No hi ha millor escenari per consagrar-se a l’elit de l’automobilisme que les carreteres dels Alps francesos, i precisament això és el que ha fet Oliver Solberg en aquest inici de temporada del WRC 2026. El pilot, de 24 anys, ha desafiat totes les previsions en un Rallye Monte-Carlo dels més autèntics i complicats dels últims temps. Lluny d’arronsar-se davant la responsabilitat de debutar sobre asfalt amb el Toyota GR Yaris Rally1, el suec ha impartit una lliçó de maduresa que ha deixat sense resposta fins i tot als seus propis companys d’equip. Ha estat una victòria d’aquelles que es recorden anys després, no només per la diferència final sinó perquè suposa el primer triomf d’un Solberg al Principat, un fet que tanca un cercle familiar i esportiu de manera brillant.

La gesta té un mèrit afegit si tenim en compte que ha batut al mateix terreny de joc al mestre absolut de la prova, Sébastien Ogier. El francès, nou vegades campió del món, va acabar tercer a més d’un minut, visiblement frustrat i incapaç de seguir el ritme del seu nou i jove company d’equip.

Un triomf amb molt de patiment

Per entendre la magnitud d’aquesta victòria, cal remuntar-se a la nit de dijous, quan la prova tot just començava a complicar-se. Va ser en aquell moment quan Solberg i el seu copilot, Elliott Edmondson, van donar un cop de puny sobre la taula guanyant el segon tram amb una diferència de 31,1 segons sobre Evans, però més d’un minut amb Ogier. L’exhibició sota la neu va permetre al suec gestionar un avantatge que, tot i reduir-se lleugerament per una punxada lenta divendres, mai va perillar de debò.

Tanmateix, com sol passar al “Monte”, la tranquil·litat és un luxe que ningú es pot permetre. Justament a la dotzena cronometrada, la segona passada pel temut Col des Garcinets, una de les més complicades d’aquest ja complicat Monte-Carlo, Solberg va patinar sobre una placa de gel, sortint de la carretera i travessant una tanca. Per sort, i demostrant uns grans reflexos, va ser capaç de tornar a la carretera i marcar l’escratx, una dada que il·lustra perfectament el nivell de superioritat que va exhibir durant tot el cap de setmana.

La frustració dels rivals i el desastre de Ford

Mentre a Toyota tot eren somriures amb el triplet al podi, la situació a la resta del parc d’assistència era ben diferent. Sebastien Ogier, per exemple, no va amagar el seu descontentament amb els pneumàtics d’hivern Hankook, assegurant que no oferien la confiança necessària per evacuar la neu fosa de la carretera. Aquesta manca de ‘feeling’ va llastrar la seva remuntada després de perdre molt temps obrint pista dijous.

D’altra banda, a Hyundai les coses no van anar gaire millor. Adrien Fourmaux va ser el millor dels coreans, acabant quart però a gairebé quatre minuts del líder, després d’un cap de setmana ple d’incidents mecànics i una virolla. El seu company Thierry Neuville va veure com les poques opcions de podi s’esfumaven en caure a una rasa a la novena cronometrada, mentre que el retorn de Hayden Paddon a la màxima categoria es va saldar amb una discreta desena posició després de necessitar l’ajuda dels espectadors per tornar a la carretera.

Finalment, el capítol més trist del cap de setmana el va protagonitzar l’equip M-Sport Ford. La formació britànica va veure com es trencava una ratxa històrica de puntuar a cada esdeveniment des del llunyà Monte-Carlo de 2002. Va ser un ral·li per oblidar, ja que Josh McErlean es va haver de retirar fins a tres vegades, i el debutant amb el Rally1, Jon Armstrong, que havia sorprès rodant tercer dijous, va acabar sortint-se de la carretera al penúltim tram. Per acabar-ho d’adobar, Gregoire Munster també va haver d’abandonar per problemes tècnics al seu Puma, deixant l’equip amb un zero al caseller.

Rossel deix a Lancia sense el debut somiat

La història dels germans Rossel semblava escrita per un guionista capritxós, ja que, mentre un obria la porta a la desgràcia, l’altre la tancava amb un cop d’autoritat. Després que Yohan Rossel, el gran dominador d’aquesta prova en els últims anys, quedés fora de combat tot just començar dijous al vespre per una sortida de carretera, totes les mirades es van girar cap al seu germà petit, Léo.

El camí no va ser fàcil pel de Citroën, en el retorn de Lancia al mundial de ral·lis, Yohan Rossel primer i Nikolay Gryazin després van patir sortides de carretera quan eren els principals candidats al triomf gràcies al gran rendiment que va demostrar l’Ypsilon Rally2. A diferència de l’any passat a l’Europa Central, on la victòria se li va escapar per ben poc, aquesta vegada Léo ha trencat el malefici en l’escenari més prestigiós possible. Tal com ell mateix admet, si s’ha de triar un lloc per guanyar per primera vegada al Mundial, no n’hi ha cap de millor que Mònaco.

Ara bé, un dels noms propis de la prova era Matteo Fontana, que amb un Ford Fiesta Rally3 ha truncat fins en dos ocasions les esperances de Lancia de conseguir un nou escratx al mundial de ral·lis més de vint anys després del seu últim.