Ott Tänak aterrava al Ral·li d’Estònia envoltat d’expectatives. Corria a casa, sobre camins que coneix de memòria —gairebé com si hagués après a conduir-hi— i venia amb una dinàmica molt positiva. Tot feia pensar, ni més ni menys, en una altra batalla èpica amb Kalle Rovanperä. Ara bé, el guió es va trencar ben d’hora: tan aviat com el ral·li va començar, Oliver Solberg va agafar les regnes… i no les va deixar anar en cap moment.
“No m’agafa per sorpresa; ja intuïa que la lluita real seria pel segon lloc”, confessava Tänak amb una sinceritat gairebé descarnada. “El que no esperava, ni de bon tros, era que fos amb en Solberg. Pensava estar per darrere d’en Kalle, no pas d’ell”.
Una errada anecdòtica, però simbòlica
Dissabte al matí, Tänak va patir una petita ensopegada: el motor del seu cotxe es va aturar sobtadament en una xicana, i això li va fer perdre entre 10 i 15 segons. Podria semblar una llosa… però ell mateix la resta d’importància: “Va ser culpa meva, sí, però en Solberg ja estava volant. No crec que hagués canviat gran cosa”.
Tot seguit, el va voler felicitar públicament. Un gest honest, gens forçat: “Va dominar de cap a peus. Ni un dubte. Ha demostrat que està llest per lluitar al més alt nivell”. Un reconeixement que diu molt, tant del suec com de l’estonià.
Un lideratge que parla de constància més que de velocitat
Malgrat no pujar al calaix més alt, Tänak en surt amb les butxaques plenes: quatre podis consecutius li han valgut per encapçalar la classificació general, tot i que sigui amb només un punt de marge respecte a Elfyn Evans. És a dir, no és una gran superioritat, però sí un premi a la perseverança.
“Estem treballant moltíssim, tant en cursa com als tests. Hi ha dies que se’t fa pesat, però si vols estar al davant, no hi ha dreceres”
Tänak
Finlàndia a l’horitzó: més difícil, més decisiu
Ara, amb Estònia ja a la butxaca, Tänak mira cap al nord. I no amb gaire relax. El Ral·li de Finlàndia, que coneix perfectament i ha guanyat fins a tres vegades, és una altra història: més exigent, més ràpid i amb rivals que també hi van molt forts.
“És una prova molt més dura que aquesta. Si volem tenir opcions reals al títol, caldrà fer un pas endavant. I ben gros”, advertia. Per tant, el lideratge és més una responsabilitat que una celebració. Però ell sap moure’s entre la pressió com si ho hagués fet tota la vida. I potser sí que és així.
