La 94a edició de les 24 Hores de Le Mans arriba carregada d’incògnites i amb una graella que, tot i penjar el cartell de complet amb 62 màquines, respira un aire diferent del de l’any passat. Si bé és cert que la quantitat total es manté, la qualitat i la densitat de la lluita per la victòria absoluta a la categoria Hypercar ha patit una sotragada notable. Passem de les 21 unitats híbrides de l’any passat a només 18 en aquest 2026, una xifra que, tot i ser respectable, reflecteix les turbulències recents als despatxos dels grans fabricants. La gran responsable d’aquest descens és, ni més ni menys, que Porsche. La marca de Stuttgart, que fins fa poc era un dels pilars fonamentals del WEC, ha decidit retirar el seu programa oficial de la màxima categoria del mundial, deixant un buit difícil d’omplir.
Cal recordar que els alemanys van ser clau per assolir el rècord de participació el 2025, alineant fins a tres unitats oficials del 963 i donant suport al quart cotxe privat de Proton Competition. A més a més, la situació s’agreuja perquè, tot i haver guanyat el títol IMSA GTP el 2025, fet que els atorgava una invitació automàtica, la seva sortida del WEC els ha impedit fer efectiu aquest bitllet a la cursa més important del planeta. Aquesta retirada ha tingut un efecte dòmino que ha deixat la graella una mica més òrfena de candidats alemanys, tot i que BMW segueix al peu del canó.
Per si no n’hi hagués prou, la llista de baixes inclou Action Express Racing. L’equip nord-americà, un clàssic modern que no s’havia perdut cap cita des de la introducció de la normativa LMDh el 2023, ha decidit no creuar l’Atlàntic enguany. Això ens deixa amb una representació de Cadillac més lleugera, confiada exclusivament a tres unitats del V-Series.R: les dues oficials gestionades per Jota i l’entrada addicional de Wayne Taylor Racing. Precisament, WTR manté la seva aposta per la continuïtat amb un trident de pilots que ja coneixem de sobres: Filipe Albuquerque, Ricky Taylor i Jordan Taylor.
Tres catalans a la catregoria reina confirmats
Davant d’aquest panorama de baixes, sorgeixen noves esperances i, sobretot, la necessitat de mirar cap a casa nostra per trobar els herois locals que defensaran l’honor del motor català. El nom propi que brilla amb llum pròpia és el de Miguel Molina. El pilot de Lloret de Mar, peça clau en l’engranatge de Ferrari, ja sap que és guanyar a Le Mans. Ferrari, amb la seva alineació habitual, parteix com a gran favorita per estendre la seva dinastia, i Molina és fonamental en aquesta equació guanyadora.
Dins l’estructura d’Aston Martin hi trobem Àlex Riberas que enguany tornarà a pilotar el Valkyrie #009 de l’equip americà The Heart of Racing. En aquesta segona campanya amb més experiència i un cotxe més evolucionat s’espera un pas endavant en rendiment i resultat.
Una de les novetats d’aquest any, l’equip Genesis, hi tindrà un català a les seves files: Dani Juncadella. Tot i que el projecte encara es troba a les besseroles del seu desenvolupament, la marca premium de Hyundai debuta amb dos GMR001 LMDh, basats en xassís Oreca, afegint un toc d’exotisme i novetat.
Mentrestant, Toyota, el gegant japonès que mai es rendeix, ha aprofitat l’hivern per fer una renovació total del seu cotxe, presentant el nou TR001 Hybrid. Serà interessant veure si aquesta evolució és suficient per aturar la ratxa de Ferrari. D’altra banda, Alpine s’acomiada de la categoria, ja que ha anunciat que aquesta serà la seva última aparició abans de retirar-se del WEC, cosa que afegeix un component emotiu a la seva participació.
Una classe mitjana i els GT3 en plena ebullició
Si baixem un esglaó cap als LMP2, ens trobem amb una graella que gaudeix de molt bona salut. De fet, la participació ha crescut fins als 19 cotxes, dos més que l’any anterior. Aquí, la batalla promet ser ferotge. L’equip Inter Europol torna per defensar la seva corona amb dos Oreca 07, però no ho tindrà gens fàcil davant d’estructures potents com United Autosports o Proton Competition, que també doblen esforços. És rellevant destacar l’arribada de nous equips com DKR Engineering o CrowdStrike Racing, que aporten frescor a la categoria de plata. Tot i que moltes alineacions encara són una incògnita, ja sabem que talents com Mikkel Jensen o Pietro Fittipaldi seran a la línia de sortida, assegurant un nivell de pilotatge altíssim.
Finalment, on realment es nota un creixement explosiu és a la categoria LMGT3, que arriba als 25 inscrits. La diversitat és la nota dominant, amb fins a nou fabricants diferents lluitant porta amb porta: des de Corvette i Aston Martin, que afegeixen un cotxe extra cadascun, fins a McLaren, Ferrari, BMW, Mercedes, Ford i Lexus. És curiós veure com Porsche, tot i arribar com a campiona vigent, presenta una formació més debilitada després de la sortida de les Iron Dames del campionat. En canvi, equips com Garage59 prenen el relleu de United Autosports per gestionar els McLaren, mentre que Kessel Racing amplia la seva flota de Ferrari. En definitiva, tot i que els focus sempre busquen els Hypercars, l’espectacle a les categories “petites” sembla més garantit que mai, amb una barreja de marques i pilots que farà que les 24 hores passin volant.
