Top 5 This Week

ENTRADES RELACIONADES

El Dakar 2027 torna a l’Àfrica

La 49a edició, del 7 al 23 de gener, recupera el recorregut europeu i africà dels seus orígens i deixa enrere l’Aràbia Saudita per la guerra a l’Àsia occidental

El Dakar tornarà a l’Àfrica el gener del 2027. La 49a edició es disputarà a Portugal i al Marroc entre el 7 i el 23 de gener, amb dotze etapes al país nord-africà i un recorregut de gairebé 8.000 quilòmetres que acabarà a Marràqueix. Des del 2020, quan la prova es va instal·lar a l’Aràbia Saudita, no havia tornat a sortir del continent asiàtic. El programa inicial preveia començar-hi l’1 de gener.

El canvi de rumb recupera una part de la identitat històrica de la cursa. Europa i Àfrica tornaran a compartir protagonisme en un itinerari que portarà els participants a travessar el Marroc de cap a cap. Feia dues dècades que el Dakar no plantejava un recorregut d’aquestes característiques.

Vint anys sense un Dakar europeu i africà

L’última vegada que la cursa va enllaçar Europa amb l’Àfrica va ser el 2007. La 29a edició va arrencar a Lisboa el 6 de gener, va travessar Espanya fins a Màlaga i va entrar al Marroc per Nador, abans d’arribar a Dakar el dia 21. La següent edició també havia de començar a la capital portuguesa, però es va cancel·lar el 4 de gener del 2008, just la vigília de la sortida, arran de les amenaces d’atemptats.

Després van venir onze edicions a l’Amèrica del Sud i, a partir del 2020, l’etapa saudita. Portugal havia acollit la sortida el 2006 i el 2007, i ara ho tornarà a fer per tercera vegada. Espanya, per la seva banda, ha estat escenari de tres sortides: Granada els anys 1995, 1996 i 1999, mentre que a Catalunya vam poder viure la prova amb sortida des de Barcelona el 2005. També ha format part de nombrosos recorreguts. L’últim pas de la caravana pel territori espanyol va ser a Màlaga, el gener del 2007.

Castera promet un Dakar a l’altura del nom

David Castera, director de la prova, defensa que el canvi d’escenari no afectarà l’exigència esportiva. «La 49a edició del Dakar, reubicada, complirà els estàndards esportius que sempre l’han convertit en la prova de ral·li raid més exigent», assegura.

El calendari, però, ha jugat en contra de l’organització. El marge per preparar l’alternativa ha estat molt ajustat, tal com reconeix el mateix Castera: «Malgrat el poc temps que hem tingut, hem dissenyat un Dakar de veritat». El recorregut, amb nou etapes al Marroc i una primera part a Portugal, haurà de demostrar-ho sobre el terreny.

L’Algarve obrirà la cursa

La sortida tindrà lloc a Portugal. L’Estádio do Algarve acollirà el pròleg i el país lusità també serà l’escenari de la primera etapa abans que la caravana posi rumb al Marroc, on es disputarà la resta de la cursa.

L’organització compta amb la complicitat de l’Automóvel Club de Portugal (ACP), una entitat amb experiència en la promoció de proves de ral·li raid. Castera n’ha volgut remarcar la implicació: «L’ACP ens dona suport a Portugal; des del 2024 ha establert la seva prova del Campionat del Món de Ral·li Raid FIA-FIM com una pedra angular de la temporada».

Dotze etapes per travessar el Marroc

Un cop al Marroc, el recorregut conduirà els participants cap al sud abans de girar en direcció nord i resseguir la costa atlàntica. Seran dotze etapes en territori africà, amb la meta situada a Marràqueix el 23 de gener. En total, gairebé 8.000 quilòmetres de cursa.

L’extensió del traçat és una de les grans apostes d’aquesta edició. El director vol aprofitar el coneixement que l’organització ha acumulat del territori per oferir un recorregut molt més ampli que els plantejats fins ara al país. «La nostra experiència a tot el territori, sumada a la capacitat operativa dels equips interns, ens permet anar molt més enllà dels formats que s’havien ofert fins ara al país: els competidors descobriran el Regne d’un cap a l’altre», va explicar Castera.

El Marroc ja coneixia el paper protagonista

L’elecció del Marroc té una lògica esportiva i logística. El país forma part habitual del calendari del Campionat del Món de Ral·li Raid i el seu ral·li s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una bona presa de contacte amb el terreny que els participants trobaran al Dakar.

Aquesta experiència, juntament amb la infraestructura disponible, el situava en una posició privilegiada quan l’ASO va començar a estudiar alternatives a l’Aràbia Saudita. De fet, l’organització havia valorat la possibilitat de combinar el Marroc amb un país europeu. Espanya i Portugal figuraven entre les opcions que es van posar damunt la taula.

L’experiència del país a l’hora d’acollir competicions internacionals i la qualitat de les seves instal·lacions han estat altres factors determinants. «També aquí l’experiència del país a l’hora d’acollir grans esdeveniments internacionals, així com la qualitat de les infraestructures, serà decisiva perquè puguem oferir a tothom un Dakar de primera categoria», va afegir el director.

La guerra obliga a canviar els plans

El canvi de seu té un rerefons geopolític. Els atacs dels houthis, alineats amb l’Iran, contra objectius estratègics de l’Aràbia Saudita, entre els quals l’aeroport internacional de Riad, van posar en dubte la possibilitat de celebrar-hi la cursa amb garanties. Durant setmanes, l’ASO va estudiar diferents alternatives fins a decantar-se per Portugal i el Marroc.

La decisió posa fi, almenys de moment, a una etapa iniciada el 2020, quan el Dakar es va traslladar a l’Aràbia Saudita gràcies a un acord plurianual regat pels petrodòlars. Abans d’això, la prova ja havia passat onze anys a l’Amèrica del Sud, després d’haver abandonat el recorregut original que unia París amb Dakar i que havia donat nom a la cursa des dels anys setanta.

El gener del 2027, doncs, el Dakar tornarà a trepitjar territori africà amb una sortida europea i un recorregut que recupera part de l’esperit de les primeres edicions. Lisboa queda enrere, però l’Algarve prendrà el relleu com a punt de partida d’una cursa que tornarà a tenir el Marroc com a gran escenari.

Subscriu-te

El butlletí del motor en català

Totes les novetats de casa nostra en la nostra llengua

Subscriu-te
Notificació de

0 Comments
el més vell
el més nou