L’històric traçat de l’Emília-Romanya era ‘l’escenari d’una autèntica demostració de poder per part de la marca amfitriona. Ferrari ha convertit el test oficial del WEC 2026, celebrat el 14 d’abril, en un clamorós monopoli tàctic i tècnic, apoderant-se de les tres primeres posicions de la categoria Hypercar sense contemplacions. Antonio Fuoco va necessitar amb prou feines trenta minuts de la sessió vespertina per establir el registre de referència definitiu amb un temps d’1:31.177 al volant del Ferrari 499P número cinquanta.

Aquest cop de martell rebaixava en quatre dècimes el registre matinal que prèviament havia fixat el seu compatriota Antonio Giovinazzi. L’agressivitat del polonès Robert Kubica, pilotant la unitat satèl·lit de l’estructura AF Corse, li permetia colocar-se en la segona plaça. Aquesta hegemonia inqüestionable es cimentava minuts abans que una inoportuna cortina d’aigua mullés la pista italiana, tancant la porta a qualsevol rèplica rival tot i el posterior assecatge progressiu de l’asfalt.

L’alternativa bavaresa i la fiabilitat francesa

Lluny de l’òrbita inabastable dels líders, BMW s’erigia com el perseguidor més ferm del grup. Robin Frijns situava el prototip alemany a mig segon del líder, escurçant una distància que durant l’escomesa matinal semblava insalvable. El box bavarès, però, experimentava dues realitats diametralment oposades; mentre Frijns destacava, l’equip WRT havia de substituir d’urgència el motor del segon vehicle durant les primeres hores de rodatge. Un cop resolta la crisi mecànica, el danès Kevin Magnussen salvava els mobles signant el vuitè millor registre de la jornada.

Just per darrere, Alpine evidenciava una constància esperançadora a banda i banda de la pausa del migdia. Els pilots francesos Jules Gounon i Charles Milesi quedaven separats per només quatre mil·lèsimes, ocupant la cinquena i sisena posició. Únicament mitja dotzena de vehicles eren capaços de trencar la barrera del minut i trenta-un segons, fita que el veterà Loïc Duval fregava amb la unitat Peugeot, quedant-se a una trista dècima d’aquest selecte club.

Malsons britànics i nipons a la categoria reina

L’altra cara del pròleg té una identitat clara: Aston Martin Valkyrie. El bateig de l’imponent prototip propulsat per un motor de dotze cilindres patia un contratemps quan Marco Sorensen protagonitzava una forta col·lisió contra les proteccions. Els danys estructurals del vehicle eren tan severs que els mecànics llançaven la tovallola, incapaços de retornar-lo a la pista. La bandera vermella provocada per la destrossa no era l’única interrupció del dia; les autoritats esportives acabaven suspenent l’acció sobre la pista per un «problema amb la xarxa elèctrica», tal com ha justificat textualment l’organisme regulador del campionat, la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), en el seu comunicat oficial.

La inestabilitat general també ha esquitxat José María López, víctima d’una virolla amb el seu Lexus, i Sean Gelael, responsable d’una neutralització addicional en aturar el seu BMW. Tampoc ha estat la jornada somiada per a Toyota. L’esquadra japonesa firmava una actuació estranyament discreta, amb Sébastien Buemi liderant tímidament els esforços asiàtics des d’una distant vuitena posició, mentre el segon cotxe queia fins a l’onzè lloc.

Aston Martin en forma entre els GT3

Malgrat la mala jornada a la divisió principal, l’orgull del fabricant britànic ha trobat consol a la classe LMGT3. Mattia Drudi ha imposat la llei del Vantage GT3 aturant el cronòmetre en un meritori 1:42.698. Aquest registre frustrava un hipotètic domini absolut de la fàbrica de Maranello, obligant el pilot Alessio Rovera a conformar-se amb la medalla de plata a només mitja dècima de distància. Les apostes nord-americanes i angleses també han ensenyat les urpes; Thomas Fleming enfilava el McLaren fins al tercer esglaó virtual. Els compassos finals de la jornada consolidaven un grup perseguidor on els Corvette de l’equip TF Sport, comandats per Charlie Eastwood i Jonny Edgar, deixaven patent que la batalla tècnica dels Gran Turismes promet un nivell d’exigència extrem de cara a la inminent cursa inaugural.

Inici del campionat

El Mundial de Resistència enceta la campanya amb el WEC 2026 trepitjant asfalt europeu per primera vegada en un inici de curs des de fa cinc anys degut als conflictes bèl·lics de l’Orient Mitjà L’escollit és l’històric traçat d’Imola, una pista de vella escola on les minses escapatòries castiguen severament qualsevol error de pilotatge. Els prototips de la categoria Hypercar hauran de domar una superfície amb sots i molt estreta, on els registres oficials indiquen que s’assoleixen velocitats punta de 315 km/h i s’engrana el canvi de marxes quaranta-dues vegades per volta. Aquest cap de setmana noranta-nou pilots prendran la sortida, entre els quals destaquen debutants il·lustres com l’ex pilot de Fórmula 1 Logan Sargeant i el prometedor Victor Martins, i on tindrem tres catalans a la categoria reina: Miguel Molina amb Ferrari, Alex Riberas amb Aston Martin i Dani Juncadella amb Genesis.

Duel de titans a casa

La pressió mediàtica recau ineludiblement sobre Ferrari, que arriba al pati de casa seva amb la ferma intenció de revalidar la corona mundial aconseguida la temporada passada. Davant tindran una Toyota completament ferida en l’orgull que busca redimir-se d’un decebedor campionat anterior on només van sumar un triomf. La marca nipona aprofitarà la seva cursa centenària dins de la resistència per estrenar una versió profundament actualitzada i agressiva del seu prototip híbrid. L’experiència inqüestionable de veterans com Brendon Hartley i Kamui Kobayashi serà la gran basa japonesa per frustrar la festa dels apassionats aficionats locals diumenge a la tarda.

Alternatives i batalla a LMGT3

Més enllà dels dos grans favorits al títol, la graella presenta novetats llamineres com l’estrena absoluta de la marca sud-coreana Genesis. L’equip nord-americà Cadillac haurà de sobreposar-se al contratemps mèdic d’Alex Lynn, operat del coll recentment segons ha confirmat l’equip, mentre que la nodrida categoria LMGT3 promet igualtat. Històricament, l’asfalt d’Imola ha vist duels d’infart entre les mecàniques de BMW i Porsche, amb un marge de victòria irrisori d’escasses tres dècimes ara fa un any. Formacions experimentades com el VISTA AF Corse o el renovat Lexus RC F intentaran dinamitar aquesta hegemonia germànica.

Tota aquesta acció arrencarà oficialment el divendres 17 d’abril amb els primers entrenaments lliures, el dissabte 18 d’abril a partir de les 14:30 hores es disputarà la classificació i la Hyperpole. Finalment, els semàfors s’apagaran el diumenge 19 d’abril a les 13:00 hores per donar inici a una cursa de sis hores on la gestió del trànsit posarà a prova la resistència humana.