Nasser Al-Attiyah i Matthieu Baumel (Toyota Gazoo Racing) han guanyat el Dakar, quart triomf del pilot de Qatar, que va guanyar per primera vegada el 2011 amb Volkswagen, després va triomfar el 2015 amb Mini i el 2019 amb Toyota, repetint ara amb la marca japonesa.
D’aquesta manera, Al-Attiyah empata en nombre de victòries amb Ari Vatanen, però encara està lluny de les vuit victòries de Stéphane Peterhansel. Des del seu primer Dakar, en un Mitsubishi Pajero, on va aconseguir el 10è lloc al Senegal el 2004, Nasser ha estat capaç de guanyar tres vegades amb tres cotxes diferents, i aconseguir un total de 43 victòries d’etapa.
Després de conduir per les grans marques d’automobilismes (BMW, Volkswagen, Hummer i Mini), s’ha consolidat al cor de l’equip Toyota Gazoo Racing en els últims cinc anys, aconseguint el primer triomf de la marca el 2019.
Les dues últimes edicions de la cursa a l’Aràbia Saudita van ser una autèntica decepció, malgrat els dos segons llocs. Va ser víctima de constants punxades, que aquest any amb el nou Hilux T1+ no han passat. El nadiu de Doha va començar el seu 18è Dakar amb una versió renovada amb rodes i suspensió més grans i va dominar primer, per després controlar tota la cursa.
Ha guanyat tres etapes, el lideratge de la cursa sempre ha estat a les seves mans, el seu major avantatge es va aconseguir a l’etapa 6, amb 48m54s, el dia abans de descans i va ser quan va establir la tàctica per a la segona setmana: expectació, control, gestió, escapar d’errors i ‘desgràcies‘
Sebastien Loeb i Fabian Lurquin (Prodrive Bahrain Raid Xtreme) han acabat en segona posició, en un pas més per al francès de cara a un futur triomf del Dakar. Va ser segon el 2017 amb Peugeot, en el seu segon Dakar, tercer el 2019 de nou amb Peugeot, i pel que s’ha vist aquest any, no hi ha dubte que Loeb triomfarà al Dakar.
El pilot de ral·lis amb el major palmarès de la història va arribar al Dakar el 2016 i des de ben d’hora va començar a lluitar al davant. És cert que sempre ho va poder fer amb cotxes punters, però li faltava l’experiència que ara té.
Després del quart lloc el 2020, Yazeed Al Rajhi i Michael Orr (Overdrive Toyota) han acabat aquest Dakar en tercera posició, el seu millor resultat a la cursa. No ha estat fàcil, el seu ral·li ha tingut alguns alts i baixos, aquest últim a les etapes 5 i 9, però després de caure de segon a tercer a la etapa 6, no ha tornat a perillar la seva posició de podi, sabent que tornar a la segona posició era molt difícil. En el seu vuitè Dakar, Yazeed Al Rajhi ha mostrat consistència i finalment ha aconseguit el podi, que a casa encara és millor.
Quart lloc per a Orlando Terranova i el copilot català Dani Oliveras (Prodrive Bahrain Raid Xtreme) que millora el seu cinquè lloc del 2014. Dos sisens llocs el 2017 i el 2020 van ser els millors resultats aconseguits després, però amb el BRX Prodrive ha pujat el llistó del que pot aconseguir al Dakar i aquest quart lloc n’és una prova.
Va començar la cursa amb molta prudència, a la 12a posició, però la seva consistència va ser fantàstica, fins al punt que entre la 4a etapa, que era 10è, i la 9a, quan va arribar a la quarta posició, va pujar una posició cada dia. Cal destacar la feina d’en Dani Oliveras, un copilot que l’any passat va tenir la desgràcia de quedar-se sense Dakar a dies de començar la prova i que aquest any ha demostrat el seu gran nivell com a navegant.
Giniel de Villiers i Dennis Murphy (Toyota Gazoo Racing) han acabat cinquens. L’equip està en transició amb els seus nous pilots, Henk Lategan, per exemple, i De Villiers està lluny del pilot que va guanyar el Dakar 2009 amb Volkswagen. En els primers anys de Toyota el 2012 i el 2013, dos podis, va tornar-hi al 2018, però des d’aleshores, 9è, 5è, 8è i ara 5è de nou. La mala sort que va tenir a l’etapa 7, una fuita d’oli que el va deixar parat a la pista, va ser decisiva, perquè fins aleshores era quart, i el dia abans, tercer. Tot i els problemes mecànics, De Villiers es va veure envoltat de problemes i sancions (que després es van retirar) una mica fosques.
