carlos Cabrero.

Durant bona part del ral·li, Rovira i Que van portar la iniciativa, però sempre amb San Andrés molt a prop. La igualtat es veu perfectament en els registres: a la primera passada per Santa Pellàia la diferència entre tots dos equips va ser de només 2,3 segons; a la segona cronometrada pràcticament calcada, de 2,4 segons. Era una lluita d’una regularitat mil·limètrica, on tots els que seguíem la prova in situ ho gaudíem plenament. Quan hi són tots dos, el nivell puja exponencialment.

San Andrés va colpejar primer a la tarda sent el més ràpid de la categoria en el cinquè tram, però Rovira va reaccionar immediatament i va recuperar el lideratge al sisè. El desenllaç va ser d’infart, es va arribar a l’últim tram amb només 1,7 segons de diferència a favor de San Andrés, però La Ganga i els problemes que van anar arrossegant San Andrés i Cabrero en el seu Peugeot 208 (direcció i potència) van acabar capgirant els resultats a favor de Rovira i Que.

Per ficar en context la igualtat entre tots dos equips podem veure com la diferència mitjana va ser de només 0,04 segons per quilòmetre entre els dos grans contendents.

Toni Arrufat i Lidia Guevara van completar el podi de la classe després d’un ral·li sòlid, mentre que una de les notes amargues de la categoria va ser l’abandonament de Mario Fernández al setè tram, víctima d’una sortida de carretera quan encara estava plenament immers en la lluita per les primeres posicions.

Encara més igualtat a la Promoció – Trofeu Júnior

A la categoria de Promoció i Trofeu Júnior, la varietat de muntures (Ford Focus, Citroën Saxo o Peugeot 206, entre d’altres) va afegir color i interès a una prova que va regalar el final més ajustat de tot el ral·li.

Edgar Díaz i Pol Manuel, amb el seu Citroën Saxo, van ser els grans protagonistes del ral·li. Van aconseguir el lideratge i el van saber defensar fins al final. Però la seva victòria va penjar d’un fil fins a l’últim metre, ja que David Molero i Óscar González, amb el Peugeot 206 XS, van acabar a només 0,4 segons. Més ajustat, impossible.

El darrer tram, l’últim pas per La Ganga, va ser decisiu i va elevar l’emoció al màxim. Molero va sortir a per totes i va aconseguir ser 0,9 segons més ràpid que Díaz en aquella especial final, amb un 4’56”8 contra 4’57”7. L’esforç, però, no va ser suficient per capgirar la classificació, i Díaz va conservar la primera posició per menys de mig segon després de més d’una hora de ral·li. Una demostració del nivell d’igualtat que es va viure en aquesta categoria.

Pel que fa al Trofeu Júnior, Jan Acero – Carla Blanco van ser els millors dels joves, acabant tercers a 34,1 segons dels guanyadors. Marc Casanovas – Josep Rivas, van ser quarts en aquest campionat, també va signar una actuació molt meritòria, mentre que els guanyadors a Valls, Max Ribas – Laura Hermoso, van acabar en setena posició (quart del Trofeu Júnior) i van mantenir el lideratge entre els més joves en una prova gens propicia per al seu Ford Focus.

Resultat final Ral·li Empordà 2026