Dries Vanthoor hereta la primera plaça de la graella en la categoria Hypercar després que Jack Aitken perdés el millor registre per una infracció reglamentària.
El cronòmetre pot ser cruel, però els despatxos encara ho són més. L’edició d’enguany de les 24 Hores de Le Mans ha arrencat amb un desenllaç de classificació absolutament imprevisible i carregat de tensió. Quan tot semblava indicar que l’equip americà celebraria la primera plaça de manera èpica, una sanció a Cadillac ha canviat per complet el guió de la llegendària cursa francesa.
Jack Aitken havia aconseguit esgarrapar cinc escasses mil·lèsimes de segon a Dries Vanthoor amb una actuació estel·lar en el darrer sector del traçat. Malgrat aquest esforç al volant del prototip número 38 de l’escuderia Jota, una infracció del reglament ha invalidat el temps del pilot britànic i l’ha condemnat sobtadament a la desena posició de la graella de sortida.
L’equip americà s’ha quedat sense la primera posició a la graella per una penalització per incorporar-se al carril ràpid (fast lane) del pitlane un minut abans que els estigués permès, just abans de l’inici de la sessió final.
D’aquesta manera tan freda, el prototip número 15 de BMW M Team WRT, pilotat pel mateix Vanthoor al costat de Kevin Magnussen i Raffaele Marciello, ha heretat una valuosíssima pole position gràcies al seu registre previ de tres minuts, vint-i-dos segons i cinc-centes seixanta-quatre mil·lèsimes. Aquest gir inèdit dona a la marca bavaresa la seva primera pole de la història a Le Mans.
Llums i ombres a la classe reina
Abans d’arribar al drama final de la segona ronda, la primera sessió classificatòria ja havia deixat pel camí víctimes il·lustres i havia confirmat sorpreses majúscules. Charles Milesi va fer vibrar el públic local situant l’Alpine número 35 al capdamunt de la taula durant una bona estona, demostrant amb contundència que el prototip francès té ritme a una volta.
Al seu torn, la irrupció de Genesis va destacar notablement per ficar els dos cotxes a la segona sessió de la Hyperpole, i posant contra les cordes els veterans de la categoria. El contrast absolut de la jornada, però, el va protagonitzar la gran esquadra dominadora de la darrera dècada. Els Toyota van quedar relegats al fons de la classificació, amb Kamui Kobayashi i Ryo Hirakawa incapaços de trobar l’adherència necessària i cedint més d’un segon i mig respecte als líders.
Les decepcions es van multiplicar als boxs veïns, atès que els Aston Martin i el Ferrari número 50 d’Antonio Fuoco també van caure eliminats de manera prematura, un fet que evidencia la igualtat ferotge d’aquesta època daurada del campionat.
Un domini incontestable a la categoria LMP2
Mentre la divisió principal oferia un autèntic caos de posicions, la batalla pels honors a la segona divisió de prototips va tenir un clar amo sobre l’asfalt. El jove talent franco-canadenc Esteban Masson, vinculat al programa de desenvolupament de Toyota, va oferir una exhibició de pilotatge per assegurar la primera posició de la categoria LMP2. Al volant de l’Oreca 07 número 29 de l’equip Forestier Racing by Panis, Masson va establir fins a dos registres prou ràpids per garantir-se el lideratge, superant finalment per gairebé quatre dècimes el vehicle de l’escuderia IDEC Sport.
L’exhibició de velocitat a LMGT3
Mattia Drudi ha esmicolat els cronòmetres pilotant l’Aston Martin Vantage de l’estructura Heart of Racing, adjudicant-se la posició d’honor a la categoria LMGT3 amb un avantatge de gairebé un segon sencer sobre la resta del grup. El pilot oficial de la marca britànica no va cedir a la pressió quan els comissaris li van anul·lar el primer intent per excedir els límits de la pista, sinó que va replicar tot seguit amb una volta sublim i completament inabastable.
L’italià Alessio Rovera va aconseguir col·locar el Ferrari 296 d’AF Corse en la segona plaça, desbancant els dos veloços Lexus RC F de l’equip ASP. A la zona mitjana, el nord-americà Logan Sargeant va quedar eliminat del tall definitiu per només mitja dècima conduint el Ford Mustang de l’equip Proton.
