Ha estat un inici de temporada molt estrany perquè no sabíem com començaríem o si inclús és començaria. Ja de bones a primeres necessitava copilot perquè el meu va tenir una incompatibilitat laboral i no podria acompanyar-me aquesta temporada.
Jo m’havia planejat realitzar aquesta temporada amb el mateix copilot i així agafar experiència per l’any que ve.
Així doncs em van presentar el meu nou copilot, una persona amb 20 anys d’experiència corrent i amb el que vam fer un parell de notes en la mateixa setmana. Davant la inexperiencia i recomanació vam canviar la meva metodologia perquè jo utilitzava el sistema d’en David Nafria i ell utilitzava un sistema diferent, tot això a una setmana del ral·li.
Personalment només he fet dos ral·lis d’asfalt i aquest era el primer en terra. Al mateix dia. Quan vam fer els reconeixements em va costar moltíssim, tenia la intenció de voler clavar les notes però és que després dins del tram em vaig adonar que hi havia moltes corbes que potser eren un grau més i això feia que a vegades me les creigues i de vegades no. Tot i aixo, davant del començament del ralli doncs les notes te les creus, fas un acte de fe perquè toca per c**** degut a que vas molt ràpid dins a tram i no et queda altre opció.
Jo sóc una persona amb poca experiència i degut a això, provocava que vèiessim les coses de formes diferents amb el copilot. I reconeixentho ell tenia tota la raó i la seva experiència l’avala. Finalment vam aconseguir fer unes notes que entre cometes tenien cara i ulls, estaven bé o almenys correctes, no eren molt bones però estaven correctes.
Vam sortir al primer tram i només començar desconeixia com es comportaria el cotxe en aquella superfície. Per l’altre cantó hi havien algunes notes que encara no acaba de fer a l’acte de fe, no obstant vam fer al quart millor temps en el primer tram. Per mi el primer tram va ser una bogeria un Dragon Khan, un PortAventura en tota regla.
Després del primer tram vaig demanar al copilot que no em digués el temps que havíem fet ni com havíem quedat, i així vam sortir al segon tram. Ja anàvem molt millor que en el primer però va haver-hi un recta de 100 metres i després una esquerra 5 que escopia una miqueta cap a fora. Entre que jo vaig entrar molt apurat i bastant just, i el propi cotxe tendeix a culejar molt, em va escopir del morro i llavors tota la carroseria es va desplaçar lateralment i vam pujar en un piló de pedres del qual ja no vam poder sortir. Ja no tocaven les rodes a terra tot i intentant-ho de mil maneres. Així que fins que no va arribar al cotxe escombra no vam poder sortir. Un cop ens va treure anàvem amb el para-xocs del darrere aguantant-se d’un fil fins arribar a un parking proxim fora de tram on tothom ens va sortir a ajudar.
Al final aquest petit accident només va quedar amb el para-xocs del darrere una miqueta doblegat i amb el retrovisor dret trencat. Com a conclusió, ens quedem amb que ens vam sentir ràpids. Va ser una llàstima acabar com vam acabar però ens emportem una molt bona experiència. Aprofito per agrair als patrocinadors i col·laboradors: Carreras Cars Concessionari de Sant Feliu de Codines, Gentedetramo a les xarxes social i Dimas_sport_services que ha sigut la nostra assistència.
