Les crítiques a un traçat que s’ha quedat petit per als monoplaces actuals han augmentat aquest cap de setmana

Cada any, quan arriba el Gran Premi de Mònaco, els aficionats de la Fórmula 1 es preparen per a un espectacle de glamour, història i, per desgràcia, sovint de monotonia a la pista. Aquest traçat icònic, enclavat a les estrets i sinuosos carrers del principat, s’ha convertit en un símbol de la tradició de la Fórmula 1. No obstant, en els últims anys, la seva idoneïtat per a les curses modernes ha estat qüestionada repetidament. Molts critiquen el circuit per ser massa petit i estret per als cotxes actuals, però el veritable problema rau en l’augment desmesurat de la mida dels vehicles de Fórmula 1.

Sempre mateixes queixes amb Mònaco, però fa 40 anys que les escoltem. Mansell anava 3 segons per volta més ràpid que Senna i no el va poder passar. Räikkonen va assetjar Alonso 50 voltes el 2006.

Els cotxes de Fórmula 1 han crescut de manera substancial en les darreres dècades. Els vehicles actuals són més llargs, més amples i més pesants que els seus predecessors. Aquest creixement ha estat motivat per la necessitat d’incorporar tecnologies avançades, mesures de seguretat millorades i motors híbrids més complexos. Si bé aquests avenços han fet dels cotxes actuals veritables obres d’enginyeria, també han reduït la seva maniobrabilitat en circuits estrets com el de Mònaco.

En comparació amb el 1988, els monoplaces pesen uns 250 kg més i són 700 mm més llargs.

Històricament, el traçat de Mònaco sempre ha estat un repte per als pilots. Les corbes tancades, les pujades i baixades sobtades i la proximitat de les barreres fan que qualsevol error es pagui car. Aquesta dificultat inherent és part del seu encant, però quan els cotxes ocupen gairebé tot l’amplada del carrer, les oportunitats per avançar es redueixen dràsticament. Això es tradueix en curses que sovint es decideixen en la classificació i en estratègies de pit-stop, amb molt poques accions emocionants a la pista.

L’augment de la mida dels cotxes també ha afectat altres circuits del calendari de la Fórmula 1, però en cap lloc és tan evident com a Mònaco. Els circuits moderns tenen múltiples línies de per traçar i així afavorir els avançaments, però els carrers del principat no es poden ampliar sense destruir la seva essència.

Alguns poden argumentar que la solució és modificar el traçat de Mònaco per adaptar-lo als cotxes actuals. No obstant, aquesta opció és pràcticament impossible. L’encant de Mònaco resideix en el fet que és un circuit urbà que recorre carrers reals. Alterar significativament el traçat seria com demanar a Venècia que construís canals més amples per a creuers: es perdria la màgia i l’essència que el fan únic.

Per tant, si modificar el circuit no és una opció, què es pot fer? Una possibilitat seria revisar els reglaments de la Fórmula 1 per limitar la mida dels cotxes futurs. Això, però, requeriria un canvi radical en la filosofia de disseny de la F1, que actualment prioritza la tecnologia i el rendiment per sobre de la compacitat i la maniobrabilitat. Encara que aquesta solució pugui semblar utòpica, la realitat és que l’esport ha de trobar un equilibri entre innovació i l’espectacle que ofereix als seus seguidors.