Dijous, juny 26, 2025
Blog Page 2

Pikes Peak 2025: la cursa cap als núvols

Foto: PPIHC

Romain Dumas i l’electrificació protagonitzen l’esperada 103a edició

El Pikes Peak International Hill Climb, coneguda mundialment com la “Race to the Clouds” (La Cursa Cap als Núvols), celebra la seva 103a edició el proper 22 de juny. Aquesta mítica prova, la segona competició de motor més antiga dels Estats Units, darrere de les 500 Milles d’Indianapolis, congrega els millors pilots i les màquines més innovadores en un escenari inigualable a les Muntanyes Rocoses de Colorado.

El desafiament vertical

El recorregut de la Pikes Peak International Hill Climb és d’aproximadament 19,99 quilòmetres (12,42 milles). El traçat serpenteja a través de 156 revolts, ascendint des d’uns 2.860 metres d’altitud fins als 4.302 metres del cim de Pikes Peak. Aquesta ascensió de 1.440 metres, amb una pendent mitjana del 7%, posa a prova pilots i vehicles.

Un dels factors més determinants és l’altitud: la manca d’oxigen al tram final del recorregut pot reduir el rendiment dels motors de combustió en aproximadament un 30%. Aquest fet ha impulsat la competició cap a l’electrificació, on els vehicles elèctrics tenen un avantatge significatiu en no veure’s afectats per la densitat de l’aire. Des de 2012, el recorregut està completament asfaltat, un canvi que va generar debat però que ha permès baixar els temps de manera notable, tot i que per a molts va suposar la pèrdua de la “màgia” del tram de terra.

Candidats al triomf: rècords i llinatges

PPIHC

L’edició de 2025 reunirà 70 pilots, incloent 23 competidors locals de Colorado. Entre els noms destacats que aspiren a la glòria, sobresurten:

  • Romain Dumas: El pilot francès és l’actual campió i el posseïdor del rècord absolut de la prova, aconseguit el 2018 amb un temps de 7:57.148 al volant del Volkswagen I.D. R elèctric. Dumas, amb victòries a les 24 Hores de Le Mans i una trajectòria amb equips de fàbrica com Porsche, Audi i Volkswagen, és un favorit incontestable, especialment amb el domini dels elèctrics.
  • Simone Faggioli: El pilot italià, conegut pel públic del Campionat Europeu de Muntanya, va ser segon classificat i va aconseguir el rècord per a vehicles de tracció posterior el 2018, amb un temps de 8:37.230. La seva experiència en pujades de muntanya el converteix en un seriós contendent.
  • Loni Unser: Representant la quarta generació de la llegendària família Unser, Loni aporta un llinatge històric a la competició. La família Unser ha escrit pàgines d’or a Pikes Peak, sumant 24 victòries entre els seus membres repartits en tres generacions. Louis Unser va ser el primer “King of the Mountain” amb 9 victòries, títol que Bobby Unser va superar amb un rècord de 13 triomfs. Seguir el seu progrés serà un punt d’interès per als amants de la història de la cursa.

Els cotxes més curiosos: de Grups B a Monsters elèctrics

Pikes Peak és un aparador de l’enginyeria, on “tot val” en algunes categories, com la Unlimited. La prova va viure la seva “època daurada” entre els anys 80 i finals dels 90, quan els icònics vehicles del Grup B de ral·lis, sense lloc al Mundial després de la seva cancel·lació, van trobar un nou escenari. Marques com Audi, amb el seu Sport Quattro S1, i Peugeot, amb el 205 Turbo 16, van protagonitzar duels memorables. Michèle Mouton va fer història el 1985, sent la primera dona a guanyar i a baixar dels 12 minuts. Walter Röhrl va ser el primer a baixar dels 11 minuts el 1987 amb l’Audi S1.

Un nom propi d’aquesta època és el japonès Nobuhiro “Monster” Tajima, que amb 9 victòries absolutes (6 d’elles consecutives) és el pilot amb més triomfs. Els seus Suzuki Cultus (amb doble motor) i el mític Suzuki Escudo, popularitzat pel videojoc Gran Turismo 2, van ser màquines espectaculars. El seu duel amb l’americà Rod Millen, qui va guanyar 5 vegades amb vehicles Toyota i va establir un rècord de 10:04 el 1994, va marcar la dècada dels 90. Tajima, a més, va ser un dels pioners en la transició als vehicles elèctrics a la prova.

L’arribada de Sébastien Loeb el 2013 amb el Peugeot 208 T16 va marcar una fita, establint un temps estratosfèric de 8:13.878, que continua sent el rècord absolut per a vehicles de combustió. L’evolució cap a l’automobilisme elèctric ha estat imparable, amb projectes com el Volkswagen I.D. R de Dumas demostrant el potencial d’aquesta tecnologia en altes altituds.

L’esdeveniment es divideix en sis categories principals: Unlimited, Time Attack, GT4 Trophy, Open Wheel, Pikes Peak Open i Exhibition. Aquesta diversitat garanteix un espectacle on s’observen des de prototips de competició d’última generació fins a vehicles de producció modificats.

L’edició de 2025 retrà homenatge a Michèle Mouton, celebrant la seva entrada al Saló de la Fama de la PPIHC, reconeixent el seu llegat com a icona del motor.

La Pikes Peak International Hill Climb continua sent un símbol de superació, on cada pilot desafia els límits de la física, l’enginyeria i la ment. La “Race to the Clouds” promet, un any més, ser un dels grans reptes de l’automobilisme mundial.

L’Infern Verd es vesteix de gala per les 24h de Nürburgring 2025

53. ADAC RAVENOL 24h Nürburgring 2025 - Foto: Gruppe C Photography

Horaris i particularitats que fan d’aquesta cursa una única

El calendari del motoresport ens porta, un any més, una de les proves de resistència més emblemàtiques i exigents del món: les 24 Hores de Nürburgring 2025. Del 19 al 22 de juny, el llegendari traçat alemany, conegut com l’“Infern Verd”, esdevindrà l’epicentre de l’automobilisme, amb més d’un centenar d’equips i milers d’aficionats que prendran part en aquesta 53a edició.

El circuit de Nürburgring per a les 24 Hores és únic, fusionant el temible Nordschleife amb el traçat de Gran Premi, resultant en una pista de 25,38 quilòmetres de longitud amb 170 revolts i un desnivell de 300 metres. Aquesta combinació el converteix en un dels reptes més grans per a pilots i màquines, on la concentració és màxima a cada secció.

Zones com Schwedenkreuz, Fuchsröhre, Adenauer Forst, Brünnchen o el mític Caracciola-Karussell són punts on un petit error pot tenir conseqüències significatives. A diferència d’altres curses, aquí no hi ha neutralitzacions amb cotxe de seguretat que permetin recuperar el temps perdut; si es perd temps, es perd de forma definitiva.

La lluita a la categoria reina

53. ADAC RAVENOL 24h Nürburgring 2025 – Foto: Gruppe C Photography

Un total de 141 vehicles prendran la sortida, la xifra més alta des del 2019. D’aquests, 27 competiran en la categoria SP9, la dels potents GT3, els grans favorits per a la victòria absoluta. Vuit fabricants – Aston Martin, Audi, BMW, Ferrari, Ford, Lamborghini, Mercedes-AMG i Porsche – s’enfrontaran en aquesta classe.

Porsche arriba com un dels grans referents, havent dominat les proves prèvies. Amb 54 cotxes inscrits, és la marca amb més representació. Set dels seus 911 GT3 R lluitaran directament pel triomf, incloent equips de renom com Scherer Sport PHX, Manthey (“Grello”), Falken Motorsports i Dinamic GT.

Mercedes-AMG Motorsport també s’hi presenta amb una sòlida alineació de GT3 EVO de la mà de GetSpeed, un equip amb base al costat del circuit i amb una trajectòria important a la prova.

Per al públic català, un dels punts més destacats serà la participació de Dani Juncadella. El pilot barceloní competirà amb ABT Sportsline al volant d’un dels dos Lamborghini Huracán GT3 EVO2 de l’equip. Concretament, Juncadella compartirà el cotxe número 27 amb el Mirko Bortolotti i el Jordan Pepper. Cal recordar que Juncadella arriba de disputar la passada setmana les 24h de Le Mans al volant d’un Corvette de la categoria LMGT3.

Un format de classificació renovat i altres curiositats

53. ADAC RAVENOL 24h Nürburgring 2025 – Foto: Gruppe C Photography

La Top Qualifying, que decidirà la pole position i les primeres posicions de la graella, tindrà lloc el divendres 20 de juny a la tarda. Enguany es disputarà en una única fase, amb 17 GT3 competint individualment contra el crono. Dotze vehicles ja tenien la seva plaça assegurada pels resultats a la sèrie NLS, i els cinc restants es van definir durant les sessions de classificació de dijous. La primera sessió de classificació de dijous va ser dominada per l’Audi número 1 de Scherer Sport PHX, pilotat per Christopher Haase, amb un temps d’8:14.162.

Més enllà de la lluita per la victòria general, les 20 classes a la graella garanteixen emoció a tots els nivells, amb presències tan peculiars com un Dacia Logan o un Lynk & Co. A més, la cursa és coneguda per l’espectacle que ofereix fora de la pista, amb la “Fan Mile”, espectacles de drift i curses clàssiques com la ADAC 24h-Classic, que enguany comptarà amb 210 cotxes a la graella. A Nürburgring, és habitual veure una batalla entre fabricants de pneumàtics, amb cinc marques diferents competint només a la categoria SP9. Les temperatures elevades previstes per al cap de setmana afegiran un repte addicional, ja que els motors i els pneumàtics, així com els pilots, en pateixen les conseqüències.

Horaris (Hora Central Europea – CEST)

Per no perdre’s cap detall, aquí teniu els moments més importants:

  • Dijous, 19 de juny:
    • 13:00 – 15:00: Classificació 1.
    • 20:00 – 23:30: Classificació 2 (inclou sessió exclusiva per a SP9 de 20:00 a 20:15).
  • Divendres, 20 de juny:
    • 13:20 – 14:30: Top Qualifying (definició de la pole).
    • 16:15 – 17:45: Classificació 3.
  • Dissabte, 21 de juny:
    • 12:00 – 12:40: Warm-up (Escalfament).
    • 16:00: Inici de la cursa de 24 hores.
  • Diumenge, 22 de juny:
    • 16:00: Final de la cursa de 24 hores.

Com seguir la cursa

Per a aquells que no puguin assistir-hi en persona, la cursa es podrà seguir en directe a través dels livestreams oficials i de Radio Nürburgring. El canal oficial de YouTube “ADAC Ravenol 24h Nürburgring” oferirà la transmissió gratuïta en alemany i anglès, sense necessitat de VPN per a Europa.

Sant Hilari Sacalm acollirà el 9è Ral·lisprint Les Corbes Legend – Memorial Eduard Carreras

Les_Corbes_2023
Foto: Nacho Mateo

La prova comptarà amb un shakedown i dos trams cronometrats diferents

Sant Hilari Sacalm i les seves carreteres es preparen per acollir la 9a edició del Ral·lisprint Les Corbes Legend – Memorial Eduard Carreras. Una cita que per aquest any perd el cartell de ral·li i passa a ser un ral·liesprint, formant part del Trofeu de Catalunya de Ral·lisprints. El 20 i 21 de juny de 2025, la població al cor de Les Guilleries es transformarà en el centre neuràlgic de l’esdeveniment que torna després d’un any d’absencia.

Peu a Baix, entitat organitzadoraa, ha col·locat a l’Ajuntament de la localitat com a seu per a les verificacions administratives, la Plaça Josep Moragues per a les tècniques, i el Pavelló Poliesportiu com a parc d’assistència, on els equips treballaran en els seus vehicles. La jornada de divendres, 20 de juny, inclourà una sessió de verificacions mecàniques de vehicles i el tradicional ‘shakedown‘ que es durà a terme a la Ctra. de Sant Sadurní Osormort BV-5201, de 10h a 13h.

A la tarda de divendres, a partir de les 20h, els vehicles participants romandran dins del Parc Tancat inicial, situat al Pavelló Municipal Saioners de Santa Coloma de Farners. Des d’aquí, el dissabte 21 de juny a les 10h, s’iniciarà la prova, formada per dos trams cronometrats diferents, Cladells (8,9 km) i el Coll de Gomara – Viladrau (5,5 km), on el primer es repetirà en dues ocasions, mentre que el segon ho farà en tres.

En total els participants a la prova realitzarn 177,96 Km dels quals 34,30 seran contra el rellotge.

El Ral·lisprint Les Corbes Legend es divideix en dues categories principals: Velocitat i Legend. Mentre la categoria de Velocitat competeix contrarellotge per la classificació dins el Trofeu de Catalunya de Ral·lisprints, la categoria Legend ofereix una experiència sense cronometratge ni classificació, enfocant-se en l’exhibició i el gaudi dels vehicles històrics.

Horari

Núm. TramNom del tramKmHora 1r cotxe
A1Cladells 18,9010:38
B1Coll de Gomara-Viladrau 15,5011:26
A2Cladells 28,9013:49
B2Coll de Gomara-Viladrau 25,5014:37
B3Coll de Gomara-Viladrau 35,5016:35

Peugeot entra en zona crítica: o canvi en el BoP o cotxe nou per al 2027

24h_LeMans_2024 Peugeot 9X8
24h LeMans 2024 Peugeot 9X8. Foto: Nacho Mateo

La marca francesa busca solucions davant un BoP que no convenç

Peugeot ha admès per primera vegada la possibilitat de construir un cotxe completament nou per al seu programa actual al Campionat del Món de Resistència (WEC). Aquesta declaració arriba després d’un rendiment decebedor a Le Mans, on el seu vehicle actual va acabar en l’onzena posició després de la desqualificació del Ferrari de Molina, havent estat inicialment dotzè i dissetè.

Olivier Jansonnie, director tècnic de Peugeot Sport, ha revelat que reemplaçar l’actual 9X8 2024 Le Mans Hypercar serà l’única opció si no hi ha canvis en el sistema de Balance of Performance (BoP). Jansonnie ha estat clar en el propòsit de la marca:

“No té cap sentit per a Peugeot competir al WEC sense estar en condicions de guanyar a Le Mans”.

Les alternatives són, doncs, que els reguladors (l’Automobile Club de l’Ouest i la FIA) modifiquin el sistema d’equilibri dels cotxes a Le Mans, o bé que Peugeot presenti un vehicle nou. Jean-Marc Finot, cap de motorsport del grup Stellantis, al qual pertany Peugeot, ha reiterat aquesta posició, afirmant que Peugeot “necessita l’eina per ser competitiu”.

La normativa no permet un altre cotxe nou

Aquesta admissió de Peugeot es produeix en un context de negociacions amb els òrgans de govern del WEC per a la construcció d’un cotxe nou per a la temporada 2027. El reglament LMH permet a un fabricant construir un segon cotxe durant el cicle de vida de les normatives. No obstant això, Jansonnie ha explicat que el 9X8 2024, introduït a principis de l’any passat, ja va ser una nova homologació completa, i no una evolució mitjançant l’ús de les anomenades ‘evo jokers’ o actualitzacions de rendiment.

El cotxe de 2024 va representar un canvi de concepte important respecte a la versió original que va debutar el juliol de 2022, abandonant les rodes i pneumàtics de la mateixa mida davant i darrere (que eren de 31 cm d’amplada) i incorporant per primera vegada un aleró posterior convencional, amb pneumàtics de 29 cm davant i 34 cm darrere. Aquest canvi va implicar el redisseny del 90% de l’exterior del cotxe.

Perjudicats pel BoP

El 9X8 2024 havia mostrat una millora de competitivitat durant la segona meitat de l’any passat, aconseguint un podi a la final de Bahrain al novembre. També va ser competitiu a la prova del WEC a Spa el maig d’aquest any, i hauria pogut lluitar per un altre podi si no hagués estat per un problema de comunicació. Per a la cursa d’Imola d’aquest any a l’abril, el cotxe complia amb el pes mínim i la potència màxima permesa (520kW/697bhp). No obstant això, per a Le Mans 2025, el vehicle va rebre un pes mínim de 1039kg i una potència màxima de 507kW (679bhp), amb el límit de despesa d’energia més baix entre els Hypercars (889 megajoules). Jean-Marc Finot va reconèixer que esperaven estar en desavantatge a Le Mans a causa de la normativa.

Cal destacar que el BoP per a les rondes regulars del WEC es calcula mitjançant un algoritme basat en dades de rendiment en cursa, mentre que per a Le Mans, l’ACO i la FIA utilitzen simulacions que tenen en compte les especificitats del Circuit de la Sarthe. La categoria Hypercar ha estat estesa fins a finals de 2032, tot i que encara no s’han finalitzat els detalls sobre com això afectarà el nombre d’actualitzacions permeses (actualment set ‘evo jokers’) i la capacitat de construir un cotxe nou. El president de l’ACO, Pierre Fillon, va indicar la setmana passada que els aspectes “pràctics” d’aquesta extensió de les regles s’han de concretar a finals d’any.

Un desenvolupament innovador amb pocs resultats

El Peugeot 9X8, inicialment conegut pel seu disseny sense aleró posterior i el seu desenvolupament virtual basat en 15.267 arxius digitals, va ser un projecte intens de dos anys de modelització i simulació. Aquest enfocament va permetre a Peugeot Sport provar sistemes i components, optimitzar recursos i temps, i preveure el rendiment del cotxe abans de la construcció física. La intel·ligència artificial va ser una eina clau per analitzar l’enorme quantitat de dades. El nom del vehicle, 9X8, fa referència a l’herència de competició de Peugeot (905, 908), la tracció total i tecnologia elèctrica (X), i la numeració actual de la marca (8).

Pujada a Sant Feliu de Codines 2025: Jordi Vilardell, l’amo i senyor de la muntanya catalana

JORDI VILARDELL (Demon Car R32 EVO) GUANYA LA 52 PUJADA A SANT FELIU DE CODINES
Foto: todomotor66photosport

L’Escuderia Vall del Tenes va organitzar una nova edició que confirma la prova com a referent indiscutible del Campionat de Catalunya de Muntanya

Sant Feliu de Codines va tornar a ser l’epicentre de la velocitat en muntanya el passat 14 de juny, en una 52a edició de la seva pujada que ha confirmat, un any més, la vitalitat i l’atractiu d’aquesta prova. Organitzada pper l’Escuderia Vall del Tenes, la cita era, com és habitual, puntuable per als Campionats de Catalunya de Muntanya en totes les seves categories, atraient la flor i nata dels pilots catalans.

Amb un total de 57 vehicles inscrits, la carretera BP-1432, amb els seus 4,40 quilòmetres de traçat serpentejant i un desnivell de 170 metres, es va convertir en l’escenari perfecte per a la disputa d’unes mànegues d’entrenaments i dues de cursa que van mantenir l’emoció fins al darrer instant.

El nom propi d’aquesta edició ha estat, sens dubte, el de Jordi Vilardell. Al volant del seu imponent Demon Car R32 EVO, Vilardell va deixar clar des de les primeres mànegues d’entrenaments que venia a guanyar, marcant un ritme inassolible per als seus rivals i adjudicant-se ambdues amb una clara diferència. A la primera mànega de cursa, va tornar a ser el més ràpid, signant el millor registre absolut de tota la pujada. A la segona, amb la victòria ja encarrilada, va poder administrar l’avantatge obtingut, cedint el millor temps parcial a Joan Salvans (Porsche 667 GT3 CUP), que va demostrar la seva velocitat en turismes.

Així doncs, el triomf final absolut de la prova va ser per a Jordi Vilardell, qui també es va imposar amb autoritat en la categoria CM+ i Monoplaces, deixant a Josep M. Costa (JMC RC1) en segona posició.

En CM Promoció, Ramon Plaus (Speed Car GTR) va celebrar la victòria, amb Miguel Caniego (BRC Bango 05) trepitjant-li els talons. Els Turismes van oferir un espectacle vibrant, amb Joan Salvans (Porsche 667 GT3 CUP) dominant la categoria, seguit de prop per Jordi Gaig (Porsche 992 GT3 CUP) i Gerard de la Casa (Ford Fiesta) completant el podi, en una demostració de potència i precisió.

L’apartat de Regularitat va tenir els seus propis herois després de les quatre pujades. En Regularitat Sport, Jordi Pitarch, amb el seu clàssic Volkswagen Golf GTI MK2, va creuar la meta en primera posició, superant Jordi Auret (BMW 325i E30) i Miquel Comellas (Seat 1430). Pel que fa a la Regularitat pura, Delfí Santmartí (Opel Kadett GSI 16v) es va alçar amb la victòria, acompanyat al podi per Ramon Martí (BMW 320i) i Josep M. Martí (Seat 131).

Finalment, les diferents Challenges van posar la cirereta al pastís de la jornada. Oriol Boluda (Peugeot 106 S16) va ser el més ràpid a la Challenge Lluís Costa, mentre que Albert Càmara (Citroen Saxo VTS) va fer doblet en guanyar la Saxo 8v i també la Junior. David Espasa (BMW M3) va ser l’amo de la Challenge M de Muntanya.

Genesis arribarà a casa nostra amb 3 vehicles

Des que el 2015 Genesis va néixer com a marca independent sota el paraigua de Hyundai Motor Company, la seva trajectòria ha estat meteòrica, consolidant-se com un actor seriós en el segment de luxe global. Després d’un debut europeu el 2021 a mercats com Alemanya, Suïssa i el Regne Unit, la marca ara posa rumb a noves regions, incloent-hi Catalunya, amb les primeres entregues previstes per a principis de 2026. Aquesta expansió no és casual, sinó una declaració d’intencions: Genesis aposta fermament per liderar l’electrificació en el Vell Continent, amb una gamma de vehicles que reflecteixen la seva filosofia de “luxe evolucionat”.

La identitat de Genesis va més enllà de ser una simple subdivisió de luxe; s’ha forjat com una entitat pròpia amb un disseny inconfusiblement coreà. Han captat talents de primer nivell de la indústria, com l’antic cap de la divisió BMW M, Albert Biermann, i dissenyadors amb experiència a Bentley, fet que es tradueix en vehicles amb una estètica que alguns comparen, a mitges, amb els cotxes de la marca britànica. Els seus interiors són un autèntic santuari de l’espai i la bellesa, amb materials com la pell Nappa i tecnologies com els seients ergonòmics amb funció de massatge o les suspensions adaptatives, que eleven l’experiència de conducció a un altre nivell. Fins i tot els sistemes d’infoentreteniment i assistència a la conducció, en models anteriors al 2024, s’han mostrat superiors als de la seva matriu, Hyundai.

Tres Pilars Elèctrics per al llançament a Catalunya

L’arribada de Genesis a Catalunya (i Espanya) es farà amb una gamma íntegrament elèctrica, una aposta estratègica que subratlla el seu compromís amb la sostenibilitat. Els tres models escollits per a aquest debut són veritables referents en el segment premium:

  1. Genesis GV60: Aquest SUV compacte, amb 4,52 metres de longitud, es presenta com la porta d’entrada al món elèctric de Genesis. Compartint plataforma amb el reeixit Hyundai IONIQ 5, el GV60 estarà disponible tant amb tracció posterior (228 CV) com amb tracció integral i doble motor (amb potències de 320 CV i una versió més potent de 490 CV). La seva agilitat i disseny el converteixen en una opció atractiva per a la mobilitat urbana i interurbana.
  2. Genesis Electrified GV70: Representant el segment dels tot-terreny de mida mitjana, el GV70 Electrified (4,71 metres) promet un equilibri perfecte entre espai, prestacions i eficiència. Aquest model també oferirà una variant de 490 CV, assegurant una resposta potent i una experiència de conducció dinàmica, característica dels vehicles de la marca.
  3. Genesis Electrified G80: La berlina insígnia de la marca, amb cinc metres de longitud, serà la màxima expressió del luxe elèctric de Genesis en el seu llançament. Equiparà un motor de 370 CV i tracció 4×4, garantint una conducció suau, refinada i potent. La versió elèctrica del G80 ja ha demostrat en estudis de cost per km ser significativament més econòmica de mantenir que la seva homòloga de combustió, fins i tot utilitzant els carregadors ràpids més cars, demostrant l’eficiència dels VE de Genesis.

Tots tres models es beneficiaran de les últimes actualitzacions tècniques i estilístiques de la marca, i el que és més important, integraran un sistema elèctric d’alta tensió de 800 V. Aquesta arquitectura permetrà càrregues ultraràpides, un aspecte crucial per a l’adopció massiva dels vehicles elèctrics i per a la comoditat dels usuaris.

Manteniment i visió de futur

Pel que fa als costos de propietat, Genesis ja destaca en el segment de luxe. De mitjana, el manteniment i les reparacions anuals d’un Genesis se situen al voltant dels 811 dòlars (ajustats per inflació), considerablement inferiors als costos de marques alemanyes com BMW (1.323 dòlars) o Mercedes-Benz (1.241 dòlars). Els vehicles elèctrics, en particular, requereixen menys manteniment rutinari, ja que no necessiten canvis d’oli, fluids de transmissió, bujies o corretges.

Aquesta arribada al mercat català i espanyol s’emmarca en una visió global ambiciosa de Genesis: tots els nous models llançats a partir del 2025 seran purament elèctrics, amb l’objectiu d’una gamma totalment electrificada per al 2030 i la neutralitat de carboni per al 2035 en tota la seva cadena de valor. L’elecció de Le Mans per anunciar l’expansió europea no és casualitat, ja que la marca també ha fundat recentment el seu equip Genesis Magma Racing (2024), amb l’objectiu de competir en el Campionat Mundial de Resistència de la (WEC) a partir del 2026 amb el seu hipercotxe GMR-001, reforçant així la seva identitat esportiva i tecnològica.

Els catalans per les 24 h de Le Mans 2025

Ferrari 499p #50 Miguel Molina 24h Le Mans 2025
Ferrari

Tot i no aconseguir cap victòria com les dues últimes temporades, els nostres representants van realitzar bones actuacions

Les 24 Hores de Le Mans del 2025, la 93a edició de la llegendària carrera de resistència, es va celebrar davant d’una assistència rècord de 332.000 espectadors al Circuit de la Sarthe. Aquesta quarta ronda del Campionat Mundial de Resistència (WEC) va ser un espectacle de competitivitat sense precedents a l’era Hypercar, amb vuit fabricants a la graella. La victòria general va ser per a l’equip client Ferrari AF Corse #83, marcant el tercer triomf consecutiu de Ferrari a Le Mans i la primera victòria d’un cotxe privat des del 1996. Enmig d’aquesta batalla podríem dir que l’actuació dels pilots catalans va ser força desiguals.

La cara amarga de l’èxit per a Miguel Molina i el Ferrari #50

Per a Miguel Molina, les 24 Hores de Le Mans del 2025 van passar de l’eufòria a la decepció. El Ferrari 499P #50, que Molina va compartir amb Antonio Fuoco i Nicklas Nielsen, va completar una formidable carrera per acabar inicialment a la quarta posició, lluitant per un lloc al podi. El cotxe va demostrar un ritme competitiu, arribant fins i tot a protagonitzar un emocionant “esprint final” contra el Porsche #6 a l’última hora. De fet, els tres Ferrari 499P (el #83 guanyador, el #51 tercer i el #50 quart) van dominar les posicions capdavanteres.

Tot i això, l’alegria es va veure truncada després de la revisió tècnica posterior a la carrera. El Ferrari #50 va ser desqualificat a causa d’una infracció tècnica: el suport de l’aleró del darrere no complia els requisits de deflexió (52 mm, molt per sobre dels 15 mm permesos) i no coincidia amb la fitxa d’homologació del vehicle. A més, es va detectar l’absència de quatre cargols en aquest suport. Tot i que un mecànic va detectar l’absència d’un cargol durant l’últim proveïment i no es va fer cap reparació en considerar que no hi havia variacions significatives en el rendiment, els comissaris van assenyalar que el cotxe va arribar a la velocitat punta més alta a la volta 380, cosa que indicava un possible avantatge i un risc estructural. Ferrari, tot i expressar el seu “malestar”, ha declarat que l’absència de components no comprometia la seguretat ni oferia avantatge competitiu. Aquesta desqualificació va permetre al Cadillac #12 ascendir al quart lloc i al Toyota #7 al cinquè.

Alex Riberas i l’aprenentatge de l’Aston Martin Valkyrie #009

The heart of racing

Alex Riberas, al volant de l’Aston Martin Valkyrie AMR-LMH #009, va viure una edició de Le Mans marcada pel debut del seu nou Hypercar. Aston Martin tornava a la categoria reina per primera vegada des del 2011, amb dos Valkyrie, el #007 i el #009, marcant la seva estrena a La Sarthe. Riberas, pilot oficial d’Aston Martin i pilot de The Heart of Racing des del 2020, va passar de la categoria GT a la Hypercar.

Les expectatives per a Aston Martin eren moderades, ja que el Valkyrie, malgrat el seu impressionant motor V12 sense sistema híbrid a l’eix davanter —una raresa en la categoria—, era vist com un “nou” al WEC amb només tres curses prèvies i sense punts al campionat de constructors. Des de dins l’equip van assenyalar que seria un “any d’aprenentatge” i que “si arriben a la meta, serà una gran actuació”, anticipant que estarien diverses voltes darrere dels seus rivals.

Tot i els pronòstics, Alex Riberas i l’equip Aston Martin Thor Team #009 van aconseguir un resultat encoratjador, finalitzant en la 13a posició a la general. El més important és que tots dos Aston Martin Valkyrie van aconseguir acabar la carrera en el seu primer intent, cosa que és un indici de fiabilitat i un pas positiu per al futur del programa.

Dani Juncadella: consistència a LMGT3 amb el Corvette #33

Juncadella Corvette GT3 24h Le Mans 2025
TF Sport

Dani Juncadella va competir a la categoria LMGT3 amb el Corvette Z06 GT3.R #33 de l’equip TF Sport, compartint el volant amb Jonny Edgar i Ben Keating. Juncadella i el seu equip arribava a Le Mans com a líder de la classificació LMGT3, amb 44 punts, després d’haver guanyat la primera ronda del campionat a Qatar.

L’objectiu de Juncadella no era només la victòria de classe, sinó també assegurar la major quantitat de punts possible per al campionat, buscant una cursa “gairebé perfecta” i maximitzant el potencial del cotxe. Amb un equip que considerava una de les alineacions més fortes de tota la graella, Juncadella va posar la seva experiència en curses de resistència al servei de la consistència.

El #33 TF Sport Corvette va finalitzar a la 7a posició de la classe LMGT3. Tot i que la victòria a LMGT3 va ser per al Porsche #92 Manthey 1st Phorm, l’actuació de Juncadella i el seu equip va contribuir a la seva posició al campionat i va demostrar la solidesa del Corvette en una categoria altament competitiva. Va ser una carrera molt exigent per al cotxe americà i els seus pilots van saber minimitzar la pèrdua de punts al campionat.

Les llums i les ombres del Ral·li de Sardenya 2025

Ja l’hem ben paït. Fa més d’una setmana que el ral·li de Sardenya és història, però no volia deixar passar l’oportunitat per donar el meu punt de vista de la prova sarda. Això és perquè tot i que ja porto unes quantes edicions a les espatlles, una prova del WRC sempre deix moltes coses a comentar, que és justament el que vindria a fer avui.

Per fer-ho de forma fàcil i ràpida ho dividirem en tres punts positius i en tres punts negatius.

Punts positius

La prova més mediterrània: sense cap mena de dubtes el viatge a Sardenya és més que recomanable. A les portes de l’estiu, aquest any una setmana més tard del que era habitual, fa que el ral·li sigui unes vacances vestides amb molta pols. I els organitzadors ho saben; si fa uns anys era el pas per la platja d’Argentiera, enguany les vistes al mare nostrum i l’imponent Isola Tavolara ens han deixat una foto de postal.

El WRC sempre fa festa: el campionat del món està en hores baixes. No descobrim res quan el mateix promotor del campionat el té a la venda, només hi ha tres (2,5) equips oficials i un amenaça de marxar des de fa mesos. A més, cada cop hi ha proves amb menys pedigrí. Tot i això, veure els millors pilots del món fent mans i mànigues al més alt nivell és un espectacle, gràcies també a una organització que pensa en com donar un punt més d’espectacularitat a les seves cronometrades. Poques coses més simples i properes que un ral·li i si el fiquem en la seva màxima expressió es gaudeix encara més.

Oliver Solberg: un servidor mai ha estat un gran admirador dels Solberg. I que el petit estigui competint mentre la seva mare està ficada dins de la FIA no em fa guanyar cap simpatia. Però el recital que va donar en aquesta última prova és per tindre’l en compte. És un gran animador dels Rally2 i no tardarem gaire a veure’l – de nou – assegut en un Rally1.

Punts negatius

Tot cada cop més difícil: Sardenya era una prova que fa uns anys et podies moure amb facilitat i veure l’espectacle de ben a la vora. Però des de fa un temps les coses cada cop s’han ficat més restrictives – i il·lògiques – fent que la quantitat de públic que la segueix en directe vagi disminuint notablement. I és normal que passin aquestes coses, ja que arribes a un tram i tot el que et trobes són crits i males maneres dels controls allí presents. Ens estan fent fora dels trams i com a esport no ens ho podem permetre, ni a Sardenya ni en cap lloc.

El regnat de Toyota: el domini de la marca nipona ja comença a ser insultant, i més quan davant té una marca que l’any passat va donar el títol de pilots a un dels seus. Només Tänak va poder fer front al domini japonès, tot i que Fourmaux va liderar la prova en els seus inicis. Veurem si a Grècia es trenca aquesta hegemonia. De M-Sport poc es pot dir.

El joc de la puntuabilitat: que a peu de tram no sapiguem si un pilot va líder del WRC2 pel simple fet que a última hora decideixi si puntuar o no en un ral·li ho complica tot molt. No ho fa fàcil per als espectadors menys avesats (ni als que més) entendre la competició com a tal. La norma – pensada perquè els pilots amb més poder econòmic puguin puntuar en més proves que els que no – s’ha tornat perversa. Cal una regulació més clara en aquest sentit. Fer-ho tot més fàcil.

L’escandalós preu que es pagarà per allotjar el circ de la Fórmula 1

Sortida GP Aràbia 2025 Foto: F1
Sortida GP Aràbia 2025 Foto: F1

El govern de Tailàndia ha aprovat formalment una proposta per acollir un Gran Premi de Fórmula 1 a Bangkok a partir del 2028. L’acord preveu una cursa urbana amb contracte inicial per cinc temporades, amb un pressupost total de 1.200 milions de dòlars (uns 1.110 milions d’euros) per dur a terme el projecte. La xifra inclou les despeses d’organització, adaptació urbana, promoció turística i el cànon a Liberty Media, l’empresa propietària de la F1.

Per entendre la magnitud de la xifra, cal posar-la en context: els 1.110 milions d’euros representen aproximadament el 3,2% del pressupost total de la Generalitat de Catalunya per al 2025, que s’eleva als 37.738 milions d’euros. Encara més, és més del doble del que destina la Generalitat de Catalunya al departament de Cultura.

Estratègia turística i aparador mundial

Segons les autoritats tailandeses, l’objectiu és aprofitar la F1 com a eina de promoció turística, tal com ja fan països com Singapur, Qatar o l’Aràbia Saudita. El ministre de Turisme, Sorawong Thienthong, va confirmar en roda de premsa l’acord del Consell de Ministres, mentre que la presència d’Alex Albon, pilot tailandès de l’equip Williams, ha estat clau per alinear esforços entre el govern i l’organització de la F1.

Un calendari atapeït, però amb opcions

Tot i que el calendari de la Fórmula 1 ja compta amb 24 curses i s’ha indicat que no s’ampliarà més enllà, la possibilitat de rotacions amb altres circuits europeus podria obrir la porta a Bangkok. Això suposaria el retorn de la F1 al sud-est asiàtic per primera vegada des de la desaparició del Gran Premi de Malàisia, celebrat per últim cop el 2017.

El Ferrari #50 desqualificat de les 24h de Le Mans per una infracció tècnica en l’aleró

L’edició 2025 de les 24 Hores de Le Mans ha tingut un gir inesperat hores després de la bandera de quadres. El Ferrari número 50, pilotat per Antonio Fuoco, Nicklas Nielsen i el català Miguel Molina, ha estat desqualificat per incompliment del reglament tècnic, segons van confirmar dilluns a la nit els comissaris de cursa.

La revisió tècnica posterior a la competició va detectar dues anomalies a l’aleró posterior del vehicle. Per una banda, mancaven quatre cargols al suport d’aquesta peça aerodinàmica, fet que contradiu la fitxa d’homologació oficial del model. Per l’altra, es va mesurar una flexibilitat excessiva: 52 mm de deformació en un test postcursa, molt per sobre del límit permès de 15 mm segons la normativa LMH.

Acceptació de Ferrari i conseqüències al podi

Ferrari ha admès públicament les irregularitats i ha decidit no presentar cap al·legació. Això ha provocat que el cotxe número 50 sigui exclòs del resultat final. Com a conseqüència, tots els equips que van acabar per darrere d’aquesta unitat escalen una posició.

EL Cadillac número 12 de Will Stevens, Norman Nato i Alex Lynn puja fins a la quarta plaça, mentre que EL Toyota número 7 de Kamui Kobayashi, Mike Conway i Nyck de Vries tanca ara el ‘top 5’.

A més de la pèrdua de la classificació, l’equip ha hagut de retornar els trofeus i premis corresponents, que seran redistribuïts. Les peces implicades en la infracció han quedat precintades a l’espera de qualsevol possible apel·lació, tot i que, per ara, no sembla que Ferrari vulgui recórrer la decisió.

Subscriu-te

El butlletí del motor en català

Totes les novetats de casa nostra en la nostra llengua