El BMW M Hybrid V8 #20 de Rast, Van der Linde i Frijns aconsegueix la primera victòria del programa LMDh de la marca a les 6 Hores de Spa-Francorchamps. Tres safety cars i una penalització decisiva marquen una cursa imprevisible.
BMW inaugura el seu palmarès al Campionat del Món de Resistència (WEC) amb una victòria construïda no pas des de la superioritat en pista, sinó gràcies a una aposta estratègica de l’equip WRT que va marcar la diferència des de la primera aturada als boxes.
Will Stevens va protagonitzar una arrancada excel·lent amb el Cadillac V-Series.R #12. El britànic va superar la Peugeot 9X8 de Loïc Duval, que havia aconseguit la pole, al sector de Les Combes per prendre el comandament de la cursa. Els dos Alpine A424 van escalar ràpidament fins al segon i quart lloc durant la primera hora, mentre Kevin Magnussen, al BMW #15, avançava del desè al cinquè lloc i deixava clara la competitivitat de la marca alemanya.
L’aposta que va canviar la cursa
La primera ronda de parades va ser el punt d’inflexió. L’equip WRT va optar per carregar menys combustible al BMW #20, tot sacrificant autonomia a canvi d’un pit-stop més curt. Aquesta decisió va catapultar Sheldon van der Linde fins al lideratge. Brendon Hartley, al Toyota GR010 Hybrid #8, va intentar una maniobra similar entrant aviat als boxes, però tant el BMW com el Toyota circulaven amb el dipòsit gairebé buit. Això mantenia els rivals amb estratègia convencional, encapçalats pel Cadillac, plenament en la lluita.
Van der Linde va arribar a acumular un avantatge de 52 segons sobre el Cadillac #12 en el punt àlgid de la seva tanda. Al voltant de la tercera hora, Antonio Félix da Costa, amb l’Alpine #35, va aconseguir prendre el lideratge virtual gràcies a una volta ràpida cap als boxes i una aturada molt àgil, cosa que va posar momentàniament la marca francesa en posició capdavantera.
El panorama es va capgirar completament quan faltaven poc més de dues hores per al final. Matteo Cressoni va sortir de la traçada a Les Combes i va fer un trompo davant del Peugeot 9X8 de Malthe Jakobsen, que amb els pneumàtics freds no va poder esquivar el Mercedes-AMG GT3. El safety car resultant va compactar el grup i va unificar les estratègies: el BMW #20 es va trobar al capdavant, seguit del Toyota #8 i l’Alpine #35.
Robin Frijns, al volant del BMW líder, va obrir un marge de vuit segons, però una nova intervenció del cotxe de seguretat a l’inici de l’última hora ho va tornar a posar tot a zero. Alessandro Pier Guidi, al Ferrari 499P #51, va ser envestit per darrere per Augusto Farfus amb el BMW M4 GT3 #32, en un incident que semblava tenir origen en un contacte previ entre Farfus i Ayhancan Güven al Porsche #91.
Poc després, Alex Riberas va colpejar l’Aston Martin Valkyrie #009 en una maniobra molt polèmica quan perseguia l’Alpine de Da Costa i aquest el va empènyer cap a l’herba. Aquesta acció va provocar una tercera neutralització que va deixar només 24 minuts de cursa real al rellotge.
Esprint final i doblet de BMW
En la represa definitiva, Frijns va fer una sortida perfecta darrere el safety car i va mantenir el lideratge amb autoritat. El neerlandès va creuar la línia de meta amb menys de dos segons d’avantatge sobre Magnussen, que havia pujat al segon lloc durant les aturades. El pilot danès va resistir l’embat de la Ferrari #50 de Miguel Molina, que disposava de quatre pneumàtics nous, per consumar un doblet històric per a BMW al WEC. El Ferrari #50 de Molina, Fuoco i Nielsen va completar el podi després d’una jornada accidentada: una parada lenta als boxes els va fer caure fora del top 10 a mitja cursa, però l’equip va remuntar progressivament fins al tercer lloc.
El quart lloc va ser per a l’Aston Martin Valkyrie LMH #007 de Tom Gamble i Harry Tincknell, amb Gamble avançant el Toyota #7 de Kamui Kobayashi a tan sols quatre minuts del final. Alpine, en canvi, va marxar de Spa amb les mans buides. Da Costa es va sortir de pista en l’últim reinici i va danyar la part davantera de l’A424 quan es trobava en cinquena posició.
Genesis, que debutava al WEC, va obtenir un resultat agredolç. El GMR-001 #17 de Derani, Jaubert i Lotterer va sumar els primers punts de la marca gràcies al drama final i va acabar en vuitena posició. En canvi, el #19, amb el català Dani Juncadella a la tripulació, va quedar relegat al tretzè lloc per problemes elèctrics durant la primera hora.
McLaren hereta la victòria a l’LMGT3 per una penalització
A la categoria LMGT3, Garage 59 i el seu McLaren 720S GT3 van aconseguir el triomf de la manera més inesperada. El Ferrari #21 d’AF Corse, que havia liderat des de la segona hora, va rebre una penalització de cinc segons per una sortida insegura dels boxes en el moment en què Kirchhofer havia quedat bloquejat a la sortida del pit lane. Amb aquesta sanció, Antares Au, Tom Fleming i Marvin Kirchhofer van heretar la victòria.
L’Aston Martin Vantage GT3 #27 de James, Drudi i Robichon va pujar al segon lloc, mentre que el Porsche 911 GT3 R #92 de Lietz, Shahin i Pera va completar el podi des del dotzè lloc de graella, signant una remuntada notable. Proton Competition va viure una jornada per oblidar. El Ford Mustang GT3 #77 va liderar breument amb Eric Powell al volant abans d’embarrancar a la grava a Stavelot només 14 minuts després de la sortida, fet que va provocar el primer safety car de la jornada. El Ford #88, que havia encapçalat la categoria durant la segona hora, va rebre un drive-through per excedir els límits de pista. Per la seva banda, el Lexus RC F GT3 #87 —que havia sortit des de la pole de la categoria— va perdre el ritme de manera inexplicable durant l’última hora.
