Williams i la resta de la graella confien que la revolució híbrida no generi un altre domini aclaparador com el de Mercedes fa una dècada.
La Fórmula 1 es prepara per al seu canvi més profund en dotze anys. El 2026, les unitats de potència estrenaran una nova etapa híbrida on el motor elèctric MGU-K assumirà gairebé la meitat de la potència total, mentre que el MGU-H —fins ara encarregat de recuperar energia dels gasos d’escapament— desapareixerà. Al mateix temps, els monoplaces adoptaran nous xassís i regles aerodinàmiques, en el que ja es considera el major “reset” tecnològic des de l’entrada dels V6 turbo híbrids.
L’ombra del 2014
El precedent inevitable és el de 2014. Llavors, Mercedes va dominar des del primer dia, amb un motor que va deixar Ferrari i Renault molt enrere, i va arrossegar els seus equips clients —entre ells la mateixa Williams— cap a resultats inesperadament bons a curt termini però sense possibilitat real de competir pel títol. La situació va ser tan extrema que Honda, incorporada el 2015, va trigar anys a assolir la fiabilitat i rendiment necessaris per plantar cara. Aquell desequilibri va marcar el campionat durant tota una era i encara avui és el punt de referència quan es parla de grans canvis reglamentaris.
La confiança de Williams
James Vowles, director de l’escuderia britànica, considera que aquest cop la història no es repetirà. Segons ell, la distribució de pes entre motor i aerodinàmica és més equilibrada i evitarà que la potència sigui el factor determinant. El britànic recorda que el xassís i el disseny aerodinàmic poden generar diferències de fins a mig segon per volta, un marge que manté oberta la competició més enllà de la unitat de potència.
“No veurem diferències com les del 2014, ni de bon tros”
James Vowles
Un escenari més diversificat
El panorama també és diferent. Mercedes i Ferrari continuen com a referents, però ja no parteixen amb un avantatge desconegut. Honda ha passat de ser el fabricant més qüestionat a oferir motors capaços de guanyar campionats. Renault (Alpine) necessita fer un pas endavant, mentre que Audi entra a escena amb l’objectiu de convertir-se en un actor competitiu des del principi. Aquesta varietat de fabricants redueix la possibilitat que un sol motor esdevingui hegemònic durant anys.
Equilibri i incògnites
Tot i la confiança general, el risc de desequilibri continua existint: qualsevol fabricant que trobi un camí més eficient dins de la normativa podria marcar distàncies. La FIA i la F1 han intentat establir regles que limitin aquest escenari, però la competició tecnològica mai s’atura.
El 2026, doncs, representarà l’inici d’una nova generació híbrida i, també, una prova de maduresa per a la categoria: aconseguir que la innovació no es tradueixi en anys de domini unilateral. La lliçó del 2014 és clara i tots, equips i promotors, confien que aquesta vegada la graella es mantindrà més compacta i competitiva.
