Quan les manetes del rellotge indicaven que eren tres quarts i mig de 10 del matí del dijous 18 d’octubre de 1990, el 32è Ral·li Sanremo tancava edició amb l’entrada al parc tancat ubicat la mateixa ciutat que li brindava nom, i amb ell el madrileny Carlos Sainz i el gallec Luís Rodríguez Moya esdevenien per primera vegada en la seva carrera automovilística en campions del món.
Després d’haver aconseguit pujar en 5 podis del mundial, tres l’any 1989 i dos al 1990, la primera victòria de la parella al campionat els hi va arribar amb la disputa del 37è Ral·li Acròpolis al mes de juny d’aquell mateix any, amb el que els pilots espanyols de Toyota aconseguien una altra fita que a dia d’avui segueix sent vigent, el récord de precocitat entre la primera victòria al certamen i la corona mundial.
Per tal de poder aconseguir la corona, els pilots tenien prou en sumar un podi en qualsevol de les tres rondes que restaven per completar la temporada, és a dir el Sanremo italià, el Costa d’Ivori i el RAC Rally britànic, o bé que Juha Kankkunen i Juha Piironen no guanyessin totes tres proves i així poder superar els 60 punts de desavantatge que tenien els finlandesos a la sortida del Ral·li d’Austràlia.
En el primer dels «match-balls» l’avenir dels fets va ser totalment propici per als pilots espanyols, doncs per una banda els finlandesos de Lancia es quedaven a 45 segons de la victòria, protagonitzada pels seus companys de formació els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, després de disputar-se els 614,95 km cronometrats mixtes del programa, mentre que la parella de Toyota pujava en el graó més baix del podi, si bé amb uns quants desperfectes sobre la carrosseria del seu Celica GT-4, i es feia seva la primera corona mundial.
