Segon triomf consecutiu per l’equip italià després del seu retorn a la categoria reina de la resistència

Mala sort per la resta de catalans presents al traçat francès amb abandonaments i faltats de ritme

Després de no haver guanyat cap cursa del Campionat del Món de Resistència des de les 24 Hores de Le Mans de l’any passat, el fabricant italià va tornar al camí de la victòria tot just en la cursa mes mítica de la temporada al circuit de La Sarthe el passat diumenge. Després del #51 d’Antonio Giovinazzi, Alessandro Pier Guidi i James Calado el 2023, van ser Antonio Fuoco, Miguel Molina i Nicklas Nielsen els que van aconseguir la victòria aquest any al volant del #50.

El danès va creuar victoriós la línia de meta, gràcies a una encertada estratègia per part de Ferrari, que va fer la seva última parada quan faltaven 50 minuts per al final. José María López perseguia el 499P, però una virolla i un problema de potència van arruïnar les possibilitats del Toyota #7, que compartia amb Kamui Kobayashi i Nyck de Vries.

Ferrari va completar el podi amb el cotxe núm. 51 per davant del primer Porsche oficial. El fabricant alemany no va poder acabar en el podi malgrat el seu impressionant inici de temporada al WEC i havent sumat la «pole» en una volta estratosfèrica de Kévin Estre el dijous a la nit.

Palou, al volant del Cadillac número 2 de Chip Ganassi, es va col·locar al capdavant a tres hores del final, encara que la seva estratègia no estava sincronitzada amb la dels seus rivals, que el feia caure en la classificació quan s’efectuaven les parades a boxes, acabant setè a 49 segons del Ferrari #50 guanyador. El pilot català va fer una cursa extraordinària, però quan les condicions de la pista van ser canviants el cotxe perdia el ritme dels de davant fet que els va comportar perdre les opcions de victòria.

Emocionant lluita entre els LMP2

Acceptats a les 24 Hores de Le Mans tot i que ja no formaran part del WEC el 2024, els LMP2 van mantenir el suspens fins que la pluja va tornar a aparèixer el diumenge al migdia. Va ser llavors quan Oliver Jarvis (Oreca n°22) va fer valer la seva experiència per posar-se al capdavant. El britànic va portar el cotxe d’United Autosports a la 1a posició i va arribar amb calma a la meta per donar a l’equip anglès un segon triomf després del 2020.

Oliver Jarvis ja havia guanyat entre els LMP2 el 2017, aleshores amb Jackie Chan DC Racing. Ara comparteix aquesta victòria amb els debutants nord-americans Nolan Siegel (19) i Bijoy Garg (21).

El guanyador de la temporada passada, Inter Europol Competition, no va poder defensar el títol per molt poc. L’equip polonès va acabar 2n amb el debutant francès Clément Novalak, el rus amb llicència francesa Vlad Lomko i el polonès Jakub Smiechowski, un equip on hi havia de ser el català Albert Costa però que una decisió econòmica el va deixar fora poques setmanes abans de la cursa.

Porsche continua sent el rei entre els turismes

Porsche i Manthey Racing EMA són els primers guanyadors de les 24 Hores de Le Mans en aquesta nova era LMGT3. El trio format per Yasser Shahin, Morris Schuring i Richard Lietz va guanyar la carrera amb el Porsche GT3-R N°91. Sempre ben situat malgrat els esdeveniments, les neutralitzacions de cursa i les condicions meteorològiques, l’equip alemany va prendre el control de la cursa al principi del matí – gràcies en particular als problemes mecànics del seu cotxe germà, el Porsche núm. 92 PureRxcing Manthey – i ja no van deixar-lo anar.

Per Richard Lietz és la seva cinquena victòria a les 24 Hores de Le Mans després dels seus èxits el 2007, 2010 (GT2) i el 2013 i 2022 (GTE Pro), tots amb Porsche. Yasser Shahin i Morris Schuring van guanyar la prova de la Sarthe a la seva primera participació. L’equip Manthey també va aconseguir la seva segona corona de Le Mans després de guanyar la categoria GTE-Pro el 2013 amb un tal Richard Lietz.

El BMW nº 31 del trio Sean Gelael – Darren Leung – Augusto Farfus, que portava molt de temps lluitant amb el Porsche guanyador, va aconseguir el segon lloc i el podi per salvar l’honor del clan WRT aquest cap de setmana (retirada del BMW nº 46 a LMGT3, retirada del 15 entre els Hypercar). Tot i això, no va servir de consol, ja que el BMW M4 GT3 semblava encaminat a la victòria.

En el seu retorn a Le Mans – i en la primera aparició del Mustang GT3 a la Sarthe – Ford i Proton Competition van aconseguir un sorprenent tercer lloc amb el cotxe N°88 pilotat per Dennis Olsen, Mikkel Pedersen i Giorgio Roda. El fabricant americà va aconseguir fins i tot un resultat global molt satisfactori amb el 4t lloc del Ford núm. 44, per davant de les Iron Dames.

Dani Juncadella no va gaudir d’unes bones 24 hores. El pilot català va patir de valent amb el seu Corvette de l’equip TF Sport acabant en onzena posició a tres voltes del guanyador de la categoria. El seu ritme era molt superior al dels seus companys i això va acabar llastrant el resultat final en la que era la seva primera participació.

Pitjor situació va viure Alex Riberas, el seu company d’equip, Daniel Mancinelli, estavellava el seu Aston Martin a la sortida del revolt d’Indianapolis deixant el cotxe cap per avall i per sort, sense conseqüències físiques per a ell. La decepció va ser majúscula per a l’equip, ja que rodaven amb opcions de podi.

La primera aparició de Valentino Rossi a Le Mans no li va permetre arribar a la meta. El BMW nº 46 es va retirar a la nit de Le Mans després que el seu company Ahmad Al-Harthy sortís de la pista a les Esses de la Forêt.