El Gran Premi del Canadà 2026 no és una cita qualsevol. El Circuit Gilles Villeneuve, a Montreal, rep el circ de la Fórmula 1, però ho fa en un context tècnic i reglamentari que converteix cada decisió d’estratègia en un exercici d’equilibrisme. El traçat canadenc, amb les seves rectes llargues i les seves frenades brutals, sempre ha generat espectacle. El 2026, les regles han canviat prou com per afegir una capa extra de dificultat.

Sis zones de frenada intenses, totes precedides per trams d’acceleració màxima: el Circuit Gilles Villeneuve és, en essència, una prova de resistència per als sistemes de recuperació d’energia. Les oportunitats de regenerar fora d’aquestes zones són escasses, la qual cosa obliga les escuderies a extreure el màxim rendiment de cada pujada de marxes. I enguany, el marge és encara més estret.

El canvi reglamentari ha retallat el límit d’energia recuperable en qualificació de 8 MJ a 6 MJ. La reducció no és cosmètica: altera la distribució de potència al llarg de la volta i força els enginyers a recalcular on i quan lliurar energia. La contrapartida, en teoria, és que els pilots podran atacar amb més llibertat en determinades zones. A la pràctica, qui gestioni millor aquest equilibri marcarà la diferència.

Pneumàtics freds, graining i compostos més durs

La meteorologia no convida a l’optimisme tècnic. Les temperatures màximes previstes oscil·len entre els 15 °C i els 20 °C, i l’asfalt renovat el 2024 presenta una abrasivitat baixa que dificulta l’escalfament dels pneumàtics, sobretot dels davanterers. El resultat probable és el graining, un fenomen que pot arruïnar estratègies i destruir avantatges construïts durant el pas de les voltes.

Per si no n’hi hagués prou, Pirelli ha portat una assignació de compostos un graó més dur que l’any passat: el C6 no hi és. El C5 serà l’opció tova de referència, però si el fred s’instal·la durant la cursa, els pilots que apostin pels compostos intermitjos podran trobar-se amb pneumàtics que no arriben mai a la finestra de treball òptima. Un repte afegit per a les escuderies que hauran de trobar la configuració correcta en un sol entrenament lliure.

Favorits, incògnites

Mercedes i McLaren arriben com a principals candidates a la victòria, en continuïtat amb el que es va veure a Miami. La unitat motriu de Stuttgart ha marcat la pauta en les últimes curses, i les característiques de Montreal —un traçat sensible a la potència del motor— encaixen amb els punts forts d’ambdues estructures. El cap de setmana coincidirà, a més, amb l’arribada de paquets d’evolució ambiciosos, però el temps per anar-los entenent serà mínim.

Red Bull, que està patint en corbes d’alta velocitat, pot trobar en el traçat canadenc un aliat inesperat. El predomini de corbes lentes i mitges pot donar als Red Bulls una competitivitat que no han pogut mostrar en altres circuits. La possible pluja del dissabte i el diumenge tampoc no juga en contra seva.

Ferrari és el gran interregoant. El nou paquet de millores no ha produït el salt qualitatiu que l’escuderia de Maranello necessitava per situar-se al nivell de McLaren i Mercedes. Si la Scuderia pot escurçar distàncies a Montreal o si continua un pas enrere és, ara mateix, una de les preguntes sense resposta del cap de setmana.

L’ADUO pren posicions

Montreal tanca el primer període d’avaluació de l’ADUO, el mecanisme de la FIA dissenyat per compensar els proveïdors de motors en desavantatge competitiu. El termini, inicialment previst per a la sisena ronda, s’ha avançat a la cinquena a causa de la cancel·lació de les proves de l’Orient Mitjà a l’abril. Qui seran els beneficiaris? La FIA i la FOM encara no han confirmat si faran públics els resultats de l’avaluació. Sigui com sigui, les decisions que es prenguin a partir d’aquí podran tenir un impacte directe sobre l’equilibri de forces de la resta de temporada.

Horaris del GP del Canadà de F1