El Gran Premi dels Països Baixos afronta la seva 35a edició del Mundial amb un traçat tan exigent com singular, que combina el pes de la història amb els reptes d’una Fórmula 1 moderna.

El circuit de Zandvoort és una peça única del calendari. Aixecat entre les dunes del mar del Nord, a tocar d’Amsterdam, els seus 4,259 quilòmetres són un desafiament constant per a l’enginyeria i la gestió estratègica dels equips. La seva configuració, amb 14 corbes majoritàriament lentes i mitjanes i les espectaculars inclinacions de la corba 3 i l’últim revolt, converteixen cada volta en un exercici d’equilibri entre càrrega aerodinàmica i tracció.

A diferència de circuits urbans com Mònaco, on el límit el marca la proximitat dels murs, o de Hungaroring, amb què comparteix l’alta càrrega aerodinàmica necessària, Zandvoort té una personalitat pròpia: l’arena que el vent marí escampa a l’asfalt redueix l’adherència i fa que l’evolució de la pista sigui una incògnita constant.

Estratègia i pneumàtics en el punt de mira

La Pirelli ha escollit aquest any una gamma de compostos més tous (C2, C3 i C4) per intentar forçar estratègies de dues aturades, després que en les darreres edicions gairebé tots els pilots optessin per una sola parada. L’augment del límit de velocitat al pit lane, de 60 a 80 km/h, podria donar marge a jugades tàctiques més agressives. Tot i això, les simulacions continuen indicant que l’estratègia amb una única visita a boxes serà la més ràpida, a causa de la dificultat d’avançar en un traçat tan estret i sinuós.

Verstappen, la gran icona local

L’ambient a Zandvoort no es pot entendre sense Max Verstappen. El campió neerlandès ja ha guanyat tres cops aquí i iguala noms històrics com Jackie Stewart i Niki Lauda. Amb tres poles consecutives, és el rei absolut del nou Zandvoort i el gran reclam per a una afició que converteix cada cap de setmana de cursa en una marea taronja. La pressió és enorme, però també l’oportunitat d’allargar un registre que, amb només tres edicions modernes disputades, ja l’ha situat a la primera línia dels llibres d’història.

Un circuit amb memòria

La Fórmula 1 va aterrar per primer cop a Zandvoort el 1952 i, fins al 1985, va ser una cita habitual del campionat. Van ser 36 anys d’absència fins al retorn el 2021, adaptat als estàndards de seguretat actuals però amb la mateixa essència. Jim Clark continua sent el pilot més victoriós al circuit amb quatre triomfs i sis podis, una fita que cap altre ha igualat. Entre els constructors, Ferrari lidera el palmarès amb vuit victòries i 26 podis, seguida de Lotus i McLaren.

En un calendari cada vegada més homogeni, Zandvoort recorda que la Fórmula 1 també pot ser un viatge en el temps: un circuit de caràcter clàssic capaç de posar en escac la tecnologia més avançada.

Fitxa del circuit de Zandvoort

• Longitud: 4,259 km
• Corbes: 14 (10 a dreta, 4 a esquerra)
• Primera cursa F1: 1952
• Curses disputades: 35 (inclosa la de 2025)
• Victòries pilot: Jim Clark (4)
• Victòries equip: Ferrari (8)