El WEC va estrenar-se al Circuit de Barcelona-Catalunya amb tres catalans a la graella de sortida. Miguel Molina, Alex Riberas i Dani Juncadella van créixer en aquest traçat de 4,657 quilòmetres i catorze revolts. Entre divendres i diumenge, el recinte va aplegar 55.511 espectadors a la primera edició de les 6 Hores de Barcelona. La cita, penúltima del WEC 2026, va substituir el Qatar 1812 km, cancel·lat.
L’esdeveniment va ser organitzat en poc més de dos mesos en un any que el Circuit de Barcelona-Catalunya, haurà acollit la Fórmula 1 i MotoGP. Tres campionats mundials en una sola temporada. Dissabte, la classificació va somriure a Juncadella. Diumenge, la cursa va escollir a Molina.
Molina: del vuitè lloc al podi amb el Ferrari 499P
Molina va assumir el primer relleu del Ferrari 499P número 50 sobre un asfalt mullat. La pluja havia obligat a iniciar la prova darrere el cotxe de seguretat. El de Lloret de Mar va arrencar vuitè. En una hora ja rodava tercer. Va guanyar terreny abans de cedir el volant a Antonio Fuoco i Nicklas Nielsen, que van sostenir la posició fins a la bandera de quadres. El Ferrari va travessar la meta a 39,725 segons dels dos Toyota. El trio suma 69 punts i és sisè del campionat.
El currículum del pilot afegeix pes al resultat. Molina va guanyar les 24 Hores de Le Mans del 2024 amb el mateix cotxe i els mateixos companys. L’any passat va contribuir al títol de constructors de Ferrari, el primer d’un pilot català amb la marca italiana. Al setembre havia vençut a Austin. A Montmeló, però, el ritme dels Toyota no admetia rèplica.
El Toyota estava en una altra lliga avui. Quan han de prémer, premen i tenen un punt extra
Miguel Molina
«Hem estat el millor de la resta. Era un resultat especial al meu circuit.» Sobre el futur del cotxe, va apuntar que la fàbrica ja treballa en un prototip nou per al 2027.
Riberas, el retorn a casa amb un V12 desconegut sobre mullat
Alex Riberas va acabar novè amb l’Aston Martin Valkyrie, a una volta dels guanyadors. El barceloní, format al Programa de Joves Pilots del Circuit, disputava la primera cursa del WEC a casa. El seu prototip va arribar a rodar quart i va lluitar amb els Ferrari durant la segona hora. Dissabte havia firmat el segon temps de la primera sessió lliure, a una dècima del Ferrari de Robert Kubica. A la classificació va caure onzè per 32 mil·lèsimes i es va quedar fora de l’Hyperpole. Suma sis punts al campionat. El cotxe i el seu motor V12, va ser una de les atraccions del cap de setmana.
Anar a Barcelona va ser la sorpresa més gran de la meva temporada. Córrer al meu circuit, a la ciutat on vaig créixer, és un somni
Alex Riberas
Diumenge va afegir-hi matisos: «Tenir aquí tota la família, els amics i els afeccionats de casa. En l’àmbit humà, és una satisfacció.» I va reconèixer l’assignatura pendent del seu equip: «Amb els pneumàtics de pluja no vam ser competitius. És la primera vegada que els posem a prova.»
Juncadella: quatre revolts de líder i un revolt cinc massa ambiciós
Genesis va firmar dissabte la primera pole de la seva història al WEC. Mathys Jaubert va marcar 1:30,166 amb el cotxe número 17 i va superar el Toyota de Ryō Hirakawa per 170 mil·lèsimes. Mathieu Jaminet va col·locar el número 19, el de Juncadella, a la segona fila. Diumenge, el barceloní va avançar André Lotterer i Sébastien Buemi a la frenada del revolt u. Va liderar durant quatre revolts. Al cinquè, SEAT, va sortir-se de pista i va travessar la grava. Va caure a l’últim lloc dels Hypercar i va acabar onzè, a una volta, sense punts.
Vaig arrencar bé i anava bé durant quatre revolts, però vaig calcular malament l’adherència i el punt de frenada. Vaig passar del primer lloc a l’últim, i això em va empipar. És un resultat frustrant. Hi ha moltes àrees per analitzar, però personalment ha estat un mal dia.
Dani Juncadella
El palmarès del pilot inclou el Gran Premi de Macau del 2011, el títol europeu de Fórmula 3 del 2012, sis temporades al DTM, el GT World Challenge i les 24 Hores de Spa. Dissabte, Genesis el va confirmar com a primer pilot per al 2027. «Les actuacions del Dani aquesta temporada han estat sempre impressionants», va remarcar el director esportiu Gabriele Tarquini.
Genesis tanca la taula de constructors amb 14 i cap punt de pilot. «Fa sis-cents dies no existíem», va recordar Lotterer per explicar l’abast de la pole.
Del diluvi a l’asfalt sec: la cursa es va decidir als boxes
La pluja va marcar la primera hora. La sortida es va fer darrere el cotxe de seguretat i tots els equips van arrencar amb pneumàtic de pluja. Quan l’asfalt va començar a aixugar-se, el pas al pneumàtic llis va reordenar la graella. Ferrari va patir amb el cotxe número 51: James Calado va perdre temps mentre la pista s’eixugava i, més tard, el limitador de velocitat es va bloquejar al final d’una neutralització. El cotxe va acabar quinzè. Cadillac va apostar per no canviar rodes en la darrera aturada i va avançar un Ferrari per quedar quart.
Els dos Toyota van controlar la prova i van decidir el títol de marques del WEC 2026. El número 8 de Buemi (que complia al Circuit la seva cursa número 100), Brendon Hartley i Ryō Hirakawa va guanyar per 583 mil·lèsimes davant el número 7, amb una sanció de cinc segons inclosa per un error en el procediment de sortida.
Aquest resultat va segellar el vuitè títol de constructors de la marca japonesa, el cinquè de l’era Hypercar. Toyota suma 212 punts, contra els 154 de BMW i els 130 de Ferrari. El títol de pilots es decidirà a Monza entre els dos cotxes de la casa nipona, amb 17 punts de marge per al número 8.
