Norris dominava a plaer fins que una aturada incomprensible durant el cotxe de seguretat virtual el va condemnar a la cinquena posició

Lando Norris ho tenia tot sota control. Sortia des de la pole, s’havia escapat amb autoritat i gestionava el ritme sense ensurts en l’estrena del traçat urbà del Madring. Però els estrategs de McLaren van decidir complicar-se la vida de la manera més inversemblant just quan el cotxe de seguretat virtual es donava per acabat. Kimi Antonelli, fred i oportunista, va recollir el regal per sumar la seva vuitena victòria d’aquesta temporada 2026.

El Gran Premi d’Espanya va començar amb un duel estratègic abans i tot d’apagar-se els semàfors. Pirelli preveia una diferència de tracció de 2,31 metres a favor dels compostos tous respecte als mitjans en els primers metres. Això va empènyer Max Verstappen i Lewis Hamilton, des de la segona fila, a calçar el pneumàtic vermell, a diferència de Norris i Antonelli, que anaven amb el groc. L’heptacampió de Mercedes va fer una sortida molt més neta, però es va quedar sense espai per llançar l’atac abans d’encarar el primer revolt.

A partir d’aquí, es va mastegar la tensió. Tant Antonelli com Verstappen es va saltar la segona variant pel revolt interior. El jove pilot de Mercedes va retornar de seguida la posició a Norris —i va haver de repetir la maniobra de compensació pocs girs després—, mentre que el neerlandès de Red Bull va mantenir-se per davant del Ferrari de Charles Leclerc.

Verstappen va protestar enèrgicament per ràdio, assegurant que havia hagut d’esquivar una maniobra temerària de Hamilton, però el mur de boxs de Milton Keynes, preoucpat per la possibilitat d’una sanció, li va ordenar cedir el pas. D’aquesta manera, el vigent campió va haver de deixar passar Antonelli i el mateix Hamilton a la quarta volta.

La fustració de Mercedes es va fer palesa ben aviat. Hamilton va començar a queixar-se de problemes als frens. El seu ritme va caure en picat a la cinquena volta, se’n va anar de llarg a la sisena i va haver d’abandonar el monoplaça al garatge després que l’equip li ordenés retirar-se.

A la volta deu, Norris liderava còmodament amb cinc segons sobre Antonelli, onze sobre Verstappen, tretze sobre Leclerc i quinze sobre George Russell. Al darrere, a una eternitat de quinze segons més, Liam Lawson encapçalava el gran grup de la zona mitjana.

La pífia de McLaren a boxes

Un avís de frens similars al de Hamilton va obligar Lance Stroll a abandonar l’Aston Martin a la volta tretze, fet que va activar el cotxe de seguretat virtual. Els perseguidors immediats —Antonelli, Verstappen i Russell— es van llançar en línia cap al carril de boxs per fer una parada barata. Norris i Leclerc, en canvi, van decidir mantenir-se a la pista.

L’errada de McLaren es va certificar quan la direcció de cursa va retirar el cotxe de seguretat virtual. En lloc de mantenir el britànic a pista per consolidar l’avantatge, l’equip el va cridar a boxes amb la bandera verda ja operativa. Per acabar de reblar el clau, els mecànics van fer una aturada lentíssima. Norris va tornar a l’asfalt en la cinquena posició, a setze segons de Leclerc i a catorze del nou líder virtual, Antonelli.

Al darrere, Russell —que havia sortit amb el compost dur i s’havia passat al mitjà durant el VSC— va fer una segona aturada molt prematura a la volta vint-i-vuit de les cinquanta-set programades per tornar al pneumàtic blanc. Tot i que va acabar avançant Lawson per l’exterior de la traçada a la volta trenta-cinc per col·locar-se cinquè, el britànic no amagava la seva disconformitat amb el mur de boxs: «Per què hem parat? Crec que hauríem pogut mantenir Norris al darrere».

Nervis i poques oportunitats a la part final

La cursa va entrar en una fase de desgast fins a la volta quaranta-cinc, quan els quatre líders es van estrènyer les diferència a només quatre segons. Antonelli pressionava Leclerc, mentre que Norris feia anar de corcoll Verstappen per la tercera posició.

Ferrari jugava la carta de retardar al màxim l’aturada de Leclerc a la recerca d’un accident o un incident que provoqués un altre cotxe de seguretat, però el Madring no va donar treva. Sense incidents a la vista, el monegasc va haver de passar pel box a la volta quaranta-vuit. Amb només nou voltes per davant, va muntar els tous, però es va quedar a terra de ningú, lluny del podi.

La lluita per la victòria es va reduir a una batalla a tres bandes sense espai per a l’error. Malgrat la proximitat dels monoplaces, avançar en aquest traçat urbà va resultar missió gairebé impossible. L’únic ensurt va arribar a la penúltima volta, quan Verstappen va haver de saltar-se la xicana del cinquè revolt a causa dels doblats, moment en què Norris va intentar ficar-li el cotxe sense èxit. Antonelli va creuar la línia de meta assegurant un triomf molt treballat.

Decepció local i topada de galls

Leclerc va aconseguir salvar la quarta plaça davant l’escomesa final de Russell, mentre que Lawson es va apuntar una meritòria sisena posició en la seva tercera cursa oficial des que ha tornat a vestir els colors de Red Bull. Pierre Gasly, que va intentar aguantar cinquanta-cinc voltes amb el pneumàtic dur per pescar en un hipotètic cotxe de seguretat final, va haver d’entrar a boxes a darrera hora i va caure fins a la dotzena posició. El seu company d’equip, Franco Colapinto, va aprofitar el ball de parades del primer VSC per pujar fins a la setena plaça.

Oscar Piastri va acabar en una grisa vuitena posició després d’una sessió de qualificació que ell mateix va descriure com «un autèntic desastre». L’australià va fer gairebé tota la cursa amb l’aleró davanter malmès per un toc inicial amb Russell. Arvid Lindblad i Nico Hülkenberg van esgarrapar els últims punts en joc per a Racing Bulls i Audi.

La nota trista per als aficionats locals la va posar la topada entre Fernando Alonso i Carlos Sainz quan lluitaven per la dissetena plaça. L’incident va deixar l’Aston Martin de l’asturià amb danys greus a l’aleró i va costar una penalització de cinc segons al madrileny de Williams. Alonso va acabar dissetè i Sainz es va afegir a la llista d’abandonaments d’una estrena del Madring que i deixa un gust agredolç.