El RallyRACC Catalunya Costa Daurada 2021 ha estat presentat amb una bona llista de novetats. La pèrdua de la terra en benefici de l’asfalt va deixar una etapa òrfena que el RACC ha omplert amb una combinació de trams nous, de recuperats i algun clàssic.

Però les novetats no es queden només en la primera jornada, dissabte i diumenge hi ha un seguit de canvis que li han donat la volta a la prova catalana donant-li un renovat aspecte.

El shakedown, o el tram de proves, que es disputa dijous és el primer canvi que s’ha vist obligat a introduir el RACC per aquesta edició. El famós tram mixt de Salou deixa pas a La Teixeta. Es tracta de la primera part del tram de Riudecanyes fins a la famosa rotonda. Uns 4 kms per l’antiga nacional 420 que unia Reus i Falset, ampla, de bon asfalt i bones traçades, on hi ha molt lloc per al públic i per on gaudir del pas dels participants.

Primera etapa

A la primera etapa del ral·li hi ha una combinació de trams inèdita, amb trams nous i llargs enllaços.

Vilaplana

La competició l’obrirà un tram mític el que transcorre per la serra de La Mussara. La versió utilitzada aquest any és en sentit invers a la del 2019, acabant a la població de Vilaplana. Un tram amb un inici estret i ràpid per la carena de la muntanya que es torna ample i en una baixada molt pronunciada cap a final de tram. Les zona de les forquilles de baixada cap a Vilaplana són molt conegudes, desembocant en el popular últim revolt que sempre s’omple d’espectadors i on els cotxes arriben, gairebé, sense frens.

La Grandella

El segon tram és una novetat d’aquest RallyRACC 2021. El tram de La Granadella és un tram com a tal completament nou, però una part, des de La Granadella al Soleràs, va ser utilitzada l’any 2010 i 2011 en el tram mixt de Les Garrigues. Res a veure amb l’edició d’aquest any, el tram és pur asfalt i els cotxes aniran en aquesta configuració.

La primera part del tram fins arribar a La Granadella és en pujada, amb zones ràpides, asfalt vell i on la pendent va en augment. Sempre transcorre entre camps d’olivers permetén una gran visibilitat de la carretera. La segona part, després de La Granadella, el tram es fa encara més estret però ja planeja més, hi ha més vegetació, menys visibilitat, i apareixen els molins del parc eòlic. El tram acaba en pujada ja a prop del Soleràs amb una zona molt revirada amb forquilles molt tancades i un asfalt trencat.

Riba – roja

Tram utilitzat l’any 2012, i en altres edicions dins del tram mixt de Terra Alta. L’especial comença molt a prop del riu Ebre, i on després de pocs metres comença la forta pendent plena de forquilles i fortes frenades, que combina amb zones de bones enllaçades. Aquesta primera part s’acaba fent cim al costat de l’ermita de Berrús i amb unes vistes espectaculars de l’Ebre.

La baixada és molt pronunciada i plena d’enllaçades que desemboquen en la vall on abans els cotxes agafaven direcció La Fatarella en el camí sobre terra, ara, just en aquell punt, el tram comença una ràpida pujada cap a final de tram direcció La Pobla de Massaluca. Abans d’acabar aquesta especial les tripulacions hauran de fer front a unes forquilles i fortes frenades on les tallades poden deixar l’asfalt ben brut.

Batea – Vilalba

L’antigament anomenat Punta de Les Torres aquest any s’escurça fins als 8 quilòmetres per culpa de la construcció de l’enèsim parc eòlic a la comarca de la Terra Alta. Carretera estreta però de molt bon asfalt, l’especial es disputa en un terreny molt planer entre vinyes. La característica d’aquest tram és la seva velocitat, traçada i les seves tallades.

ETAPA 2

La segona etapa és la més semblant a edicions anteriors. Els canvis han estat quirúrgics en les zones necessàries per fer-les més atractives i accessibles al públic.

Savallà

La jornada de dissabte començarà amb el tram de Savallà, un tram que s’ha fet molt conegut gràcies a la gran quantitat de cruïlles que permet al públic arribar-hi sense problemes i gaudir de gran visibilitat. El tram continua immutable des de la seva primera inclusió l’any 2017.

Com a part destacable, l’última cruïlla de Conesa, s’ha convertit en un dels punts més icònics de les últimes edicions del RallyRACC.

Querol – Les Pobles

La gran novetat de la segona jornada. El tram deix enrere una de les zones més distingides de la prova, el pas per Santa Perpètua de Gaià. Aquest any el tram comença uns metres abans d’Esblada i arriba fins a Querol, aquesta és l’única zona igual que el tram d’altres edicions.

Un cop s’arriba a Querol el tram s’endinsa a la població per un camí asfaltat amb un desnivell del 19% i dues forquilles ben tancades. El camí estret passa pel mig d’un dens bosc i segueix en pronunciat ascens fins arribar a la carena de la muntanya, la pujada es suavitza i el bosc permet millor visibilitat, la velocitat pren protagonisme i els sots poden provocar més d’un ensurt.

Les enllaçades agafen protagonisme quan comencen aparèixer els primers cultius, zones molt ràpides però amb revolts cecs on les notes seran determinants. Aquesta zona intermèdia del tram passa a ser de velocitat pura i acaba desembocant en una baixada molt pronunciada sobre ciment, amb fos forquilles i el trencant de Les Pobles.

L’última part, després del trencant de Les Pobles, és una carretera molt estreta amb molt bon asfalt i ben peraltada. Les enllaçades es succeeixen en baixada direcció Les Pobles on s’acaba el tram.

El Montmell

El tram més emblemàtic del ral·li i també el més llarg. Un tram estret en tot el seu recorregut, on les enllaçades, les zones per tallar i la velocitat són les claus per aconseguir un bon temps.

El tram comença després de les llargues rectes passat Vila-rodona, ràpid s’entra en una zona on els revolts de mig radi agafen protagonisme i on la ubicació per seguir els cotxes és molt bona. Seguidament s’entra en la zona de Can Ferrer, on es passa la població per seguir per una zona molt ràpida que acaba en un bosc on el tram es torna molt més lent per la consecució de revolts.

A la sortida del bosc, el tram es dirigeix cap Aiguaviva i, pocs metres després, al trencant del Pla de Manlleu on el tram es dirigeix a la seva part final coneguda com les Ventoses. Zona ràpida en baixada amb alguna frenada forta i una carretera vorejada de pilones de ciment.

ETAPA 3

Les etapes de diumenge de tots els ral·lis estan condicionades per la Power Stage. Sempre a la mateixa hora significa que la resta de trams han d’acabar gairebé una hora abans de l’inici de l’únic tram puntuable.

Gavadà

L’altra gran novetat del ral·li. Un tram que hauria de ser un fix, pel seu recorregut, el seu asfalt i la seva localització. Es tracta d’un tram revirat amb zones ràpides i d’altres molt lentes, frenades importants i talls que et demanen que entris amb tot el cotxe. Asfalt vell i molt trencat, molta grava solta que el fa en algunes zones molt lliscant i en d’altres es torna un asfalt molt abrasiu. A més és molt proper d’altres trams, com Tivissa o Pratdip.

Aquest any la combinació és amb Riudecanyes, però Gavadà, pot estar en qualsevol etapa del RallyRACC gràcies a una ubicació privilegiada i una carretera 100% de ral·li.

El tram s’ha utilitzat en diversos ral·lis de La Pineda, tant en pujada (direcció al Coll de Fatxes) com en baixada (direcció mar). Aquest any el RACC ha decidit fer-lo en pujada, així que els pilots es trobaran ràpid dues forquilles molt tancades en pujada, per seguidament entrar en una zona d’enllaçades de radi mig. Aquesta zona acaba en una de les zones més boges del ral·li, amb dues forquilles en pujada per passar per una esllavissada que es va solucionar rodejant les roques caigudes.

El tram es fica direcció Gavadà, al poble abandonat es troba en mig d’una zona de revolts de mitja velocitat, una tónica que no s’abandona fins al final del tram.

Per acabar, dues curiositat, aquesta carretera va ser «arreglada» als anys setanta com a via d’escapament de la central nuclear de Vandellòs. Una via d’escapament que en cas de ser utilitzada seria una ratonera. I un altra curiositat és que el tram passa per un coll de muntanya, el Coll d’Omet.

Riudecanyes

Un dels trams més utilitzats al RallyRACC, inici al mateix lloc que el shakedown, volta a la rotonda, pas per la segona rotonda i començament del tram pròpiament dit. La baixada direcció Duesaigües amb el serpent que ressegueix les diferents bouades és la nota característica, carretera ampla i bon asfalt.

S’arriba a Duesaigües per on es passa per sota de l’icònic pont del ferrocarril de la mateixa població, per seguir direcció Riudecanyes, on el tram es fa més ample i ràpid, però en les frenades són més fortes. Un cop s’arriba a la part final del pantà de Riudecanyes, s’entra a l’última cruïlla cap a final de tram, amb la població del Baix Camp de fons.