La 48a edició del Ral·li Dakar ha arrencat a Yanbu amb un pròleg carregat d’intencions. Els 22 quilòmetres cronometrats al voltant de la costa del Mar Roig han servit per trencar el gel i, sobretot, per confirmar que les jerarquies d’aquest 2026 podrien ser molt diferents de les que teníem assumides. Si algú esperava veure els Dacia o els Toyota monopolitzant els focus des del primer minut, Mattias Ekström s’ha encarregat d’esmicolar aquestes previsions. El pilot suec ha volat sobre les pistes de sorra per regalar a Ford un inici somiat, aturant el cronòmetre amb vuit segons d’avantatge sobre el seu company d’equip, Mitch Guthrie. Aquest doblet de la marca de l’oval no només és un cop de puny sobre la taula, sinó que envia un missatge clar a la competència: el nou Raptor és ja candidat a tot.
Guillaume de Mévius ha situat el seu Mini en una meritòria tercera posició, però el protagonisme real se l’emporta la persona que seu a la seva dreta. Mathieu Baumel ha tornat a la competició d’elit només onze mesos després de l’accident que li va costar l’amputació de la cama dreta. Veure’l de nou navegant al més alt nivell, superant un trauma físic i psicològic d’aquesta magnitud per classificar-se davant de llegendes com Nasser Al-Attiyah —quart amb el seu Dacia—, és senzillament inspirador. És la prova vivent que la passió pel desert pot superar qualsevol obstacle, per dur que sembli.
Pel que fa als interessos de casa nostra en la categoria de cotxes, les notícies són encoratjadores tot i la prudència lògica d’un primer dia. Nani Roma, integrat en l’estructura oficial de Ford M-Sport al costat del guanyador Ekström i de Carlos Sainz – que ha estat vuitè -, ha completat una actuació sòlida. El de Folgueroles ha creuat la línia de meta en l’onzena posició, a només 18 segons del millor temps. És un inici intel·ligent per a Roma, que sap millor que ningú que el Dakar no es guanya al pròleg, però sí que es pot començar a perdre si s’arrisca massa. Quedar-se a les portes del top 10 li permetrà escollir posició de sortida per a la primera etapa, evitant la pols dels primers però sense caure en el parany de sortir massa endarrerit.
D’altra banda, la resta de la representació catalana en quatre rodes també ha posat fil a l’agulla als seus ambiciosos projectes. Laia Sanz ha donat el tret de sortida a la seva nova aventura amb l’equip Ebro amb una 24a posició. Tot i que els temps d’avui són només una referència, la de Corbera de Llobregat ha rodat amb consistència, igual que l’incombustible Isidre Esteve. El pilot d’Oliana i el seu company, Txema Villalobos, avui han estat 29è en l’estrena del flamant Toyota DKR GR Hilux T1+, una màquina que li hauria de permetre lluitar regularment pel top 20. Ambdós saben que la cursa de veritat comença quan el quilometratge s’enfila, però les sensacions inicials suggereixen que la mecànica està a l’alçada de les seves mans.
Oriol Mena, copilot de Botteril, han estat 15è, mentre que Armand Monleón, copilot de Toby Price, ha estat 16è, tots dos al volant de Toyota Hilux. Oriol Vidal, copilot de Baciuska, amb un Defender de la categoria T2 ha acabat en una mertitòria 39à posició per davant d’alguns cotxes molt més potents com el Ford Ranger T1+ de Serderidis i Munster. Rosa Romero ha estat 56a al costat de Maria Gameiro i a bord del Mini. Problemes elèctrics en el vehicle de Nandu Juabny i Marc Solà han obligat a l’equip a ser remolcat fins al bivac.
Entre els Challenger, Òscar Ral ha estat el millor classificat en novena posició, dues posicions per davant de Pau Navarro i Jan Rosa. Joan Font i Adrià Guillem han estat 28ens. El català més bé classificat entre el SSV ha estat Pol Ros, copilot de Guayasamin, en 16a posició. Gerard Farrés ha estat dissetè i Piferrer – Blanco 18ens. Més endarrerits han acabat els Camí en 35a posició, mentre que Aran Sol, copilot de Santaolalla, ha estat 39è.
Des de motoresport.cat creiem indigne i infame que una prova amb l’esperit del Dakar es vegi tacada per la visita a un país on els drets humans i els drets bàsics de molts col·lectius es veuen atacats dia rere dia.
