McLaren presenta el M6GT restaurat per MSO a Goodwood amb una idea clara: reconnectar amb Bruce McLaren mentre s’insinua el rumb de la nova etapa de la marca. És una peça única que recupera el primer intent real de McLaren de fer un cotxe de carrer, nascut directament de la base Can-Am dels anys seixanta.

Aquesta plataforma mecànica i de xassís dels cotxes de competició de la sèrie Can-Am, era una fórmula molt permissiva, pensada per a cotxes de tipus Group 7 i sense gairebé restriccions en cilindrada o sobrealimentació, cosa que va permetre màquines extremadament potents i sofisticades per a l’època

La història pesa. L’M6GT original, registrat al Regne Unit com a OBH 500H, conservava monocasc i V8 del cotxe de competició M6A. Bruce McLaren el feia servir en el dia a dia, amb la intenció —mai materialitzada— de portar-lo a producció. La seva mort el 1970 va tallar en sec aquella línia evolutiva, que no es reprendria fins un quart de segle després. Aquesta restauració, per tant, no només recrea un cotxe: recupera una bifurcació perduda de la història de la marca.

MSO: artesania amb arxiu i criteri

El projecte porta el segell de McLaren Special Operations (MSO), que ha reconstruït l’M6GT des de zero utilitzant motlles originals i documentació d’arxiu. El resultat, acabat en blanc “Colnbrook” —un to específic inspirat en el primer F1 de la casa—, evita la temptació del restomod modernitzat. Aquí el criteri és la fidelitat.

MSO admet que el cotxe combina “components restaurats i peces úniques de nova fabricació per mantenir-se fidels a la intenció de Bruce”. Traduït: no és una rèplica estricta ni tampoc una reinterpretació lliure. És un exercici d’equilibri entre autenticitat històrica i execució contemporània.

Enginyeria amb regust dels seixanta

La mecànica reforça aquest plantejament. El V8 amb culates “camel hump” respecta l’especificació original, igual que la transmissió manual. La suspensió incorpora components d’època, fins al punt que l’equip ha hagut de localitzar rodaments d’estàndards imperials (en polzades i no en mil·límetres) ja fora de producció habitual.

El nivell de detall arriba a extrems poc habituals: especialistes de la indústria aeroespacial han participat en la instal·lació dels reblons d’alumini de cúpula tancada, exactament com als seixanta.

L’habitacle com a centre emocional

MSO defineix el cockpit com el “cor emocional i físic” del projecte, i costa discutir-ho. El pom de canvi de noguera massissa tornejada a mà, els seients de vinil a mida i una paleta de verd amb clara vocació d’homenatge construeixen un espai que és alhora peça de museu i cabina funcional.

Sota la superfície hi ha igualment feina invisible: l’arc de seguretat, l’estructura posterior, els reforços interns del clamshell i el cablejat han estat fabricats a mà. Les portes de tipus papallona acaben de subratllar que, tot i la fidelitat històrica, l’M6GT sempre va ser un cotxe radical.

La presentació a Goodwod no és casual. McLaren inicia una nova etapa —marcada pel projecte Forseven— i necessita redefinir relat. Aquesta M6GT restaurat funciona com a manifest: la innovació pot mirar enrere sense convertir-se en retro.