La 70a edició de la Ràl·li de l’Acròpolis aterra al Peloponès amb la vocació de ser la prova més exigent de la temporada. Tres-cents vint quilòmetres cronometrats sobre roca viva, calor d’estiu i un traçat gairebé nou: dels disset trams previstos, tan sols un repeteix la configuració de l’any passat.

L’organització ha optat per recuperar clàssics com Bauxites —absent des del 2022— i ha incorporat etapes estrena com Kolines, que representa la primera presència d’un tram d’Arcàdia des del 1985. La base de la prova és Loutraki, i el dijous a la nit els cotxes creuaran el golf de Corint en ferri des de Corint fins a Ítea, un detall logístic que no es veia a la prova grega des del 1991.

El Ral·li Acròpolis és una de les proves més antigues i respectades del calendari mundial. Nascuda el 1953, va entrar al Campionat del Món de Ràl·lis el 1979 i durant dècades va ser considerada la prova més dura del campionat, fins al punt que els mecànics la temien tant com els pilots. Les seves pistes de pedra calcària, les roques que emergeixen sense avís i les temperatures que couen els pneumàtics van forjar una reputació d’implacabilitat que cap altra prova del WRC ha pogut igualar.

Figures com Walter Röhrl, Ari Vatanen, Juha Kankkunen o Carlos Sainz van escriure algunes de les seves pàgines més memorables en territori grec. Després d’un parèntesi llarg —la prova va desaparèixer del calendari entre el 2014 i el 2020— va tornar el 2021 amb una identitat renovada però amb la mateixa pedra de sempre. Enguany celebra la seva 70a edició amb la voluntat de recordar al món per què Grécia no s’assembla a cap altre lloc de la terra.

Set proves per decidir un títol obert

A set proves del final, el Campionat del Món de Ràl·lis ofereix una classificació que no acaba de trobar un dominador clar. Elfyn Evans (Toyota GR Yaris Rally1) encapçala la general amb vint punts d’avantatge després d’una actuació impecable al Japó, però la seva arribada a Grècia té més d’interrogant que de triomf anunciat. L’Acròpolis no ha estat mai un terreny amable per al gal·lès: problemes mecànics el 2021 i el 2022, i una bolcada a l’edició del 2024 dibuixen un historial que els seus rivals coneixen bé. A sobre, sortir primer de carretera —el privilegi enverinat del líder— significa netejar per als que vénen darrere, un desavantatge real en condicions tan degradades com les que ofereix el Peloponès. La gran pregunta tàctica és si Evans optarà per atacar per ampliar la renda o prioritzarà la contenció de danys.

Sébastien Ogier, company a Toyota, arriba amb un objectiu ben definit: repetir la victòria que va aconseguir a Grècia fa quinze anys, aprofitant la seva reputada gestió dels pneumàtics en proves d’aquest tipis. Takamoto Katsuta, que es va imposar al Safari sabent gestionar situacions límit com les que es poden trobar a Grècia, busca la redempció després d’un abandonament prematur a la darrera prova a casa seva.

Oliver Solberg sota els focus

La prova helena és l’escenari de l’estrena d’Oliver Solberg a la categoria reina en terreny grec. El jove suec havia guanyat la classe WRC2 a la mateixa prova el 2025, però el seu debut en Rally1 a l’Acròpolis arriba carregat de context incòmode: al Japó va protagonitzar un accident seriós que li va valer una crítica pública del seu propi company d’equip. Les paraules del campió ennovenat van tenir ressò dins i fora de l’assistència, i Solberg arriba a Grècia amb la necessitat de demostrar maduresa sense perdre agudesa.

Hyundai amb l’esperança de la terra

Hyundai arriba a l’Acròpolis amb esperances. Tres victòries en les últimes cinc edicions des que la prova va tornar al calendari el 2021, en un any on les desgràcies s’han acumulat. Adrien Fourmaux, amb Alexandre Coria de copilot, és la referència de l’equip enguany. La seva regularitat l’ha dut fins al sisè lloc del campionat, i a Grècia aspira a sumar un resultat que el torni a apropar a la zona noble. Thierry Neuville, encara amb opcions teòriques al títol, necessita que Evans pateixi per mantenir viva la seva candidatura. El veterà Dani Sordo completa el trio: onzena participació a l’Acròpolis, quatre pòdiums en el seu palmarès grec i un bagatge que a les pistes rocoses del Peloponès val tant com la velocitat pura.

L’altre nom propi de la generació emergent és Sami Pajari. El finlandès, sòlid en terra i amb una trajectòria ascendent en superfícies com la grega, es presenta com el candidat més creïble a una sorpresa de podi o fins i tot a la primera victòria absoluta en el WRC. A la banda de la M-Sport Ford, Josh McErlean i Mārtiņš Sesks intenten construir un resultat de referència per a la marca anglesa en una temporada discreta.

El WRC2 arriba amb tots els principals favorits

La categoria WRC2 presenta a l’Acròpolis una de les inscripcions més competitives de la temporada, amb trenta cotxes Rally2. Yohan Rossel, amb el Lancia Ypsilon HF, és el gran favorit, però el seu germà petit, Léo, segur que li ficarà les coses difícils en el debut amb el Lancia. Andreas Mikkelsen, Roope Korhonen, Roberto Daprà, Gus Greensmith o Alejandro Cachón, s’erigeixen com els principals aspirants a desafiar-los.

En aquest context, la representació catalana aporta dos noms propis. Jan Solans, amb un Skoda Fabia RS al costat de Rodrigo Sanjuan, arriba amb la intenció de sumar en una prova de terra que s’ajusta al seu perfil competitiu després de la gran actuació de Portugal. L’altra connexió catalana és Marc Martí: estarà al costat de Miguel Granados al número 47 amb un altre Skoda Fabia RS. El mexicà i campió de Catalunya de Ral·lis, Alejandro Mauro, també estarà present en la prova grega.

El recorregut, un rival en si mateix

El dijous marca una arrencada atípica. La jornada inaugural combina el shakedown a Loutraki —un tram que s’utilitza en sentit invers per primera vegada des del 2013 i que mostra les cicatrius dels incendis forestals recents— amb el Super Especial d’Hellinikon, al sud d’Atenes, en format cara a cara sobre asfalt. Però el detall que distingeix aquest dijous de tots els anteriors és la travessa en ferri des de Corint fins a Ítea, creuant el golf de Corint a la nit amb els cotxes a bord. Cap edició moderna havia recorregut a aquest recurs logístic; cal remuntar-se al 1991 per trobar un precedent. Amb aquesta maniobra, l’organització reposiciona geogràficament tota la prova i obre la porta a una zona de trams que feia anys que no s’explorava.

El divendres és el dia de la càrrega màxima: 129 quilòmetres cronometrats que porten els pilots des d’Ítea de tornada cap a Loutraki, invertint l’esquema habitual. L’especial de Bauxites —absent des del 2022— obre les hostilitats amb la seva característica terra rogenca i el golf d’Ítea de fons. Parnassos, rebatejada però amb l’ADN del Drossohori del 2012, acumula forquilles durant quilòmetres consecutius fins que s’obre en una baixada fluida. Stiri, l’únic tram idèntic a l’edició anterior, introdueix la primera pedra afilada del cap de setmana en un altiplà de molins de vent, mentre Elikon recupera les pedreres de marbre i el gran salt de l’antiga Livadia. La jornada es tanca amb Thiva, un tram de personalitat múltiple que canvia de superfície tantes vegades com de trajectòria, combinant la sortida del 2025 amb el final del 2024.

El dissabte és la jornada més nova de la història recent de la prova. Ghymno retorna al calendari per primera vegada des del 2013 en sentit invers, amb una baixada vertiginosa que desemboca en una cascada de forquilles fins a la línia d’arribada. Kolines és la gran novetat geogràfica: el primer tram d’Arkàdia al WRC des del 1985, amb dos passos d’aigua, una sinuositat que recorda les pistes portugueses. Menalo, completament inèdit en competició, seguit de Kefalari, un retorn sentimental: el mateix tram del 2013, amb el revolt on Dani Sordo i Henning Solberg van picar la mateixa roca, i un altiplà obert on els espectadors poden seguir els cotxes durant un temps inusualment llarg.

El diumenge, en canvi, és un retorn a la memòria. Aghii Theodori recupera el traçat de Kineta, que no es trepitjava des del 2013, Loutraki, que acull la Power Stage i tanca la competició, barreja la sortida de l’any passat amb el final de l’Aghii Theodori del 2025 i un pas per un riu sec —el mateix on Nasser Al-Attiyah va sortir disparat entre els arbres el 2012— que en condicions d’estiu pot concentrar tot el pols aixecat del cap de setmana. En una prova on els pneumàtics es deterioren a un ritme ràpid i on la calor pot superar els 35 graus, la gestió dels recursos al llarg dels quatre dies no és una opció estratègica: és una condició de supervivència.

Itinerari Ral·li Acròpolis 2026