Ogier: segueix sense rival sobre l’asfalt monegasc. Va convertir el ral·li en avorrit en pocs trams i no per culpa seva, els seus rivals no van estar al seu nivell des del primer moment com ell si ho va estar.

Rovanperä: fa por que en un ral·li que no li agrada i en una superficie que no és la seva predilecta aconsegueixi aquestes actuacions. Veurem fins on és capaç d’arribar aquest any.

Neuville: sense rival fort a l’equip va ser el millor dels Hyundai, feina poc difícil. O molt canvien les coses o Hyundai ho passarà malament aquest any amb la seva alineació.

Evans: ell és àpid però la mala sort que l’acompanya més. Inoportuna punxada que el deixava fora de qualsevol opció a la victòria.

Tänak: ha fet esclatar la bombolla que va generar el seu fitxatge per M-Sport. La realitat és un altra a l’equip britànic té molta feina per endavant.

Katsuta: amb les sobres de Toyota ja guanya a més de mig Hyundai.

Sordo: puntuar i poca cosa més, què venia a fer?

Lappi: com quan et puges a un cotxe que no és el teu i busques on son les llums o el claxon. Encara en plena transició de Toyota a Hyundai.

Rossel: psicòpata, ser capaç de guanyar amb un cotxe inferior al nou Skoda Fabia RS Rally2 té molt mèrit. Esperem que Citroën es fiqui les piles per donar més emoció al campionat.

Gryazin: empanada. Deixar-se remuntar en els últims quatre trams del ral·li amb un vehicle superior al de la competència tot i la sanció, és demèrit seu. Segur serà l’home a batre a la categoria.

Pepe López: sensacional. El primer dels mortals, marcant millors registres i deixant palès que té potencial per ser un home important a la categoria.

Toyota: no tenen rival.

Hyundai: sense rumb aparent.

M-Sport: amb molta feina a fer.

ACM: o que marxin del WRC per tornar a organitzar un Monte-Carlo com toca o que fiquin al promotor contra l’espasa i la paret. Aquest Monte-Carlo és una pena.