La generació que havia de casar espectacle, electrificació i contenció de costos ha acabat amb un domini absolut Toyota, costos disparats i motors 100% de combustió

Els World Rally Car estrenats el 2017 van dur al límit la recepta anterior. Conservaven el motor turbo d’1,6 litres, però el restrictor creixia de 33 a 36 mil·límetres. La potència passava d’uns 310 a 380 CV, tornava el diferencial central actiu i l’aerodinàmica guanyava llibertat, amb carrosseries eixamplades i alerons enormes.

Aquells WRC, derivats d’un model de producció, eren ràpids i sofisticats. La FIA va preparar el relleu amb tres prioritats: seguretat, costos i electrificació. El Rally1 abandonava la carrosseria de sèrie com a estructura central i adoptava una cèl·lula tubular comuna. També simplificava suspensions, turbo, transmissió de cinc velocitats i diferencials.

Una idea teorica que sonava molt bé sobre el paper però no va acabar funcionant sobre els trams

Des del 2022, el motor tèrmic s’associava a un conjunt híbrid estàndard de 100 kW i bateria de 3,9 kWh. El pic conjunt superava els 500 CV. La nova cèl·lula reduïa fins a un 50% la intrusió en accidents. La promesa verda, però, només va durar tres temporades: el 2025 desaparegué l’híbrid, el pes mínim baixà de 1.260 a 1.180 quilos i el restrictor passà de 36 a 35 mil·límetres.

2022: Loeb obre l’era; Rovanperä se l’apropia

M-Sport Ford va encertar el primer tret. Sébastien Loeb, amb Isabelle Galmiche, va guanyar Montecarlo als 47 anys amb el Puma Rally1. Era una estrena perfecta, però no l’inici d’una candidatura sostinguda. Kalle Rovanperä va encadenar Suècia, Croàcia i Portugal, sumà sis triomfs i es proclamà campió amb 22 anys i un dia, rècord absolut. Toyota guanyà set dels tretze ral·lis i la corona de marques.

Hyundai hi havia arribat ofegada pel calendari. Va ser l’última marca a comprometre’s amb la normativa, i la versió definitiva no va rodar fins al novembre del 2021. Thierry Neuville n’havia destruït l’únic xassís disponible durant un test. Julien Moncet, director adjunt de l’equip, admetia: «Vam començar una mica tard respecte dels altres. Vam tenir menys temps per validar-ho tot». Malgrat tres victòries d’Ott Tänak i dues de Neuville, l’i20 N no podia compensar aquell origen precipitat.

2023: Toyota converteix la solidesa en rutina

Rovanperä va revalidar el títol amb tres victòries i una regularitat demolidora. Elfyn Evans també en va obtenir tres, però arribà massa lluny del finlandès al tram final del campioant. Toyota tancà la corona de marques a Xile, quan encara restaven dues proves, i acumulà nou victòries aquell any.

Hyundai en va sumar dues, amb Neuville, mentre M-Sport celebrà el triomf d’Ott Tänak a Suècia i a Xile. El GR Yaris ja no destacava sols per velocitat: puntuava amb gairebé tots els seus pilots i sobre qualsevol superfície.

2024: Neuville trenca el monopoli de pilots

Amb Rovanperä i Sébastien Ogier en programes parcials, Neuville va aprofitar l’oportunitat. Es va endur Monte-carlo i l’Acròpolis, administrà els errors i conquerí el seu primer mundial al Japó.

Hyundai, tanmateix, va deixar escapar la corona de marques per tres punts just a l’úlimta prova. Toyota resolgué el duel amb un doblet d’Evans i Ogier, més els punts del Power Stage. Va ser el marge més estret des del 1983 i la prova que l’amplitud de plantilla del fabricant japonès també decidia campionats.

2025 i 2026: una hegemonia sense maquillatge

Sense híbrid, Toyota encara va ampliar més l’avantatge. El 2025 va guanyar dotze dels catorze ral·lis, rècord de la marca, i ocupà les tres primeres places del mundial. Ogier, amb Vincent Landais, assolí la novena corona després d’un duel intern amb Evans i Rovanperä. Hyundai només es va imposar a l’Acròpolis i a l’Aràbia Saudita, mentre que M-Sport quedà, de nou, sense victòries.

El 2026 tancà el cicle amb un altre ple japonès. Evans i Scott Martin estrenaren palmarès mundial en un desenllaç a Sardenya de pel·lícula i on va acabar cinc punts davant d’Oliver Solberg i sis sobre Sami Pajari. Solberg guanyà el ral·li final i Toyota copà el podi. La marca va sumar nou triomfs amb l’equip principal i tres amb l’equip el WRT2 va assegurar la cinquena corona Rally1 consecutiva.

Les xifres d’una era tenyida de vermell, blanc i negre

Entre 2022 i 2026 es disputaren 66 ral·lis. El GR Yaris Rally1 en guanyà 48, l’i20 N Rally1 quinze i el Puma Rally1 tres. Deu pilots diferents van vèncer almenys una prova; Rovanperä, Neuville i Evans estrenaren corona mundial.

Toyota va capturar els cinc títols de marques i quatre dels cinc de pilots. El còmput retrata una superioritat que travessa dues normatives dins del mateix cicle: tres anys híbrids i dos sense assistència elèctrica.

Les xifres que separen el Rally1 híbrid del Rally1 tèrmic

Kalle Rovanperä va ser el patró de l’etapa híbrida. Entre 2022 i 2024 sumà tretze victòries i 188 escratxos, per davant de Thierry Neuville, que acumulà 124 millors temps. El Toyota GR Yaris Hybrid va guanyar 24 dels 39 ral·lis i prop de 431 especials.

Sense l’assistència elèctrica, el lideratge individual va passar a Sébastien Ogier. El francès obtingué vuit victòries i 111 escratxos entre 2025 i 2026. Oliver Solberg, però, va superar al seu company francès amb 65 trams guanyats el 2026.

Toyota dibuixà una simetria perfecta: 24 victòries amb híbrid i 24 sense. La diferència és la freqüència. Durant el primer període guanyà el 61,5% de les proves; després de retirar la unitat elèctrica, el percentatge s’enfilà fins al 88,9%.

La fiabilitat explica una part de l’abisme. Toyota es va moure en ràtios d’entre 7,7% i 7,5% per temporada, mentre que Hyundai i M-Sport es van moure sovint entre el 14% i el 25%.

L’arribada més ajustada va ser la de Sardenya 2024. Tänak va superar a Ogier per dues dècimes, igualant el rècord absolut del Mundial. Sense híbrid, el mínim quedà en els 3,8 segons que separaren Evans i Katsuta a Suècia 2025.

La remuntada més gran del segon període porta la signatura d’Ogier. Al Paraguai 2025, una punxada el va relegar al vuitè lloc i li va costar gairebé 40 segons. Va recuperar set posicions i va acabar guanyant per 26,2 segons. És el resum estadístic d’una era: fins i tot quan el Rally1 canvià de tecnologia, Toyota continuà trobant el camí més ràpid cap a la victòria.

La gran simetria de Toyota

La dada més singular del cicle és perfecta: el Toyota GR Yaris va guanyar 24 ral·lis amb híbrid i 24 sense híbrid. El repartiment és idèntic, malgrat que l’etapa híbrida comprèn 39 proves i la posterior només 27.

Això implica una taxa de victòria del 61,5% durant els tres anys híbrids i del 88,9% després de retirar el sistema elèctric. Toyota no es limità a conservar el seu avantatge: el va ampliar de forma dràstica.

Pilots amb més victòries

Època híbrida: Rovanperä, 13 victòries

Rovanperä va guanyar exactament un terç dels 39 ral·lis híbrids. El seu 2022 continua sent la temporada individual més contundent d’aquell període: sis triomfs, set Power Stages i el títol més precoç de la història.

Època sense híbrid: Ogier, 8 victòries

Ogier lidera el període sense híbrid malgrat no disputar tots els ral·lis. El 2025 sumà sis victòries en onze participacions, deu podis i el novè mundial. Aquella corona l’igualà amb Sébastien Loeb al capdamunt de la classificació històrica de títols.

Pilots amb més escratxos

Època híbrida 🔋

Rovanperä domina amb 64 escratxos d’avantatge sobre Neuville. El 2023 fou el seu punt culminant: 72 especials guanyades, gairebé el doble que Neuville, segon amb 40.

Hi ha una lectura reveladora. Neuville obtingué més escratxos que Ogier durant el trienni, 124 contra 114, però el francès guanyà més ral·lis: set contra sis. La velocitat de Neuville no sempre es traduí en victòries completes.

Època sense híbrid

Ogier encapçala el bienni amb 111 escratxos, però Oliver Solberg firma el rècord anual: 65 el 2026. El suec superà els 60 d’Ogier el 2025 i es convertí en la referència de velocitat pura de l’última temporada Rally1.

Cotxes amb més victòries i escratxos

Època híbrida 🔋

El recompte de Toyota es reparteix en set victòries el 2022, nou el 2023 i vuit el 2024. El Puma concentra els seus tres èxits en Loeb a Montecarlo 2022 i Tänak a Suècia i Xile 2023.

Època sense híbrid

Toyota guanyà dotze dels catorze ral·lis del 2025 i dotze dels tretze del 2026. El seu domini arribà al 92,3% durant l’última temporada.

La diferència en escratxos encara és més explícita. El 2026, el GR Yaris va capturar prop de quatre cinquenes parts de les especials, amb 195 millors temps davant dels 48 de Hyundai.

Rècords i fites històriques

Època híbrida

Sébastien Loeb es convertí a Montecarlo 2022 en el guanyador més veterà d’un ral·li mundialista. Tenia 47 anys i 331 dies. També assolí la seva 80a victòria, la primera fora de Citroën i la primera sense Daniel Elena.

Kalle Rovanperä es proclamà campió el 2022 amb 22 anys i un dia. Va superar de llarg l’antic rècord de Colin McRae i revalidà la corona el 2023.

Thierry Neuville conquerí el 2024 el primer mundial d’un pilot belga. Ho aconseguí després de cinc subcampionats, una de les esperes més llargues entre l’estrena al WRC i la primera corona.

Ott Tänak igualà a Sardenya 2024 la victòria més ajustada de la història del Mundial: 0,2 segons sobre Ogier.

Època sense híbrid

Sébastien Ogier arribà el 2025 al novè mundial, igualant Loeb. També es convertí en el primer pilot amb deu victòries a Montecarlo comptant les seves participacions mundialistes i la del període IRC.

Kalle Rovanperä guanyà Finlàndia 2025 a una mitjana de 129,95 km/h. Fou el ral·li més ràpid de la història del WRC.

Oliver Solberg obtingué a Estònia 2025 la primera victòria absoluta en el seu retorn puntual a Rally1. El 2026 guanyà tres proves i acabà subcampió, a cinc punts d’Evans.

Sami Pajari encadenà les seves tres primeres victòries mundialistes. Cap pilot anterior havia inaugurat el seu palmarès amb tres triomfs consecutius.

Elfyn Evans es convertí el 2026 en el primer gal·lès campió mundial i en el primer britànic des de Richard Burns, el 2001. Ho aconseguí després de cinc subcampionats.

Takamoto Katsuta fou el primer japonès que guanyava una prova del Mundial des de Kenjiro Shinozuka a Costa d’Ivori 1992.

Ral·li més ajustat de l’època híbrida

Ral·li Sardenya 2024: 0,2 segons. Tänak i Järveoja derrotaren Ogier i Landais després de 266,12 quilòmetres cronometrats. Ogier arribà a la Power Stage amb 6,2 segons de marge, però un problema de pneumàtic capgirà el resultat.

La diferència igualà el rècord absolut del WRC, establert per Ogier davant Jari-Matti Latvala a Jordània 2011.

Ral·li més ajustat del període sense híbrid

El Ral·li de Suècia 2025: 3,8 segons. Evans va derrotar a Katsuta després d’arribar a la Power Stage amb 3,7 segons d’avantatge. A l’últim tram, Evans també superà el japonès per només una dècima.

Remuntades més grans

Per posicions: Ogier, del vuitè al primer: la remuntada més gran del període sense híbrid correspon al Ral·li del Paraguai 2025. Una punxada a la segona especial va fer caure Ogier de la zona capdavantera al vuitè lloc. El francès va recuperar les set posicions i guanyà amb 26,2 segons sobre Evans.

Per temps: gairebé 40 segons: en aquella mateixa prova, Ogier va perdre prop de 40 segons a causa del pneumàtic. Recuperà tot el dèficit i encara construí 26,2 segons de marge final.

El precedent híbrid: Croàcia 2022

Rovanperä havia bastit més d’un minut d’avantatge durant la primera jornada de Croàcia 2022. Una punxada i la pluja van permetre a Tänak prendre-li el lideratge a la penúltima especial. El finlandès respongué a la Power Stage, recuperà el primer lloc i guanyà per 4,3 segons. No és una remuntada tan gran per posicions, però sí un dels canvis de guió més grans: Rovanperä passà de dominar per més d’un minut a perdre el lideratge i recuperar-lo a l’últim tram.

Simetries numèriques i curiositats

24 més 24: Toyota guanyà 24 ral·lis híbrids i 24 sense híbrid. El mateix cotxe, amb dues arquitectures, divideix els seus 48 triomfs en dues meitats exactes.

13, 13 i 13: Les tres temporades híbrides tingueren tretze proves cadascuna: 39 ral·lis exactes. Rovanperä en guanyà tretze, una tercera part.

66 ral·lis, 66a victòria d’Ogier: La generació Rally1 completà 66 ral·lis. Durant el tram final del cicle, Ogier assolí a Xile 2025 la seva 66a victòria mundialista, en la seva participació número 200.

2022 i 2023, doble sis: Rovanperä guanyà sis ral·lis el 2022 i sis Power Stages el 2023. En les dues temporades acabà campió amb Toyota.

La paradoxa del 2024: Rovanperä fou el pilot amb més victòries, quatre, encara que només disputà set ral·lis i acabà setè al mundial. Neuville, amb dues victòries, fou campió. Ogier, amb tres triomfs, acabà quart.

El 2025 de Toyota: dotze de catorze: Toyota guanyà dotze ral·lis, igualà el rècord anual d’un constructor i deixà només dos triomfs a Hyundai. El 2026 repetí dotze victòries, però en tretze proves.

Cinc temporades, cinc títols de marques: Toyota capturà totes les corones de constructors entre 2022 i 2026. En canvi, els títols de pilots es repartiren entre quatre noms: Rovanperä, Neuville, Ogier i Evans.

Tres marques, proporció 48-15-3: El recompte final és gairebé una progressió invertida:

• Toyota: 48 victòries
• Hyundai: 15
• Ford: 3

Ford guanyà exactament una cinquena part dels ral·lis que guanyà Hyundai; Hyundai, al seu torn, quedà a menys d’un terç del total de Toyota.

Qui ha agafat el volant d’un Rally1?

El Rallye Monte-Carlo de 2022 va inaugurar l’era dels Rally1 amb el Toyota GR Yaris, el Hyundai i20 N i el Ford Puma, tots híbrids. En aquesta primera participació dels vehicles híbrids Sébastien Loeb, amb 47 anys i al volant d’una Puma Rally1 de M-Sport, va guanyar la seva 80a cursa del Mundial, la primera des del 2018, per davant del seu gran rival Ogier, que va punxar a la penúltima cronometrada. Des d’aleshores, en cinc temporades, 29 pilots han pujat a un Rally1 en algun ral·li del WRC. El nucli dur de l’era són els campions: Rovanperä, dues vegades (2022 i 2023), que va anunciar la retirada del WRC a finals de 2025; Ogier, campió de 2025 i rècord amb nou títols, igualant Loeb; Neuville, campió el 2024 amb el seu primer títol; Tänak, campió del 2019; i Evans, campió del 2026 amb el seu primer títol, en un final d’infart a Sardenya.

Els habituals en aquesta era són Katsuta, Fourmaux, Sordo, Mikkelsen o Lappi. Acompanyats de noms que fan història només aparèixer: Loeb, Jari-Matti Latvala (ara màxim responsable de Toyota i que va fer una tornada puntual amb el Yaris Rally1 a Finlàndia 2023) o el catarí Nasser Al-Attiyah, cinc vegades guanyador del Dakar, que va tornar al WRC deu anys després amb un Ford Puma Rally1 de M-Sport al ral·li de l’Aràbia Saudita de 2025. I, com a testimoni dels temps, el 2026 Hyundai va rescatar tres veterans, Sordo, Lappi i Hayden Paddon, per a la tercera i20 N Rally1, mentre la cantera ja pica a la porta: Pajari, Armstrong, Solberg, McErlean i Sesks han estrenat els Rally1.

Els copilots han estat 35. Entre els més rellevants: Vincent Landais, l’home del títol d’Ogier del 2025; Scott Martin (Evans), el copilot del títol del 2026; Martin Järveoja (Tänak); Martijn Wydaeghe (Neuville), company del títol del 2024; Alexandre Coria (Fourmaux); Aaron Johnston (Katsuta); Jonne Halttunen, company de Rovanperä. Els copilots d’Ogier en aquestes cinc temporades han estat tres: Benjamin Veillas, company de Loubet a M-Sport i que va estar amb Ogier bona part de 2022; Julien Ingrassia, que va sortir de la jubilació per acompanyar-lo a Finlàndia 2026; i Landais.

Impossible no esmentar Isabelle Galmiche, la primera copilot a guanyar un ral·li del WRC des de Fabrizia Pons, amb Piero Liatti, el 1997, i James Fulton, company de Craig Breen: Breen va morir en un accident durant els test previs al Ral·li de Croàcia 2023. A la nova generació, destaquen Elliott Edmondson, company de Solberg en els seus quatre ral·lis guanyats i subcampió mundial el 2026, o Louis Louka, company de Munster. També cal destacar la finlandesa Enni Mälkönen, que va guanyar el WRC2 amb Pajari l’any 2024 però que trencaven relacions quan anaven a fer el salt a la categoria reina. Esapekka Lappi la rescatava per al seu retorn a Hyundai. L’únic copilot català que s’ha pujtat a un Rally1 en aquesta època ha estat Axel Coronado, que va estar present al Ral·li de Portugal 2025 a bord d’un Puma Rally1 al costat de Diogo Salvi.

I quins han fet escratx? D’entre les 29 pilots, una dotzena ha signat algun tram guanyat amb els Rally1. El més prolífic és Ogier: amb més de 850 trams guanyats a tota la història del WRC és el segon de la classificació, només per darrere dels 939 de Loeb, i en la temporada del títol del 2025 va sumar 60 escratxs, més que ningú. Els habituals han estat Rovanperä, Neuville, Tänak, Evans i Katsuta. I a la història s’hi han afegit moments únics com quan Loeb va fer 4 dels 6 trams del primer dia al Monte 2022; Lappi, 4 trams a Finlàndia 2022 i el power stage de Suècia 2023; Breen, 4 a Suècia 2023, el seu últim ral·li. Però la nova generació ja arriba amb força, amb Fourmaux va sumar 11 trams guanyats l’any 2024 amb la Puma abans de fer el salt a Hyundai, Solberg que va fer-ho en l’estrena a Estònia 2025 (9 trams), Munster va firmar els seus primers escratxs al Monte de 2025 o Pajari que es va endur tres ral·lis seguits aquest 2026.

El calendari i els trams: dels 49,9 km de Sardenya als 1,12 km de Mèxic

Cinc temporades, 66 ral·lis, 1.241 trams cronometrats i 20.462,67 quilòmetres de competició, 20.677,45 km si no haguessin suspès 11 trams de vuit proves. El recompte per temporades: 2022, 249 trams i 3.884,85 km; 2023, 248 i 4.031,33; 2024, 241 i 4.004,88; 2025, 261 i 4.484,15, la més llarga de l’era, amb 14 proves; i 2026, 242 i 4.057,46, en les 13 proves disputades, després que l’Aràbia Saudita, que havia de ser la 14a i última, fos eliminada del calendari pels conflictes geopolítics, amb Sardenya acomiadant la temporada.

El calendari ha canviat a tota velocitat: el Ral·li d’Europa Central (Alemanya, Àustria i República Txeca) va substituir el RallyRACC Catalunya el 2023 demostrant-se un fracàs al caure del calendari tres edicions més tard; Letònia i Polònia van ser-hi el 2024; Canàries, Paraguai i Aràbia Saudita el 2025; Mèxic i Xile tornaren el 2023 i Nova Zelanda i Japó el 2022. Catalunya va disputar la seva última edició del Mundial amb Rally1 el 2022. Mentre que el Safari, el ral·li més dur per excel·lència, va marcar el rècord amb 383,10 km contra el rellotge el 2025.

Els trams tenen vides molt diferents. El més llarg de l’època Rally1 és un monstre de 49,90 km: el Monte Lerno – Sa Conchedda, que Sardenya 2023 va córrer dues vegades (SS4 i SS7). El segon en lllargada és el tram d’Amarante de Portugal, amb 37,24 km, que s’ha repetit a les edicions de 2022, 2023 i 2024. Pelaltra banda, els trams més curts són els urbans: les dues especials d’obertura de Mèxic 2023, de 1,12 km cadascuna, i el superespecial de León, de 1,30 km; i trams d’obertura d’1,48 a 1,66 km a Grècia i Estònia. Les proves amb més trams del període han estat Portugal 2025 i Estònia 2022, amb 24 cadascuna; la més curta, Itàlia 2024, amb 266,12 km; i el ral·li que quedà més reduït, el Japó 2022, amb 231,09 km després de tres anul·lacions.

Les inclemències, la seguretat o, fins i tot, els rens han obligat a suspender 11 trams (214,78 km) en vuit proves. La prova amb més trams suspesos és, de lluny, el Japó 2022: tres cronometrades (SS3, SS7 i SS13) que sumen 43,22 km, més d’un 15% del recorregut, i que van deixar la prova en 16 trams. Suècia 2022 va perdre dos trams (41,04 km) perquè una manada de rens de l’àrea d’Örträsk no podia ser desplaçada amb seguretat, i el Safari 2026 en va perdre dos més (38,24 km) per les fortes pluges.

Així doncs, l’era 2022 – 2026 del WRC ha estat marcada per un equip, Toyota, un model, el GR Yaris Rally1, i dos pilots, Kalle Rovanperä i Sebastian Ogier. Uns anys que no han aportat gaires novetats al campionat, més bé el contrari, amb la marxa enrere del sistema híbrid i sense cap marca nova al podi de sortida. Esperem que la nova normativa, la dels WRC27, aporti l’aire fresc al campionat que tanta falta li fa.