El francès suma sis podis en sis participacions i no descarta aspirar al seu novè títol mundial tot i fer una temporada parcial
Amb 41 anys i vuit títols mundials que pesen com poques coses al palmarès, Sébastien Ogier havia decidit —o això semblava— adoptar un rol secundari aquest 2025. Correrà només algunes proves, deien. Estarà per ajudar Toyota, afegien. Doncs bé, tot això ha saltat pels aires.
A mesura que han anat caient els ral·lis, el francès ha anat acumulant podis com qui no vol la cosa. I ara, després de Finlàndia, on ha sumat el sisè seguit, ja només el separen 13 punts del líder, Elfyn Evans. I atenció: encara en queden cinc proves per disputar-se.
Sis ral·lis, tres victòries… i ni un sol error
Ogier ha estat a sis de les nou primeres cites del calendari. No és que hagi anat “fent”. És que, literalment, ho ha clavat: victòries a Monte-Carlo, Portugal i Sardenya; segons llocs a les Canàries i Grècia. I, ves per on, el seu pitjor resultat ha estat un tercer lloc a Finlàndia. Qui pogués dir que el seu resultat més fluix és un podi…
Per tant, el debat està servit. El títol ja no és una fantasia remota. És una opció ben real. I ell mateix no se n’amaga:
“Sis podis a sis ral·lis. Aquest és el nostre pitjor resultat, però no ens podem queixar i hem d’estar molt contents amb el resultat. Aquesta lluita ha valgut la pena, ja que hem sumat 22 punts.
Ogier en declaracions a Autosport
“Estant tan a prop a la meitat de temporada i sabent que potser hauré d’afegir dos ral·lis per tenir una oportunitat d’aconseguir un altre títol, encara sóc un competidor, així que vull intentar-ho”.
Un duel de pes pesant
Amb l’entrada d’Ogier en escena, la cursa pel campionat s’ha tornat encara més interessant. A més a més d’Evans, que lidera, hi ha també Kalle Rovanperä, acabat de coronar a Finlàndia, i Ott Tänak, que aguanta el pols amb el Hyundai. Tots quatre estan en un mocador.
Per posar-ho clar: Evans té només tres punts més que Rovanperä. Tänak i Ogier els segueixen de ben a prop. I les proves que venen no són precisament passejades: Paraguai, Xile, Europa Central, el Japó i l’Aràbia Saudita. Tots escenaris amb caràcter, alguns encara per conèixer, d’aquells que no perdonen cap error.
Un calendari intens i decisions a prendre
És cert que Ogier ha deixat passar cites exigents com Suècia, Kènia o Estònia, però això no li ha impedit mantenir-se ben amunt. I ja ha confirmat que estarà a Paraguai, la següent prova del calendari.
A partir d’aquí, les decisions es prendran prova a prova, tenint en compte com es mou la classificació. Si veu que té opcions reals, el francès no dubtarà. I, coneixent-lo, tampoc dubtarà a anar a totes.
Evans no s’amaga: “Cal batre qui sigui”
Dins de Toyota, de moment, no es respira tensió. O, si més no, no ho deixen veure. Elfyn Evans, líder provisional, no sembla pas amoïnat:
“Ell pot fer el que vulgui. Al cap i a la fi, això és un mundial i cal vèncer qui hi sigui”
Evans en declaracions a Autosport
La veritat és que, vist des de fora, Toyota juga amb tres cartes guanyadores. Un luxe a aquestes alçades. Constructors, pilots, regularitat… ho tenen tot per tornar a guanyar.
I ara, què?
Si Ogier manté aquesta inèrcia —i decideix córrer tot el que queda—, serà un rival molt dur de batre. O sigui, no només per la seva experiència o pel seu talent natural, sinó perquè, a hores d’ara, ja sap perfectament com jugar aquestes partides finals.
I el cotxe, el GR Yaris Rally1, l’acompanya. Potser no té el ritme explosiu de Rovanperä en segons quins trams, però en fiabilitat, consistència i control, Ogier continua sent un mestre.
El que havia de ser una temporada tranquil·la s’ha convertit en una altra oportunitat per fer història. I Ogier, quan veu una escletxa per entrar-hi, no s’ho pensa dues vegades.
