Quan el WRC aterra al Kènia per a la tercera prova de la temporada 2026, ho fa carregat d’una dinàmica clara però no exempta de tensions. Les dues primeres proves, Monte-carlo i Suècia, han dibuixat un escenari en què la Toyota domina amb autoritat i Evans encapçala la classificació general amb comoditat. Ara bé, tot això compta ben poc un cop les cotxes endinsen les rodes en els camins de terra vermella que envolten el llac Naivasha.

El Safari no és un ral·li convencional, la prova va tornar al calendari del campionat del món l’any 2021 després de dècades d’absència, però ho va fer en un format molt més estandarditzat i adaptat al campionat modern perdent gairebé tota la seva essència. La seva història és llarga i mítica, nascuda als anys cinquanta com un raid d’aventura per les colònies britàniques d’Àfrica Oriental, quan els participants recorrien milers de quilòmetres en condicions gairebé primitives. Amb el temps es va convertir en una de les proves més emblemàtiques del mundial, fins que les exigències del calendari i la logística van forçar la seva retirada.

El que ara fa únic el Safari és la combinació d’elements que cap altra prova reuneix alhora: el fesh-fesh, aquella arena finíssima i traïdora que pot engolir un cotxe si el pilot abandona la trajectòria ideal; les pedres escampades sense avís; els solcs profunds excavats per les pluges tropicals; i la fauna salvatge que de vegades apareix als costats de la pista, quan no directament al mig. A tot això cal afegir-hi el clima, completament impredictible en aquesta època de l’any. En qüestió de minuts, un tram sec i polsós es pot convertir en un toll de fang que frena qualsevol mecànica i posa a prova fins i tot els millors navegadors.

Precisament per tot això, les escuderies adapten els cotxes de manera específica per a aquesta cita. Alçades al terra més elevades, suspensions més toves, proteccions reforçades… Cada detall compta, perquè en el Safari la fiabilitat mecànica pesa tant com la velocitat pura, si no més.

Evans al capdavant, però torna Ogier

Elfyn Evans i Scott Martin arriben al Kènia des d’una posició de força envejable. El gal·lès encapçala el campionat i, per segon any consecutiu, serà el primer a obrir pista, circumstància que comporta tant avantatges com inconvenients: escombrar arenes i solcs intactes vol dir enfrontar-se a les condicions més traïdores sense la referència dels que venen al darrere. Tot i això, Evans sap perfectament com gestionar aquesta situació. Va guanyar aquí l’any passat i coneix de primera mà el respecte que exigeix cadascun d’aquests quilòmetres: “És un ral·li especial per moltes raons. La velocitat és increïble i el repte és enorme”, va admetre ell mateix.

Darrere seu, Sébastien Ogier torna a la competició en la seva segona aparició dins del seu programa parcial de deu ral·lis. El nou vegades campió del món ja ha guanyat en dues ocasions a Kènia i, malgrat que no va poder passar del tercer lloc a Monte-carlo, és un dels grans rivals a batre. Toyota, doncs, presenta un duo de primer nivell mundial per intentar allargar una sèrie de cinc victòries consecutives al Safari des del retorn de la prova.

Oliver Solberg, en canvi, arriba amb ganes de revenja. El suec havia estat la gran sorpresa de l’inici de temporada, però Suècia li va servir de recordatori: a la tercera especial del ral·li de casa va perdre el lideratge i va haver de conformar-se amb un quart lloc. Ara, a Kènia, tindrà l’oportunitat de demostrar que aquell ensurt és superable i que el seu ritme en trams de terra ràpida pot plantar cara als millors.

Takamoto Katsuta té un deute pendent amb el Safari. L’any passat, quan estava en posició de lluitar pels llocs d’honor, un accident a l’última especial li va truncar la prova de manera dramàtica. Tot i aquest revés, el japonès acumula tres podis en terra africana i, a Suècia, va arribar a liderar la prova abans que problemes amb els pneumàtics l’apartessin de la lluita final. Una victòria aquí seria, per tant, molt més que un resultat esportiu: seria la culminació d’un relat de resiliència i perseverança. Sami Pajari va debutar al Safari la temporada passada amb un quart lloc molt. Des de llavors ha confirmat el seu creixement amb el segon podi del WRC a la prova anterior.

Del costat de la Hyundai, el panorama és menys optimista – tot i que arriben a la cita amb moltes hores de test i evolucions al cotxe des de Suecia-, però el Safari té la capacitat de capgirar qualsevol pronòstic. Thierry Neuville va ser sincer en valorar la situació actual de l’i20 N Rally1: la diferència respecte a Toyota ha crescut i l’inici de temporada ha sigut dur. Adrien Fourmaux, que va ser el millor dels seus a Suècia amb un cinquè lloc, assenyala els amortidors com un dels punts a millorar. Tot i amb això, i ves per on, una prova com el Safari – amb una taxa d’abandonaments altíssima i un terreny que no fa favors a ningú- pot obrir portes que en condicions normals restaven tancades. Esapekka Lappi completa la formació coreana per a la seva segona aparició de l’any.

M-Sport Ford, per la seva banda, presenta les dues parelles d’origen irlandès. Josh McErlean i Eoin Treacy lideren la formació tot cercant redimir-se d’un Suècia desastròs, on una configuració errada de pressions als pneumàtics va generar una sèrie de punxades que els va condemnar. Jon Armstrong, que mai ha competit al Kènia, arriba acompanyat de Shane Byrne amb la voluntat de continuar aquet 2026.

Entre els Rally2 la llista d’inscrits és molt reduïda degut als alts costos de desplaçament que té aquesta prova. La llista l’encapçala Gus Greensmith que ha canviat el seu Skoda Fabia RS Rally2 per un Toyota Yaris Rally2. Qui sí estarà en un cotxe txec seran els seus rivals, Robert Virves, Andreas Mikkelsen o Fabrizio Zaldívar. Per la seva part Romet Jürgenson tornarà amb el Ford Fiesta Rally2 oficial de M-Sport.

Itinerari: quatre dies al voltant del llac Naivasha

El recorregut d’enguany és compacte però intens. En total, els pilots hauran de superar 350,52 quilòmetres cronometrats repartits en quatre etapes, amb el parc d’assistència instal·lat a la vora del llac Naivasha, a unes dues hores en cotxe al nord-oest de Nairobi. La concentració de la logística en aquest punt facilita les operacions dels equips, però no alleuja gens la dificultat dels trams.

El dijous al matí s’inicia amb el shakedown, mentre que a la tarda comença la competició real, amb les especials Camp Moran i Mzabibu inaugurant el Safari 2026. Tots dos trams es repetiran la jornada de divendres, que a continuació proposa quatre cronometrades que es disputaran en dues ocasions.

El dissabte, els equips emprenen una marxa cap al nord per arribar al llac Elmenteita, on tres trams és repetiran dues vegades. L’etapa és exigent perquè les pistes d’aquella zona tendeixen a tenir moltes pedres i zones de fesh-fesh especialment perilloses per a les transmissions. Per acabar, el diumenge proposa dues especials en doble passada per tancar el ral·li: la segona volta per Hell’s Gate actuarà com a Power Stage.

Itinerari Rally Safari 2026