Com el bon vi, Alonso millora amb l’edat. L’asturià, impressionant des de l’inici de la temporada, va aconseguir el podi 102 de la seva carrera a la Fórmula 1 a Miami, amb 41 anys, 9 mesos i 9 dies. El pilot d’Aston Martin encara sembla tan fort, si no més des del seu retorn a la disciplina el 2021, i lògicament podria bàtre diversos rècords aquesta temporada.
Com passa des de l’inici de la temporada, a excepció de Bakú, hi ha els Red Bulls, amb Max Verstappen al capdavant, Fernando Alonso i després la resta del camp. Un escenari que es torna a veure aquest diumenge a Miami on l’holandès va signar la seva tercera victòria de l’any per davant del seu company Sergio Pérez i… el d’Aston Martin. La rutina habitual.
“El cotxe està genial. Va ser una cursa en solitari. No hi havia gaire a tractar amb els Red Bulls davant nostre o darrere nostre. Esperàvem una oposició una mica més forta, però els Ferrari van ser una mica pitjors del que s’esperava. No és fàcil, mai ho és, però va ser una carrera en solitari.
Després d’anys lents a McLaren i una mica menys a Alpine, Fernando Alonso finalment ha trobat la manera de tornar a lluitar al capdavant del pelotó. A Miami, el pilot d’Aston Martin va signar el seu quart podi de 2023 i ara ocupa el tercer lloc del campionat. Però no vol aturar-se en aquest punt. És un competidor. Està molt content de poder pujar al podi amb regularitat però el que vol sobretot és guanyar. I si ho pot fer el més aviat possible, estaria molt content.
“Crec que a principis d’any, un podi era extraordinari. Ara, després de quatre podis, evidentment en volem més, almenys un segon lloc. Els dos Red Bulls segueixen sent intocables i súper ràpids, però com he dit, potser tindrem una oportunitat a Mònaco o Barcelona. Pugem aquest podi abans del triplet Imola-Mònaco-Barcelona, i espero que puguem seguir fent-ho.
El que queda per vindre
Amb el podi número 101 de la seva carrera a Austràlia, Fernando Alonso s’ha acostat a diversos rècords a la Fórmula 1 i fins i tot podria batre’n alguns aquesta temporada.
Nombre de podis a la F1: Amb el seu podi número 102 a la Fórmula 1, Fernando Alonso encara està lluny del rècord de podis (Lewis Hamilton, 191 podis) però s’acosta a dos pilots: Kimi Räikkönen (103) i Alain Prost (106). A més, diumenge, Fernando Alonso es va convertir en el 19è pilot més vell en pujar a un podi.
Interval entre el primer i l’últim podi: amb el seu podi a Florida, Fernando Alonso va augmentar la diferència entre el seu primer podi (Malàisia 2003) i el seu últim (Miami 2023). L’interval entre aquests dos podis és ara de 20 anys, 1 mes i 16 dies i només està precedit per Michael Schumacher, l’interval del qual entre el primer (Mèxic 1992) i l’últim podi (Europa 2012) és de 20 anys, 3 mesos i 2 dies.
Interval entre la primera i l’última victòria: més enllà dels podis aconseguits a Bahrain, Gidda, Melbourne i Miami, esperem una possible victòria de Fernando Alonso aquesta temporada. Si guanya un Gran Premi aquesta temporada, mantindrà el rècord de l’interval més llarg entre la seva primera (Hongria 2003) i la seva darrera victòria a la F1. Un rècord que actualment té Kimi Räikkönen amb un interval de 15 anys, 6 mesos i 28 dies entre el Gran Premi de Malàisia del 2003 i el Gran Premi dels Estats Units del 2018.
Interval entre dues victòries: l’asturià també podria batre un altre rècord en cas de victòria el 2023, el de la diferència més gran entre dues victòries d’un mateix pilot. El pilot d’Aston Martin no ha guanyat a la Fórmula 1 des del Gran Premi d’Espanya del 2013, fa gairebé 10 anys. El rècord actual el té Riccardo Patrese, que va esperar 6 anys, 6 mesos i 28 dies entre la seva victòria entre el Gran Premi de Sud-àfrica de 1983 i el Gran Premi de San Marino de 1990.
Interval entre dues posicions de pole: de la mateixa manera que les victòries, Fernando Alonso podria aconseguir el rècord de la diferència més gran entre dues pole positions. La seva darrera pole es remunta al Gran Premi d’Alemanya de 2012, fa gairebé 11 anys, mentre que el rècord l’ocupa actualment Kimi Räikkönen. El finlandès havia esperat 8 anys, 11 mesos i 6 dies entre el Gran Premi de França del 2008 i el Gran Premi de Mònaco del 2017 per aconseguir una altra pole.
*Dades extretes d’AutoHebdo.