Com ja comença a ser tradicional, la Copa del Mon de Bajas començava la setmana passada amb la Baja Russia Northern Forest, on per cinquena vegada consecutiva, jo era el Director de Cursa.
Aquesta és una cursa totalment atípica, ja que es disputa íntegrament sobre neu i gel. Les primeres edicions es van celebrar a la espectacular regió de Karelia, una regió boscosa i amb llacs a tocar de la frontera amb Finlàndia, uns 300 km al nord de Sant Petersburg. Les dues darreres edicions però s’han disputat al voltant del nou complex Igora Drive, construït uns 50 kms al nord de Sant Petersburg i que inclou pistes per Autocros, Rallicros, Karting i Tot Terreny, a part d’una petita estació d’esquí i altres instal·lacions esportives. Les modernes instal·lacions del circuit acullen el Parc d’Assistència i la base de la prova.
El recorregut constava de tres dies de competició. El primer dia es donaven dues voltes a un sector selectiu de 94 kms situat a uns 40 kms del circuit. El dissabte es donaven dues voltes més a un recorregut molt més proper al circuit, amb tres especials de 16, 22 i 12 kms respectivament. I finalment el diumenge es tornava a disputar el sector selectiu de 94 kms dues vegades en sentit contrari al del divendres.
Tradicionalment no hi ha gaires inscrits habituals de la Copa del Mon de Bajas, ja que molts dels vehicles encara estan tornant del Dakar, i les properes proves del campionat son cap a mitjans / finals de mes a Dubai. Alguns participants amb més mitjans lloguen vehicles expressament per aquesta prova, o disposen de 2 vehicles, i utilitzen el que no han fet servir al Dakar. Aquest any, les dificultats del COVID 19 per travessar fronteres han fet que la inscripció fos una mica més pobre que en altres edicions. Fins i tot vam haver d’improvisar les reunions de Comissaris Esportius per videoconferència ja que una de les comissàries no va poder assistir per problemes amb la seva VISA.
Aquest any les condicions meteorològiques eren perfectes per una prova d’aquestes característiques. La temperatura era ideal, sempre per sota dels 10 graus negatius, de manera que no hi havia zones amb aigua i els camins es mantenien en perfectes condicions després del pas dels vehicles. A part, les darreres nevades havien deixat un mur de neu al costat de la pista suficient per aturar una mica els vehicles, però que els atrapava en cas d’excés d’optimisme.
Una de les primeres dificultats que han d’afrontar els participants es engegar el cotxe al parc tancat al matí. Les temperatures aquest any rondaven els -15ºC i el parc tancat es troba al aire lliure. Els participants estan autoritzats a fer servir una bateria exterior per engegar el seu vehicle, però tot i això, alguns d’ells ho van passar malament. Finalment, però tots els 20 participants FIA i els 20 participants del Campionat Rus van poder prendre la sortida.
En una prova d’aquestes característiques, la principal dificultat no és tant que els participants es puguin perdre, que es quasi impossible ja que tots els camins amb sortida estan tancats per comissaris i la resta estan bloquejats per la neu, sinó els possibles incidents dels participants que puguin bloquejar l’itinerari. A la direcció de carrera fem un seguiment al minut per mitjà del GPS i dels comissaris de les emissores intermèdies. Com que jo no parlo rus, tinc sempre al meu costat una traductora que em fa d’intermediari amb el Director Adjunt i la resta d’oficials. Moltes vegades però, no cal cap tipus d’intermediari ja que davant la pantalla de l’ordinador i veient el que passa ens entenem perfectament sense paraules.
Els comissaris de les emissores intermèdies van molt ben equipats amb vehicles 4×4 amb mitjans per poder estirar a qualsevol participant que hagi quedat enterrat dins algun mur de neu. Al final de cada passada sempre en queda algun per ajudar a tornar el seu vehicle a la pista. Tots els comissaris també van equipats amb uns kits de llenya per poder-se escalfar al exterior.
Encara que sembli increïble, també hi participen vehicles de les categories T3 i T4 (side by side). En aquest cas, tots ells porten parabrises i improvisen unes portes i finestres de plàstic per poder-se aïllar una mica del aire gèlid. Tot i això, molts no porten calefacció dins el vehicle, i la estanqueïtat es molt precària. Per això se’ls autoritza a utilitzar roba de llana a part de la roba ignífuga homologada. Alguns utilitzen doble roba interior ignífuga.
Tot i la duresa de les condicions climatològiques, la majoria de participants van gaudir molt de la conducció en pistes gelades i nevades, i no hi va haver cap incident remarcable, a part d’alguna roda arrencada i algun vehicle atrapat a les cunetes de neu.
A la propera prova de la Copa, a Dubai ens esperen unes condicions totalment diferents
