El Mundial de Resistencia ha resolt l’apartat de constructors en el seu debut a Barcelona, un esdeveniment magnífic coronat amb podi pel pilot de casa Miguel Molina.
Amb la reestructuració de calendari del WEC 2026 forçada pel conflicte bèl·lic al Golf Pèrsic, el regal de la disputa d’un esdeveniment del Mundial de Resistencia al Circuit de Barcelona-Catalunya va caure com un regal del cel. I com no es podia esperar altra cosa, Montmeló no ha decebut, amb una entrada magnífica respecte al que es refereix al públic, una organització perfecte, i una cursa d’allò més interessant amb condicions de pista canviants i acció a dojo des de la bandera verda fins a la bandera a quadres.
Dissabte es disputava la classificació en un format atípic amb blocs horaris diferenciats per a la categoria GT3 i la categoria Hypercar, afavorit per la no presència de categories de suport, i per a permetre compaginar a nombrosos pilots que competien el mateix dia al vespre a la ronda final del GT World Challenge a Portimao, Portugal. I mentre McLaren aconseguia la pole position al matí, passat el migdia seria ni més ni menys que l’equip debutant aquesta temporada, Genesis Magma Racing, els que marcaven el millor temps de la mà de la jove estrella Mathys Jaubert. Però l’èxit dels sud-coreans també vindria reforçat amb el tercer millor registre per l’altre dels seus vehicles, el de Dani Juncadella amb el dorsal 19, amb un dels Toyota en segona posició.
I no seria altre que el pilot barceloní el diumenge qui posava la pell de gallina a tots els aficionats que presenciaven la sortida des de final de recta, quan Daniel Juncadella protagonitzava una sortida magnífica de la qual sortia amb la primera posició. L’alegria, però durava poc, quan al cinquè revolt passava de la glòria al no-res, en passar-se de frenada amb un error de judici de les condicions de mullat a l’aproximació a la Seat, passant el dorsal 19 de Genesis Magma Racing de primer a últim en un tancar i obrir d’ulls. Sébastien Buemi heretava el lideratge de la cursa amb el seu Toyota número 8, i no el deixaria tret d’una estona en què el també ex Fórmula 1, Nyck De Vries, el superaria després que el francès complís una sanció de cinc segons a causa de moure’s de línia abans de temps en la sortida.
Tot i condicions de mullat, condicions d’assecat segons avançava la cursa i la precipitació es detenia, pista seca per la segona meitat de la competició, i diversos períodes de cotxe de seguretat, avui el Circuit tenia un color predominant: el vermell de Toyota Racing, proclamats campions de constructors amb un incontestable doblet i triomf per als vigents guanyadors de les 24 hores de Le Mans: Buemi, Hartley i Hirakawa. Minuts després de creuar sota la bandera a quadres, Kamui Kobayashi, director de l’equip i pilot del dorsal 7 avui segons classificats, celebrava amb un somriure d’orella a orella a la roda de premsa post podi el debut de Barcelona al campionat, en poder-se permetre el luxe de no haver de donar cap ordre d’equip a l’última cita, la de Monza, on lluitaran els dos vehicles de la marca japonesa pel títol de pilots.
Més a prop de casa impossible, Miguel Molina ha firmat un podi magnífic per a Ferrari amb un paper decisiu en executar a la perfecció l’inici de cursa sota la pluja. El de Lloret de Mar s’endú el trofeu amb el bon paper de Ferrari en un circuit en què la degradació del Michelin ha sigut un cavall de batalla complicat de gestionar, i en una faceta en la qual els Toyota han estat clarament superiors. Així doncs, triomf moral pel dorsal 50 dels italians, després de lluitar durant bona part de la cursa amb el també vehicle de Maranello, el 83 de Robert Kubica, i els Cadillac, els quals han acabat finalment imposant-se al ‘yellow submarine’ per la mínima en situar el dorsal 38 en quarta posició final.
Pitjor fortuna han tingut els altres pilots catalans: Alex Riberas, encarregat de conduir les tres primeres hores de la cursa l’Aston Martin 009, ha sigut capaç de refer-se d’un molt mal inici de cursa, quan travessava línia de meta de la primera volta gairebé en última posició. A base de bon ritme i ajudat per una gran actuació del seu company Marco Sorensen, el barceloní s’endú els dos punts que atorguen el novè lloc, tot i un ensurt a la corba quatre quan el danès es posava al volant del Valkyria que per sort ha quedat en una anecdòtica passejada per la grava. Pel que fa al ja mencionat Juncadella, la cursa ha estat d’alts i baixos constants, ja que després de remuntar diverses posicions, de cop i volta les tornava a perdre i les havia de tornar a recuperar. Després d’un inusual relleu de gairebé tres hores completes, Jaminet i Chatin han completat la feina, però lamentablement no han pogut accedir per poc a l’últim punt en joc, en finalitzar en l’onzena posició.
En l’apartat dels GT3 hi ha hagut un clar dominador: el Porsche 911 GT3 R de The Bend Manthey, el dorsal 92 conduït per Shahin, Pera i Lietz. Després d’una accidentada sortida, en la qual quedaven fora de joc un dels Mustang i els dos Lexus, els de l’equip alemany han pres el lideratge al McLaren d’Au-Fleming-Kirchhofer, i no han donat opció a cap dels seus rivals a força d’executar a la perfecció cadascuna de les voltes de les quals ha comptat la cursa. El tercer esglaó del podi ha anat finalment a mans del BMW 69, després que perdessin el segon lloc amb el McLaren número 10 a l’última hora de la competició i acabessin patint per mantenir el bronze amb un dels irregulars avui Corvette, en aquest cas el de Racing Team Turkey By TF.
Queden tan sols 6 hores per conèixer qui completarà el llistat de campions que avui ha encetat Toyota Racing, les quals es disputaran sobre el temple de la velocitat de Monza el mes vinent. Mentre els dos cotxes de la marca japonesa batallaran entre si pel títol de pilots d’Hypercar, en GT serà Corvette i el Porsche dels vencedors d’avui, els que ho donaran tot per emportar-se l’entorxat.
