Hi ha circuits que formen part del calendari; Spa-Francorchamps, en canvi, forma part de l’imaginari col·lectiu de la Fórmula 1. Del 17 al 19 de juliol, el Gran Premi de Bèlgica tornarà a portar el Mundial a les Ardenes per disputar la desena cita de la temporada 2026.

L’origen del traçat es remunta al 1921, quan Jules de Thier i Henri Langlois van Ophem van dibuixar un recorregut triangular de 14,9 quilòmetres aprofitant carreteres obertes entre Francorchamps, Malmedy i Stavelot. Aquell circuit salvatge, ràpid i implacable va acollir el seu primer Gran Premi no puntuable el 1924, abans d’entrar en la història del Campionat del Món com una de les set proves de la temporada inaugural de la Fórmula 1, l’any 1950.

Juan Manuel Fangio va signar la primera victòria mundialista a Spa, encapçalant un doblet d’Alfa Romeo amb Nino Farina. Des d’aleshores, Bèlgica ha estat escenari de grans gestes i també de jornades marcades per una meteorologia tan canviant com determinant.

El redisseny de 1979 va reduir substancialment la longitud del traçat, però no li va restar personalitat. Amb 7,004 quilòmetres, Spa continua sent el circuit més llarg del calendari actual; la cursa es disputa a 44 voltes, per completar 308,052 quilòmetres.
Eau Rouge-Raidillon n’és la imatge més recognoscible: una seqüència de canvis de rasant en què els monoplaces encadenen esquerra, dreta i pujada a una velocitat vertiginosa. Però Spa no s’acaba aquí: La Source, Les Combes, Bruxelles, Pouhon, Fagnes o Blanchimont exigeixen precisió, compromís i un cotxe equilibrat.

La pluja, o simplement l’amenaça de pluja, hi acostuma a fer la guitza. La dimensió del bosc de les Ardenes permet que una zona del circuit estigui molla mentre en una altra l’asfalt manté adherència, una situació que converteix les lectures des del mur i les decisions de pneumàtics en un element central de la cursa.

Com arriba el campionat

Kimi Antonelli arriba a Spa com a líder del Mundial de pilots amb 179 punts, però el seu marge ja no és gens còmode. George Russell, company seu a Mercedes, és segon amb 154 punts, a 25 del pilot italià, després que Antonelli no puntués al Gran Premi de Gran Bretanya. Silverstone va tornar a obrir la partida. Charles Leclerc hi va aconseguir la victòria per a Ferrari, Russell va ser segon i Lewis Hamilton va completar el podi; un resultat que permet al britànic de Ferrari presentar-se a Bèlgica tercer de la general, amb 147 punts, a 32 del lideratge.

Leclerc, quart amb 108 punts, necessita donar continuïtat a l’impuls de casa seva per reenganxar-se a la lluita de dalt. Més enrere, Lando Norris suma 97 punts, Oscar Piastri en té 82 i Max Verstappen, després d’abandonar a Silverstone, és setè amb 76.

En constructors, Mercedes conserva una renda considerable: lidera amb 333 punts, per davant dels 255 de Ferrari. McLaren és tercera amb 179, mentre que Red Bull en suma 128; sobre el paper, doncs, l’equip de Brackley arriba com a referència, però Ferrari ha retallat terreny i Spa acostuma a premiar qui troba el compromís just entre eficiència aerodinàmica i pas per revolt ràpid.

Aquest serà un cap de setmana especial per a Hamilton, que assolirà els 390 Grans Premis disputats a la Fórmula 1. La xifra afegeix una nota històrica a una prova que ja en va sobrada.

Horaris GP de Bèlgica 2026