Max Verstappen s’imposa amb una autoritat insultant a Yas Marina, però el tercer lloc del britànic és suficient per assegurar el primer títol per a ell i la glòria per a McLaren.

La història de la Fórmula 1 s’ha reescrit aquest cap de setmana sota els focus del circuit de Yas Marina, on Lando Norris ha aconseguit, per fi, gravar el seu nom amb lletres d’or en l’Olimp de l’automobilisme. El tercer lloc de Norris ha estat matemàticament suficient per segellar el seu primer Campionat del Món. El pilot britànic, que arribava a la cita final amb un coixí de 12 punts sobre el neerlandès, només necessitava assegurar el podi, i precisament això és el que ha fet, tot i que el camí no ha estat ni de bon tros un passeig triomfal.

D’altra banda, i mentre l’eufòria esclatava al box de color papaia, Max Verstappen ha ofert una d’aquelles actuacions “vintage” que recorden per què ha dominat l’esport durant tant de temps. El de Red Bull ha completat una cursa serena, gairebé quirúrgica, creuant la línia de meta com a guanyador indiscutible. La decisió de McLaren de dividir estratègies, posant a Oscar Piastri amb pneumàtics durs d’inici, ha evitat qualsevol joc d’equip per frenar Verstappen; de fet, l’australià ha allargat la seva aturada fins a la volta 41 i, malgrat muntar gomes mitges fresques per al tram final, el ritme de Max amb els durs era tan sòlid que ha mantingut un avantatge còmode, deixant Piastri a 12,6 segons en segona posició.

Uns cursa complicada

Ara bé, la cursa del nou campió no ha estat exempta d’obstacles, perquè Lando Norris ha hagut de suar tinta per mantenir-se en la zona de privilegi. Tot just començar, ha perdut la posició amb el seu company d’equip i s’ha vist immediatament pressionat per un Charles Leclerc molt agressiu amb el DRS. Per protegir-se de l’undercut del monegasc, Norris ha entrat a boxes aviat, una maniobra que l’ha llançat directament al mig del trànsit. Ha estat llavors quan hem vist la versió més decidida del britànic, que ha hagut de treure el bisturí per superar pilots com Andrea Kimi Antonelli i Alex Albon, i fins i tot ha protagonitzat un avançament doble espectacular al revolt 6 per desfer-se de Liam Lawson i Lance Stroll d’una sola tacada.

Tanmateix, el moment més tens de la jornada ha arribat quan Norris s’ha trobat amb el Red Bull de Yuki Tsunoda. Seguint instruccions clares des del mur de fer “el que pogués” per frenar el McLaren, el japonès ha portat la defensa al límit, zigzaguejant a la recta i forçant Norris a sortir de la pista per completar l’avançament. Si bé els comissaris han validat la maniobra de Norris, Tsunoda no s’ha escapat d’una sanció de cinc segons per canvis de direcció il·legals. Un cop superat aquest escull i amb l’aire net, Norris ha pogut respirar, especialment quan el rendiment dels pneumàtics de Leclerc ha caigut en picat en les últimes cinc voltes, permetent al de McLaren gestionar el marge i creuar la meta sabent que el títol ja era seu.

Més enllà de la lluita pel campionat, la zona mitjana també ha viscut el seu propi drama particular, ja que Fernando Alonso ha signat una meritòria sisena posició que val el seu pes en or. Aquests punts han estat decisius perquè Aston Martin assegurés el setè lloc al campionat de constructors, superant a l’equip Haas en l’últim sospir. Just darrere de l’asturià ha acabat Esteban Ocon, setè, després d’una gran recuperació sobre Lewis Hamilton a la volta 52. El pilot anglès, que tanca el seu primer i complicat any amb Ferrari, ha remuntat des de la vuitena plaça després d’una sessió de classificació per oblidar, salvant els mobles amb una estratègia de dues aturades.

Finalment, val a dir que la direcció de cursa ha tingut feina extra amb les joves promeses, ja que tant Lance Stroll com Oliver Bearman han rebut penalitzacions de cinc segons per maniobres defensives excessives durant la seva batalla particular. Aquest fet ha alterat la classificació final, promovent Nico Hulkenberg fins a la novena plaça i deixant Stroll desè, just per davant del debutant Gabriel Bortoleto.