La relació entre Toyota i la Fórmula 1 és, com a mínim, complexa. Si analitzem l’actualitat, veiem com la marca japonesa estreny llaços amb Haas en un moviment que sembla inofensiu, però que amaga un canvi de rumb profund. Ara bé, per entendre realment què està passant als despatxos de Gazoo Racing cal mirar pel retrovisor. No és la primera vegada que el gegant japonès sent els cants de sirena del “Gran Circ”, però la manera com s’hi acosta ara és radicalment oposada a la de fa dues dècades.

Una ferida oberta a Colònia

Per posar-ho en context, cal recordar que Toyota ja va intentar conquerir la F1 amb tota l’artilleria. Entre 2002 i 2009, van desembarcar amb un pressupost il·limitat, construint un dels quarters generals més sofisticats d’Europa a Colònia (Alemanya). La filosofia era clara: gastar més que ningú per guanyar. Però, el motoresport no sempre entén de lògica financera.

Després de vuit temporades, zero victòries i una inversió astronòmica, van marxar per la porta del darrere en plena crisi econòmica global.

Aquella sortida va deixar una cicatriu. Durant anys, la directiva japonesa no volia ni sentir parlar de monoplaces. Es van refugiar en la resistència (WEC), el Dakar i, després, en el WRC, on van trobar l’èxit i la rendibilitat d’imatge que la F1 els havia negat. Tanmateix, el temps ho cura tot, i l’actual auge mediàtic de la Fórmula 1 ha fet que la temptació torni a ser irresistible.

El retorn silenciós: la “via Haas”

Aquesta vegada, però, la lliçó està apresa. En lloc de crear un equip des de zero i assumir riscos gegantins, Toyota ha optat per una estratègia de “infiltració”. L’acord amb Haas no és un simple patrocini; és un laboratori. És un retorn progressiu, gairebé tímid al principi, però que ha agafat velocitat de creuer. Toyota està posant un peu a la F1 sense fer soroll, validant la seva tecnologia i formant el seu personal. De fet, l’objectiu sembla clar: tenir presència i influència tècnica sense la pressió de veure el seu nom a la taula de punts cada diumenge… de moment.

El WRC paga la factura

El problema d’aquesta nova aventura és que els recursos, per molt que parlem de Toyota, no són infinits. L’èmfasi creixent en el projecte Haas està provocant un transvasament de pressupost que, inevitablement, surt d’algun lloc. I aquest lloc és el departament de ral·lis. El WRC ha estat la joia de la corona de Toyota en l’última dècada, amb un domini aclaparador. Però ja aquest any un terç del pressupost destinat als ral·lis ha marxat cap al Gran Circ.

Així doncs, ens trobem davant d’un escenari curiós: Toyota guanya terreny a la F1 recuperant velles aspiracions, però veurem si ho fa a costa de la seva hegemonia al WRC. No és que abandonin els ral·lis demà mateix, ni de bon tros, però la inèrcia ha canviat tot just en un moment en que el WRC viurà el canvi de normativa més important de les últimes dècades. La prioritat estratègica s’està desplaçant de la terra a l’asfalt, i això, en un món tan competitiu, es tradueix en dècimes de segon.

Si als anys 2000 l’error va ser l’excés d’ambició financera, potser el risc actual és descuidar el campionat on ets el rei per perseguir el somni on, històricament, has estat un actor secundari. El temps dirà si l’aposta per Haas compensa el possible desgast al Mundial de Ral·lis.