L’activitat al circuit de Yas Marina va posar el punt final a l’any competitiu amb els tradicionals tests de posttemporada de la Fórmula 2, unes jornades que van servir per començar a definir la graella de la pròxima campanya. En aquest escenari, el pilot aranès Mari Boya va completar un programa de treball intensiu al volant del monoplaça de l’equip Prema. L’objectiu principal d’aquestes sessions no era altre que acumular quilòmetres i facilitar l’adaptació a una categoria que suposa un salt tècnic i físic considerable respecte a la Fórmula 3. Durant els tres dies d’entrenaments, el pilot va seguir un pla de rodatge progressiu, centrat a entendre el comportament dels pneumàtics Pirelli i les exigències mecàniques del cotxe de la categoria de plata.
Progressió tècnica i adaptació al monoplaça
El pas de la Fórmula 3 a la Fórmula 2 implica gestionar un vehicle amb més càrrega aerodinàmica, frens de carboni i una potència superior, factors que requereixen un període d’aprenentatge. En aquest sentit, Boya va mostrar una evolució constant sessió rere sessió, reduint progressivament els seus temps per volta a mesura que guanyava confiança amb el xassís Dallara. El treball amb els enginyers de l’equip italià es va focalitzar a trobar l’equilibri en la configuració del cotxe, tant per a les simulacions de classificació com per a les tandes llargues de cursa. Aquesta tasca és fonamental per recollir dades que serviran de base per al desenvolupament del cotxe de cara a l’inici de la temporada 2026.
Anàlisi dels temps i rendiment a pista
Pel que fa als registres, l’actuació de l’aranès va ser competitiva dins d’una graella extremadament ajustada. Durant l’última jornada de tests, Boya va aconseguir aturar el cronòmetre en un 1’36″079, un temps que el va situar dins del top 10 de la sessió matinal, concretament en la sisena posició. Aquest registre el va deixar a poques dècimes del líder de la jornada, demostrant que el ritme a una volta comença a ser competitiu. Tanmateix, més enllà de la volta ràpida, l’equip va prioritzar la consistència en el ritme de cursa, un aspecte crític en la Fórmula 2.
