La supressió dels límits de mandat obre la porta a una presidència vitalícia de l’organisme rector de la Fórmula 1
L’assemblea general de la FIA celebrada aquest dijous a Macau ha donat llum verda, amb una majoria aclaparadora del 90,71%, a la supressió dels límits de mandat per al president de l’organisme. La proposta, impulsada pel mateix Mohammed Ben Sulayem, elimina el topall anterior de tres mandats de quatre anys cadascun i obre la porta a que el dirigent emiratí, de 64 anys, es perpetuï al càrrec molt més enllà del 2033, any en què hauria d’abandonar el poder.
Però la votació de Macau no és el punt d’arribada. Segons la BBC, fonts properes a Ben Sulayem indiquen que el seu objectiu és també suprimir la restricció d’edat —fixada ara als 70 anys per a qualsevol candidat a la presidència— amb la voluntat declarada d’exercir el càrrec de manera indefinida. Una presidència vitalícia a l’organisme rector de la Fórmula 1 i de l’automobilisme mundial.
La justificació oficial i els seus límits
La FIA ha defensat la mesura al·legant que es tractava d'»establir un criteri coherent sobre la durada dels càrrecs en tots els òrgans de la FIA, similar al que ja existeix en els consells mundials i el senat». L’argument és que altres rols de l’organització, com ara la presidència del comitè antidopatge o la direcció del comitè del límit de costos de la F1, tampoc no tenien límits de mandat. Homogeneïtzar cap avall, en definitiva.
La crítica més articulada ha arribat de Robert Reid, exvicepresident de la FIA per a l’esport que va dimitir l’any passat al·legant un «trencament dels estàndards». En un article publicat a LinkedIn, Reid va exposar el nucli del problema amb precisió quirúrgica:
«Els límits de mandat no són una salvaguarda perfecta. No garanteixen una bona governança. No eviten els errors de judici. Però sí que creen un moment en el qual la renovació ha de produir-se. Recorden a una institució que el càrrec és temporal, que la legitimitat s’ha de renovar, i que cap individu no hauria de convertir-se en estructuralment indispensable.»
Robert Reid
Un blindatge electoral que tanca el pas als rivals
Paral·lelament a la supressió dels límits de mandat, l’assemblea ha aprovat dues modificacions que enduririen les condicions per presentar candidatures presidencials alternatives. D’una banda, els aspirants hauran de «demostrar experiència suficient dins d’un membre de la FIA o d’un òrgan de la FIA». De l’altra, el termini per presentar la llista de vicepresidents de suport s’ha ampliat de 49 a 100 dies abans de l’elecció, més del doble.
En l’article de Reid, el copilot ha advertit sobre el risc que aquestes regles, aparentment tècniques, encobrissin una funció de filtre polític:
«La redacció de les normes d’elegibilitat és determinant. Si l’estàndard no està clarament definit, el poder es desplaça cap a qui l’aplica. Un requisit d’experiència pot convertir-se en un judici d’acceptabilitat. Una salvaguarda contra candidats poc seriosos pot convertir-se en una barrera contra candidats incòmodes.»
Robert Reid
No és una preocupació abstracta. En les eleccions de l’any passat, tres candidats rivals van ser exclosos per un mecanisme tècnic relacionat amb la presentació de vicepresidents regionals, en el qual l’única candidata disponible per a l’Amèrica del Sud ja formava part de l’equip de Ben Sulayem. Una de les aspirants excloses, Laura Villars, ha demandat la FIA davant els tribunals francesos per impugnar el procés electoral.
La FIA governa la competició automobilística mundial (tot i que el seu radi d’acció principal és l’europeu) en un moment de màxima projecció econòmica i mediàtica de la Fórmula 1. Precisament per això, la qüestió de la governança interna transcendeix l’esfera administrativa: afecta la credibilitat de les decisions tècniques i esportives que condicionen centenars de milions d’euros i la competitivitat de les escuderies. Que l’organisme rector avanci cap a una presidència sense horitzó temporal, amb mecanismes electorals que dificulten la competència, és una tendència que molts actors observen amb preocupació, tot i que rarament amb el micròfon obert.
Font: BBC
