Toyota va estrenar el WEC a Catalunya amb un doblet històric i títol de constructors a la butxaca, Ferrari va aconseguir amb Molina un meritori tercer lloc a casa i Genesis va anar de la gloria de la pole a la desgràcia de la bandera groga. Una cursa que va començar sota pluja i va acabar al sol
El Circuit de Barcelona-Catalunya no estava al calendari inicial de la FIA WEC 2026. El conflicte a l’Orient Mitjà, que a principis d’any va obligar a suspender els 1812 km de Qatar i les 8 Hores de Bahrain, va fer que la FIA i l’ACO busquessin un refugi europeu d’emergència: Barcelona, per primera vegada en la història, i Monza, que torna al calendari des de 2023. Així, la 6 Hores de Barcelona, setena prova del campionat, amb 35 vehicles: 17 “Hypercars” i 18 LMGT3, va néixer amb un format de sis hores i els 25 punts habituals per al vencedor.
El circuit de Barcelona – Catalunya, de 4.657 metres i 14 revolts (6 a l’esquerra i 8 a la dreta), ja havia acollit el Prologue de la temporada 2019-20, però aquest era el primer cop que el campionat més important del món de resistència disputava una cursa sobre aquest asfalt.
De la pole històrica de Genesis al col·lapse
El dissabtre, el francès Mathys Jaubert va fer història. El jove de 21 anys, al volant del Genesis Magma Racing #17, va marcar 1.30.166 en l’Hyperpole, la primera pole de la marca coreana al WEC, i es va convertir en el pilot més jove de la història en aconseguir-la a la general. Però el #19 també va sortir tercer, mentre que el Toyota #8, de Hirakawa, sortia segon, 0.170 segons darrere. Era la sisena cursa consecutiva amb un pole-sitter diferent, un fet sense precedents a la WEC, i, Toyota sumava a la quarta victòria en set curses.
La cursa va trencar l’equilibri de la qualificació ben aviat. Sota una pluja inicial que va durar hores, el Toyota #8 de Buemi, Hartley i Hirakawa va agafar el control des de la primera volta. El planejament va ser implacable i, després de diverses banderes verdes i un safety car cap a la quarta hora a causa de la sortida de l’Aston Martin GT3, els dos TR010 Hybrid van ser inaccessibles. La cosa va acabar en 1-2: el #8 va creuar la meta amb 0.583 segons d’avantatge sobre el #7 (Conway, Kobayashi i de Vries), per a un temps total de 6 hores, 1 minut i 20.906 segons en 198 voltes.
La cursa amb més domini de la història
Les xifres ho deixen clar. A Barcelona, els vencedors van liderar 350 de les 381 voltes, un 91.9% de la cursa sota control, la cursa amb més domini de la història del WEC. El contrast amb Fuji 2026 és absolut: allà, els guanyadors només havien conduït 31 de les 390 voltes al capdavant, un 7.9%. Si Fuji va ser una cursa oberta i imprevisible, Barcelona va ser una sentència sense apel·lació.
Kobayashi, el rei de les voltes ràpides
El pilot japonès va fer la volta ràpida de cursa del cap de setmana per tretzena vegada al WEC (primera vegada des de COTA 2024), la millor marca absoluta en la història dels LMP1/Hypercar (1:32.379), uns 20 segons més lent que a la F1, que pesa uns 800 kg, té uns 1.000 CV, aerodinàmica extrema i DRS; mentre que un hypercar de WEC (Toyota TR010) pesa uns 1.000 kg, i compta amb uns 680 CV. El seu segon lloc a Barcelona li va permetre arribar als 50 pòdiums, sent el quart pilot a aconseguir-ho, després dels seus companys Buemi, Hartley i Conway.
Ferrari, quarta marca amb més voltes acumulades
En la 30a cursa del 499P, Ferrari va superar les 18.158 voltes de Rebellion i es va convertir en la quarta marca amb més voltes acumulades de la classe reina del WEC. L’altra cara de la moneda: el Ferrari #50, pilotat per Fuoco, Molina i Nielsen, va arribar tercer però no va poder trencar el domini japonès.
Genesis, de la gloria a la desgràcia
El triomf de la pole es va esvair en la primera hora. Penalitzacions i un drive-through per incompliment de bandera groga van despatxar el #17 a la 16a posició, sense punts, després de començar en primer lloc. Una cursa que, en teoria, havia de ser la seva.
LMGT3: la festa de Porsche i la setmana negra de Ford
El #92 The Bend Manthey Porsche, del trio Shahin-Pera-Lietz, va guanyar per 4.750 segons sobre el McLaren de Garage 59, mentre el BMW de Team WRT #69 aconseguia el tercer lloc, el 69è pòdium de la història de l’LMGT3, una coincidència numèrica curiosa. La victòria va suposar el primer triomf de Porsche a la categoria des de Le Mans 2025. En l’altra banda, el Ford Mustang va viure un cap de setmana negre: el #88 de Proton Competition va ser desqualificat, la primera desqualificació d’un GT a la WEC des de, curiosament, les dues de Ford GTs de Le Mans 2019. El Mustang va arribar a 13 no-classificacions o desqualificacions, el rècord negatiu de la classe.
Els prodigis de Porsche i Toyota
La victòria del 911 GT3 R va ser el setè triomf d’aquest model al WEC, igualant els set triomfs del 911 RSR (997) entre Sebring 2012 i Le Mans 2015, i va confirmar el rècord de set guanyadors diferents en set curses entre els LMGT3 2026, una xifra inèdita per a una categoria GT en una sola temporada. El Toyota TR010 Hybrid va aconseguir a Montmeló la quarta victòria de la seva curta història, igualant el Porsche 963, i la 29a victòria amb doblet de Toyota, coincident amb la 29a victòria absoluta de Buemi amb l’equip.
La jugada del destí de Richard Lietz
Una curiosa jugada del destí va venir de Richard Lietz: va guanyar la primera cursa de 6 hores del WEC (Spa 2012) al volant del cotxe número 77, i ha guanyada de nou la cursa número 77 de 6 hores, la de Barcelona 2026. Spa 2012 va ser la primera cursa europea del WEC; Barcelona, la cinquantena.
Monza, el proper i últim capítol
Amb la corona de constructors ja a la butxaca (vuitena per a Toyota), el títol de pilots es redueix ara a un duel intern a la box: Buemi-Hartley-Hirakawa (#8) lidera per 17 punts sobre Conway-Kobayashi-de Vries (#7). La 6 Hores de Monza, del 6 al 8 de novembre, tancarà una temporada que ha recorregut Imola, Spa, Le Mans, São Paulo, Austin, Fuji, Barcelona i Monza, i que ha deixat, entre altres històries, la de la primera cursa del WEC a Catalunya,
Dades extretes de @WECDATA.