Quin ha estat el millor moment del cap de setmana?

Poder tornar al Circuit de Catalunya després d’un any, retrobant-me amb molts companys que feia temps que no veia. Veure que la nova direcció del Circuit encapçalada per en Josep Lluis Santamaria s’agafa les coses amb ganes tot i la complicada situació actual, i amb ganes d’organitzar coses noves. Veure que hi ha empreses de casa nostra que aporten innovacions pel Motorsport com Alkamel, que ha inventat un sistema molt efectiu per controlar els “track límits”, i que ben aviat s’implementarà en altres circuits i campionats. I evidentment, tenir 26 vehicles nous a la graella de la Copa Clio, encara que fos barrejant els de la Copa Francesa amb els de la Copa Espanyola!

Quin ha estat el moment més difícil?

El nou sistema de control de “track límits” implementat per Alkamel ens va facilitar molt les coses en els entrenaments. A la cursa del dissabte hi va haver un moment de pànic quan va entrar el Safety Car i alguns participants de darrera no se’n van adonar immediatament, produint-se alguns tocs, per sort sense conseqüències. La segona cursa va ser molt més complicada, ja que hi va haver tocs ja des del primer revolt. Durant la cursa ens va ser impossible investigar cap incident, tant sols identificar els vehicles implicats, ja que hi havia diverses “guerres” en diferents posicions de la cursa, i les imatges disponibles no eren prou esclaridores. Al final de la cursa vam visualitzar les càmeres interiors de tots els participants involucrats per estudiar cas per cas. Curiosament, els implicats en aquests tocs eren sempre els mateixos i sempre entre ells, de manera que s’anaven «barallant» uns amb els altres sense perjudicar a tercers.

Que es el que més t’ha sorprès?

Veient les càmeres interiors dels Clios te n’adones de moltes coses:

• El nou Clio té una potència inferior al de l’anterior generació i s’ha de conduir molt fi per anar ràpid. Veient diferents càmeres de diferents participants es poden apreciar les diferències entre els més ràpids i els que no ho son tant.
• El cotxe té un xassís molt superior a la potència del vehicle. Això fa que a les rodes els costi prendre temperatura, i com més va, millor van.
• La velocitat punta, amb el canvi seqüencial de 5 velocitats, es queda una mica curta per la recta llarga del Circuit (188 km/h). A final de recta els cotxes van tallant durant uns 4 / 5 segons. Això fa que agafar l’aspiració no sigui molt determinant, i com que els motors son turboalimentats, molts participants opten per anar en paral·lel als altres per refrigerar la mecànica i no perdre potència.
• Tot plegat fa que les curses siguin enormement disputades per la gran igualtat que hi ha entre vehicles.

Qui és en Jordi Parro?

Jordi Parro, Girona 1970
Comissari Esportiu FIA en Rallis, Cross-Country i Circuits.
Observador FIA en Rallis i Cross-Country.
Organitzador I co-pilot ocasional en Rallis de Clàssics.