Quan l’AMR26 va emergir de l’ombra, tot el paddock va començar a especular. I el públic, també: el vol que va traslladar l’equip de Birmingham a Girona el 28 de gener va ser el segon més seguit del món en temps real. L’expectativa és màxima. Aston Martin va revelar el monoplaça a Barcelona a última hora de la sessió, després d’una nit frenètica de treball a contrarellotge al Circuit. Amb el cotxe finalment a pista, la gran incògnita quedava suspesa a l’aire: quina mena de revolució ha estat gestant Adrian Newey?

Full en blanc i sense tresor

Adrian Newey explica que la gènesi del projecte ha estat una revisió exhaustiva del reglament per imaginar quin flux aerodinàmic volien generar al voltant del vehicle. “És un enfocament holístic”, resumeix el britànic. Tanmateix, admet la realitat ineludible: davant d’un canvi normatiu total, ningú no posseeix la fórmula màgica. Quan se li pregunta si ni tan sols ell ho té clar, la resposta, acompanyada d’una rialla, defineix el personatge: “Ni jo”.

Davant la incertesa, Aston Martin ha hagut de triar un camí i mantenir-s’hi ferm. “Has d’escollir la teva ruta i tirar endavant”, sentencia Newey, conscient que el cronòmetre serà l’únic jutge vàlid. Respecte a si el disseny és una interpretació “agressiva” de les normes, Newey desactiva l’adjectiu amb naturalitat: ell no ho veu agressiu, simplement “perseguim el que creiem que és la direcció correcta”. Això sí, deixa caure un avís per a navegants: el cotxe incorpora “força elements” que, segons ell, “no s’han fet” amb anterioritat.

L’harmonia del conjunt per sobre de la “peça màgica”

Qui esperés que Newey assenyalés un aleró revolucionari com qui mostra un trofeu, s’equivocava. La clau de l’AMR26 és “el conjunt”. Per l’enginyer, no existeix una única peça que ho capgiri tot, sinó la suma de totes elles i, especialment, com “parlen” entre si l’aerodinàmica, la mecànica i la dinàmica del vehicle perquè el pilot trobi l’harmonia necessària.

El procés descrit per Newey sona a enginyeria aplicada amb sentit comú: un monoplaça optimitzat (masses i distància entre eixos), suspensions davantera i posterior dissenyades com a actors aerodinàmics actius, i un morro i aleró davanter que són “una mica diferents”. Però on realment es trenca amb el passat és en els pontons i la zona posterior. El segell inconfusible de Newey? Ho admet amb un somriure: l’AMR26 va “molt ajustat”, molt més del que Aston Martin havia intentat mai, fet que ha obligat a establir una complicitat extremadament fina amb els dissenyadors mecànics.

Un calendari implacable: per què s’arriba tard

L’endarreriment en la presentació no és estratègia, és realitat. Newey posa sobre la taula la magnitud del repte: el 2026 canvien simultàniament les normes de xassís i d’unitat de potència, fet inèdit que ho complica tot. A més, el nou campus tecnològic de l’equip encara “està evolucionant”, el túnel de vent no va estar operatiu al cent per cent fins a l’abril i ell mateix no s’hi va incorporar fins al març passat.

La conseqüència ha estat immediata: mentre els rivals ja tenien maquetes al túnel des de l’inici del període permès (gener), Aston Martin no hi va entrar fins “a mitjans d’abril”, arrossegant quatre mesos de dèficit respecte la competència. “Això ens va fer anar a contrapeu”, reconeix, explicant que el muntatge del cotxe “es va ajuntar a última hora”. D’aquí l’angoixa per arribar al Shakedown de Barcelona. Nervis? “Sempre és un moment de nervis” quan una creació toca l’asfalt per primer cop.

Prioritat: potencial de desenvolupament

A la pregunta del milió —serà competitiu des del primer Gran Premi?— Newey toca de peus a terra. L’objectiu ha estat construir una base amb “molt potencial de desenvolupament”, evitant el parany de crear un cotxe molt afinat per a una finestra de rendiment estreta però sense marge de creixement. L’aposta és sòlida: fonaments forts i permetre que les peces “canviables” (alerons, carrosseria) evolucionin durant la temporada.

L’altre gran objectiu és la “conduibilitat” per a Lance Stroll i Fernando Alonso. Newey recorda que els cotxes d’efecte terra de la generació 2022-2025 van ser “difícils de conduir” i que l’Aston Martin en va ser un exemple “particularment” dur. Per al 2026, la meta és un monoplaça que els pilots puguin portar al límit amb confiança.

El rol de “Team Principal”: lideratge més enllà del càrrec

Sobre el seu nou rol, Newey ho deixa clar, “simplement un títol”. La seva missió real és marcar la direcció tècnica, l’ethos de treball i la cultura de l’equip, tot intentant “liderar amb l’exemple”. Sobre si aquest model funcionarà, recorre a la seva clàssica ironia britànica: “Ja t’ho diré més tard… pregunta-m’ho a final d’any”.

Socis tecnològics i un túnel de vent diferencial

L’enginyer posa en valor el paper crucial d’Aramco i Valvoline en aquesta nova era, on els combustibles 100% sostenibles i l’eficiència són mines de rendiment. Qualifica l’aportació d’Aramco com a “absolutament essencial”, assegurant que sense la seva expertesa, el desenvolupament del motor Honda quedaria limitat.

Pel que fa a les infraestructures, el CoreWeave Wind Tunnel és, segons Newey, una instal·lació “state-of-the-art” (d’última generació) i, possiblement, “probablement el millor” de la Fórmula 1 actual. Destaca com la capacitat de computació i el programari permeten analitzar mètriques avançades com la PIV (visualització de fluxos amb partícules), accelerant el cercle virtuós de mesurar, entendre i correlacionar amb el CFD.

Intel·ligència Artificial: eina, no miracle

Finalment, Newey evita caure en el titular fàcil sobre la IA. Recorda que el machine learning fa temps que s’utilitza i que l’etiqueta sovint genera més soroll que realitat. A Aston Martin l’apliquen a tasques “molt específiques” de reconeixement de patrons i simulació, però sense focs d’artifici. I conclou amb una reflexió clau per entendre la temporada 2026: el cotxe de Melbourne serà molt diferent del de Barcelona, i el d’Abu Dhabi, irreconeixible respecte a l’inici. “És molt important mantenir la ment oberta.”