Luis Climent i el seu copilot Carles Jiménez es van proclamar vencedors absoluts del 28è Rallye Monte-Carlo Històric, i ho van fer de la manera més difícil i romàntica possible: remuntant des de la quarta posició en la mítica “nit del Turini”.
Després de fregar la victòria l’any 2025 amb una segona posició, l’equip del BMW 323i (dorsal 103) tenia clar que enguany el segon calaix del podi no era una opció. Tanmateix, arribar al Port Hercule de Mònaco abans de l’etapa final en quarta posició i empatats amb el tercer exigia una gesta.
Una decisió de risc al “gel pur”
La clau de volta del ral·li va ser l’especial 17, el pas pel llegendari Col de Turini. Les condicions eren dantesques: la pujada des de La Bollène estava neta però humida, mentre que els quilòmetres finals fins a Peïra-Cava eren una pista de patinatge.
“La zona de gel era infernal, és d’aquell gel que camines i caus, era gel pur“, explica Carles Jiménez, descrivint l’escenari on es va jugar el tot per el tot.
Davant d’aquest escenari, l’elecció de pneumàtics es va convertir en una partida d’escacs. Els líders fins aquell moment, els russos Kashin i Kostyrko amb un VW Scirocco, van optar per gomes de contacte sense claus. El segon classificat va muntar “Burzet” (claus extrems), i el tercer, un Lancia Fulvia, també va sortir sense claus. Climent i Jiménez, en canvi, van decidir arriscar.
“Vam decidir arriscar amb un contacte amb clau petit. Vam decidir aquesta monta per no perdre molt pujant en el tros sec (…) però que a més ens permetés passar pel gel”.
L’estratègia va ser letal per als seus rivals i gloriosa per a ells. Mentre els líders s’enfonsaven perdent gairebé mil punts, el tàndem va clavar el tram.
“En aquest tram vam guanyar el ral·li. En tot el ral·li vam fer 997 punts i amb aquest sol tram nosaltres vam fer l’escratx amb 436 punts.“
L’actuació al gel va ser quirúrgica, amb un Luis Climent inspirat al volant:
“La conducció del Luis al gel va ser ‘bueno’… anàvem amb el BMW absolutament de canto. Per mi, realment, la nit del Turini ha passat a ser màgica”.
Una jugada mestra
Però el triomf no va ser només qüestió de conducció, sinó també de picardia i planificació. Just abans de l’últim escull, el Col de Braus, una esllavissada havia tallat la carretera d’accés per a les assistències. L’equip, preveient problemes, va executar el que Jiménez qualifica de “jugada mestra”.
“Vam enviar per dintre del tram, amb un passi d’ouvriers, una assistència”, explica Jiménez. Això els va permetre, un cop superat el Turini, canviar les rodes a peu de tram. L’últim tram estava completament sec i quan vam acabar el Col del Turini vam muntar ‘semislicks’ per fer l’últim tram, amb lo qual allà vam acabar de rematar”.
Aquest canvi els va permetre assegurar la segona posició en l’última especial, només per darrere del Porsche dels també catalans Masdeu i Fernández, certificant així la victòria final.
Un Monte-Carlo de “velocitat”
Aquesta edició, a més, ha marcat un punt d’inflexió en la història de la prova. Amb carreteres tancades i mitjanes de velocitat molt més altes, la regularitat s’ha convertit gairebé en velocitat pura.
“Aquest any era carretera tancada, les mitges bastant més exigents. S’havia de córrer“, assegura Jiménez, qui confirma que anaven “amb notes 100% de velocitat“. Les condicions han estat, en paraules del copilot, “Monte-Carlo 100%: trams secs, humits, pluja, trams bruts plens de fang, neu i gel“.
L’èxit d’un equip
Tot i el protagonisme del pilotatge i la navegació, Jiménez insisteix a repartir el mèrit. “No és una victòria només nostra, sinó destacar que és de tot l’equip, de les assistències, dels ‘ouvriers’ que són fonamentals i de tota la feina prèvia“.
Una victòria treballada, patida i gestionada al mil·límetre que confirma a Carles Jiménez com un dels copilots de referència internacional. Com ell mateix resumeix amb emoció després de creuar la meta: “Si vas primer des del primer dia fa il·lusió, però les condicions amb les que vam obtenir la victòria encara fan molta més il·lusió”.
