En un Gran Premi força ensopit i dominat per la estratègia, Max Verstappen guanya a casa seva. Ha estat una cursa d’aquelles que resulten apassionants per enginyers i estrategues, armats amb calculadores i ordinadors, però pel públic en general resulten pesades de fer passar coll avall.
Principi de cursa: La cursa s’inicia amb una sortida neta, quan tots esperàvem topades i, fins i tot, un Safety Car només començar, però no ha estat així. Es més, el magnífic Aston Martin verd ha estat aparcat tota la cursa, amb Herr Mayländer assegut dins mirant la cursa per la pantalla del cotxe, on es punxa la senyal internacional. Una vegada donada la sortida, Alonso fa un brillant exterior a Ocon i a Giovinazzi, i es situa setè. De seguida es forma una fila, amb els cotxes separats per gairebé dos segons, confirmant el que ens veiem a venir en aquest circuit; magnífic i “old school” per una banda, però amb uns Fórmula 1 enormes completament inadaptats a aquest traçat dels d’abans. Ocon es queixa de que Alonso li fa tap, a la volta set, però l’asturià no rep cap consigna per part de l’equip de que deixi passar. Mentrestant, Schumacher clava rodes, i això l’obliga a fer una aturada, i es aquesta aturada la que el farà ser doblat pocs minuts després. Pérez també fa una forta blocada i es veu obligat a entrar.
I quan som a la volta 21, s’atura Hamilton per posar mitjos, el que ens fa deduir que va a dues aturades, i Verstappen, quan el seu equip ho veu, fa el mateix, calcant l’estratégia. No obstant, Bottas segueix endavant, intentant anar a una sola aturada a boxes, però a la volta 24 ja reporta per ràdio problemes de vibracions, sens dubte degut als pneumàtics.
Senyora estratègia: L’estratègia es la que mana, perque Mercedes decideix plantar cara a Red Bull amb aquesta doble estratègia, provant d’arribar a la fi amb Bottas frenant a Verstappen i que Hamilton l’avanci. Amb aquest fi aturen a Bottas a la volta , però una virolla de Vettel just davant de Bottas el fa perdre uns segons preciosos que, afegits a una segona aturada precipitada de Hamilton a Boxes (de la que es queixarà per la ràdio) fan que l’agosarada estratègia es vagi desmuntant com un castell de sorra, amb un Max cada vegada més sòlid al davant.
Però de vegades les coses no surten com un vol, i més en aquesta Formula 1 moderna en general, i en aquesta cursa en particular, on no s’ha tractar de donar gas i que guanyi el primer que arriba, si no que enginyers, estrategues, calculadores, ordinadors i, potser també, bolis i paper, han controlat el que passava a pista que no pas les mans i els peus dels protagonistes que hi havien dins els cotxes. I dic això per que a la volta 40, Mercedes intenta un undercut desesperat sobre Verstappen, que contraataca Red Bull aturant a Max a la volta 41, després de comprovar que els dos Ferrari, que anaven darrera seu amb durs, feien bons temps, així que munten durs a Max i fins al final.
Hamilton comença a perdre marge, 1,8 segons….2,8 segons….i es queixa que han errat l’estratègia, avançant-la massa d’hora, i el seu equip el fa entrar per una tercera aturada, doncs els pneumàtics comencen a defallir. Bottas també es aturat un altre vegada i, per sorpresa de l’equip, es llença a fer la volta ràpida quan només en falten dues per acabar. L’equip, sorprès, li diu a mitja volta que avorti l’intent, però Valtteri no en fa cas, i marca la volta ràpida. Això embruta una miqueta la seva gran tasca de gregari de luxe, que diuen al ciclisme, però sembla que Bottas, que sap que es fora de l’equip, ha tret l’orgull….i em sembla bé. Així doncs, Hamilton es llença a la recerca d’aquest puntet, i l’aconsegueix a la darrera volta…darrera volta que veu arribar a Max Verstappen com a guanyador, per a bogeria dels fans que omplen el magnífic Zandvoort.
Per darrera hi ha poca cosa a explicar, doncs la cursa ha estat molt fluïda i lineal, sense ensurts ni safety car, on fan un bon paper els Alpine i els Ferrari.
Llegeix la crònica sencera aquí
