Ja l’hem ben paït. Fa més d’una setmana que el ral·li de Sardenya és història, però no volia deixar passar l’oportunitat per donar el meu punt de vista de la prova sarda. Això és perquè tot i que ja porto unes quantes edicions a les espatlles, una prova del WRC sempre deix moltes coses a comentar, que és justament el que vindria a fer avui.
Per fer-ho de forma fàcil i ràpida ho dividirem en tres punts positius i en tres punts negatius.
Punts positius
La prova més mediterrània: sense cap mena de dubtes el viatge a Sardenya és més que recomanable. A les portes de l’estiu, aquest any una setmana més tard del que era habitual, fa que el ral·li sigui unes vacances vestides amb molta pols. I els organitzadors ho saben; si fa uns anys era el pas per la platja d’Argentiera, enguany les vistes al mare nostrum i l’imponent Isola Tavolara ens han deixat una foto de postal.
El WRC sempre fa festa: el campionat del món està en hores baixes. No descobrim res quan el mateix promotor del campionat el té a la venda, només hi ha tres (2,5) equips oficials i un amenaça de marxar des de fa mesos. A més, cada cop hi ha proves amb menys pedigrí. Tot i això, veure els millors pilots del món fent mans i mànigues al més alt nivell és un espectacle, gràcies també a una organització que pensa en com donar un punt més d’espectacularitat a les seves cronometrades. Poques coses més simples i properes que un ral·li i si el fiquem en la seva màxima expressió es gaudeix encara més.
Oliver Solberg: un servidor mai ha estat un gran admirador dels Solberg. I que el petit estigui competint mentre la seva mare està ficada dins de la FIA no em fa guanyar cap simpatia. Però el recital que va donar en aquesta última prova és per tindre’l en compte. És un gran animador dels Rally2 i no tardarem gaire a veure’l – de nou – assegut en un Rally1.
Punts negatius
Tot cada cop més difícil: Sardenya era una prova que fa uns anys et podies moure amb facilitat i veure l’espectacle de ben a la vora. Però des de fa un temps les coses cada cop s’han ficat més restrictives – i il·lògiques – fent que la quantitat de públic que la segueix en directe vagi disminuint notablement. I és normal que passin aquestes coses, ja que arribes a un tram i tot el que et trobes són crits i males maneres dels controls allí presents. Ens estan fent fora dels trams i com a esport no ens ho podem permetre, ni a Sardenya ni en cap lloc.
El regnat de Toyota: el domini de la marca nipona ja comença a ser insultant, i més quan davant té una marca que l’any passat va donar el títol de pilots a un dels seus. Només Tänak va poder fer front al domini japonès, tot i que Fourmaux va liderar la prova en els seus inicis. Veurem si a Grècia es trenca aquesta hegemonia. De M-Sport poc es pot dir.
El joc de la puntuabilitat: que a peu de tram no sapiguem si un pilot va líder del WRC2 pel simple fet que a última hora decideixi si puntuar o no en un ral·li ho complica tot molt. No ho fa fàcil per als espectadors menys avesats (ni als que més) entendre la competició com a tal. La norma – pensada perquè els pilots amb més poder econòmic puguin puntuar en més proves que els que no – s’ha tornat perversa. Cal una regulació més clara en aquest sentit. Fer-ho tot més fàcil.
