La creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades prohibirà l’ús de les carreteres que es troben en el seu interior per a competicions esportives de tota mena.
El RallyRACC Catalunya–Costa Daurada Històric celebra el divendres 8 i el dissabte 9 de maig la seva desena edició i ho fa amb una inscripció que confirma la bona feina dels últims anys: 84 equips, gairebé repartits a parts iguals entre les modalitats de velocitat i regularitat, disposats a mesurar-se en uns trams que van veure passar el millor del Campionat del Món de Ral·lis fa pocs anys.
La prova, organitzada per tercer any consecutiu pel RACC i l’Escuderia Baix Camp, és puntuable per als campionats d’Espanya i de Catalunya en ambdues especialitats i representa la segona cita del CERH en aquest 2026, després de la cita inaugural al Rally Costa Brava del mes de març.
Un itinerari irrepetible
El repartiment de papers entre les dues localitats està consolidat. Reus acollirà les verificacions administratives i les tècniques, obligatòries, el divendres al matí al Tecnoparc de Fira Reus. A més, el parc tancat entre les dues etapes, el parc final de cursa i l’únic parc d’assistència tindran seu a la capital del Baix Camp. Els participants hi accediran quatre vegades en total: dues el divendres i dues el dissabte. Salou, per la seva banda, serà l’escenari de la sortida oficial del ral·li, prevista per al divendres a les 17 hores.
El recorregut total s’estén fins als 455,13 quilòmetres, dels quals 115,31 corresponen a les vuit proves cronometrades. El divendres s’afrontaran dos passos pel tram La Mussara-Castillejos, una especial que davant de la imminent creació del Parc Natural de les muntanyes de Prades ja no es podrà recorrer. El dissabte la jornada s’ampliarà amb sis especials distribuïdes en dues passades cadascuna per La Teixeta, El Lloar-La Figuera i Falset-Porrera. Tots aquests trams conserven una memòria esportiva notable: van ser escenari de diverses edicions del RallyRACC quan la prova formava part del calendari mundial.
Velocitat: els favorits porten estrella al dorsal
En la categoria Pre92, la lluita per la victòria promet ser aferrissada. Jordi Ventura i Josep Autet, juntament amb Alejandro Dude i Dani Muntadas, ambdós equips amb BMW M3, i Salvador Canals i Xavier Estalella, amb BMW 325i, ocupen el podi del campionat i tots tres seran a la sortida. En Pre81, Joan Riberas i Carles Planell guien el pelotó a bord d’un Porsche 911 SC. La categoria Pre2000 presenta un lideratge provisional en mans de Pau de les Heras i Gerard Alsina, amb Mitsubishi Lancer Evo VI, atès que l’equip que encapçala el campionat no hi participa. Però un dels clars favorits per endur-se aquesta prova arriba de l’altre costat dels Pirines, Richard Genescà i Florent Sompayrac amb el seu Subaru Legacy.
La màgia Legend: el SEAT Ibiza compleix 30 anys
Cinc vehicles competiran en la categoria Legend, i dos d’ells portaran els colors de SEAT Coches Históricos en un any especialment simbòlic: el SEAT Ibiza 2.0 Kit Car celebra el seu trentè aniversari. Mia Bardolet i Carles Jiménez, campions de ral·lis, portaran un d’aquests Ibiza. L’altre estarà pilotat per Markus Haupt, president de SEAT i Cupra, amb Jordi Gené com a copilot, una combinació que fusiona l’esport d’elit amb el pes corporatiu de la marca. Completaran la categoria els espectaculars Audi Quattro d’Adam Masdern amb Fiona Scarrett i d’Andrew Trayner amb Tania Short, cotxes que sempre generen expectació entre el públic.
Regularitat i la mirada posada a Ginebra
Francisco Martínez i José Manuel Villamayor, amb Ford Sierra Cosworth 4×4, lideren Regularitat Sport, mentre que Esteban Munné i Olga Feliu —Porsche 911 SC— encapçalen la classificació general de Regularitat. Els millors de cada apartat hi seran presents, amb la incorporació d’altres duets de SEAT Coches Históricos que aspiren a col·lar-se en la lluita per les primeres posicions.
Però el capítol de la regularitat va més enllà de la classificació. Aquesta edició inclou una preinspecció de la FIA de cara a una possible incorporació al futur certamen de regularitat internacional que l’organisme amb seu a Ginebra té en estudi per posar en marxa el 2027.
