Sami Pajari ha aconseguit la seva primera victòria al Campionat del Món de Ral·lis amb una exhibició de velocitat sobre terra que deixa poc espai per al debat: va liderar de principi a final, va guanyar dotze dels divuit trams i va encadenar nou millors temps consecutius.
Amb Marko Salminen a la dreta del Toyota GR Yaris Rally1, Pajari va completar la prova amb 19,5 segons de marge sobre Oliver Solberg i Elliott Edmondson. El nou format, concentrat en cinquanta hores, exigia evitar qualsevol errada. Pajari va respondre amb regularitat, però també amb autoritat quan la cursa demanava atacar.
La victòria té una dimensió que va més enllà d’un resultat puntual. Amb 24 anys, Pajari és el segon pilot que estrena palmarès al WRC aquesta temporada, després del seu company Takamoto Katsuta. I surt d’Estònia tercer del campionat, a 33 punts d’Elfyn Evans. El finlandès ja no és només una promesa és un candidat que ha demostrat que pot administrar una primera posició sota pressió.
En arribar a meta, Pajari no amagava l’abast del moment
És una cosa tan increïble! Potser no m’adono del que acabo de fer. A tothom que treballa a Toyota Gazoo Racing, estic súper, súper feliç i agraït amb vosaltres! Gràcies per tot el suport, gràcies per confiar en mi. Sabíem que arribaria, no hi havia cap dubte, però ara ho hem aconseguit. Així que està bé.
Pajari
Solberg suma, però Pajari marca el ritme

Oliver Solberg arribava a Estònia amb un precedent favorable: hi havia estrenat el seu compte de victòries al WRC dotze mesos abans. Aquesta vegada, però, el guió va ser diferent. El guanyador de Monte-carlo va ser l’únic que va inquietar Pajari amb una certa continuïtat, especialment dissabte al matí, quan dos escratxos van reduir la diferència a 14,1segons.
La resposta de Pajari va ser immediata. A la tarda va tornar a obrir forat, sense errors i sense donar senyals de nerviosisme. Solberg va reconèixer durant el ral·li que no trobava les sensacions necessàries per atacar amb tota la confiança, però el segon lloc és valuós després d’haver abandonat en quatre de les cinc cites anteriors.
Hyundai conserva el podi

La batalla pel tercer lloc va concentrar bona part de l’interès fora del duel Toyota. Adrien Fourmaux i Thierry Neuville van aprofitar una posició de sortida més favorable per col·locar-se tercer i quart divendres, però cap dels dos Hyundai i20 N Rally1 no va tenir el ritme per discutir el lideratge.
Fourmaux va sortir reforçat d’un ral·li accidentat. Va sobreviure a un ensurt en un salt al segon tram, a un contacte amb un anticut i a una punxada lenta dissabte. Tot i això, va mantenir Neuville sota control. El belga, campió del món el 2024, va millorar a mesura que avançava la prova i va marcar l’escratx al quinzè tram, fins a deixar la diferència en 1,9segons.
El francès, tanmateix, va replicar amb contundència al penúltim tram de diumenge i va assegurar-se el tercer calaix. Neuville va haver de conformar-se amb la quarta plaça, en un resultat correcte però lluny de les expectatives.
Evans limita danys al Mundial
Elfyn Evans va pagar de nou el peatge d’obrir pista divendres. El gal·lès va acabar aquella primera jornada en novena posició, penalitzat per la neteja de les pistes estònies, però dissabte va remuntar fins al sisè lloc gràcies a una posició de sortida més profitosa. Els set punts sumats al Súper Diumenge li permeten ampliar a 25 punts l’avantatge sobre Katsuta al capdavant del campionat del món de ral·lis.
Sébastien Ogier, cinquè en el seu retorn a Estònia des del 2021, també va patir per l’ordre de sortida. El francès, que persegueix un desè títol mundial, va complir almenys l’objectiu d’acabar davant d’Evans i Katsuta.
El japonès de Toyota va abandonar divendres quan rodava sisè, afectat per les punxades. Martins Sesks, setè amb M-Sport-Ford, va superar una penalització inicial de 20 segons per arribar tard a l’assistència després d’un accident al shakedown, abans que una punxada frustrés la seva actuació. Esapekka Lappi va ser vuitè en el seu retorn al tercer Hyundai, per davant de Jon Armstrong.

El top deu el va tancar l’estonià Robert Virves, vencedor del WRC2 per 7,6segons després d’un duel intens amb Teemu Suninen i Roope Korhonen.


