La Fórmula 1 torna a Istanbul Park per primera vegada des del 2011, el primer any del retorn de Pirelli com a únic proveïdor. Per a aquesta cursa, s’han nominat els tres compostos més durs de la gamma: P Zero White hard C1, P Zero Yellow medium C2 i P Zero Red soft C3.
Igual que a Portugal, l’assignació és lleugerament diferent a Turquia: cada pilot tindrà a la seva disposició set jocs de tous, tres de mitjos i tres durs per afrontar la pista turca, que és molt exigent en pneumàtics també en termes de tracció i càrregues laterals. Com a regla general, 8 jocs de tous, 3 de durs i 2 de mitjos estan disponibles per a cada pilot aquest any en cada cap de setmana de cursa.
La famosa Curva 8 és la més difícil: és una corba molt llarga a l’esquerra, amb diversos punts de corda. Va inspirar la construcció de Curva 3 a Sotxi, amb càrregues impressionants als pneumàtics, especialment a la part davantera dreta.
Recentment s’ha renovat la pista: en conseqüència, ningú no té referències sobre aquest asfalt. A falta de dades precises, l’elecció dels compostos va ser més conservadora.
No hi haurà curses de suport durant tot el cap de setmana, de manera que la pista podria ser especialment bruta i relliscosa, sobretot el divendres.
Istanbul Park és una de les pistes més populars entre les dissenyades per Hermann Tilke amb corbes d’alta velocitat molt exigents als pneumàtics. En l’últim GP celebrat fa nou anys, Sebastian Vettel va guanyar amb Red Bull, amb 4 parades. En total, hi va haver 80 parades en boxes el 2011, amb el major avançament en carrera i sobre pista seca des del 1983.
Un altre revolt famós és l’1, de fet la recta té una secció de pujada que el fa similar a l’Eau Rouge a Spa Francorchamps, tant que aquesta part de la pista sovint es coneix com a “faux rouge”.
Situat a la banda asiàtica d’Istanbul, el circuit no s’ha utilitzat gaire des del 2011: de fet, s’ha treballat per adaptar els estàndards de seguretat dels cotxes de Fórmula 1 actuals. Recentment va acollir una etapa del Campionat Mundial de Ral·licros.
